Idees per a la cultura organitzativa en temps de desolació

Idees per a la cultura organitzativa en temps de desolació

Josep F. MàriaEl procés polític que es viu a Catalunya i Espanya, junt amb  la incertesa que està provocant, segurament afecten a organitzacions amb diversitat on les posicions sobre el procés estan dividides. En aquest sentit, algunes pistes poden ajudar a millorar el clima o la cultura organitzativa:

a) Tenir cura de les persones. Les opinions sobre el procés ens poden dividir, però compartir la tensió que tots sofrim ens pot unir.

b) Espais no virtuals de diàleg. En aquest sentit, així com hi ha paraules feridores, també hi ha silencis feridors. Per tant, amb cura, es poden obrir espais (no virtuals!) on els membres de l’organització dialoguin sobre com està afectant a cadascú el procés (no la posició!). La direcció de l’organització no hauria d’estar present en aquests espais per no desencadenar malentesos i donar llibertat a la gent. Qui convoca? Comitè d’empresa, altres òrgans “de la societat civil” a l’interior de l’organització…

c) Comunicats i posicionaments. Segurament, la paraula escrita no ajuda, perquè en moments de polarització  fins les que ens semblen més neutrals, no ho semblen als qui tenen una altra posició. Si és necessari fer un comunicat escrit oficial, és bo deixar-lo llegir a gent de tots dos costats. I remetre’s al darrer comunicat per no haver de tornar a posicionar-se.

d) Atents als qui més sofreixen. És possible que els estrangers estiguin patint més que els catalans/espanyols. Tenen menys context, i poden associar el procés amb situacions traumàtiques viscudes en els seus països d’origen. Com se’ls pot acompanyar personalment o organitzativament? En tot cas, és bo tenir-ne més cura.

e) “Com estàs?”. Aquest temps pot ser apropiat per gastar temps amb la gent, en converses particulars. Més val començar amb un “Com estàs?”, i mostrar decididament que estimem les persones per sobre dels seus posicionaments.

f) Profecies de contingència. Les pors són males conselleres, i de vegades generen catastrofisme i  inquietud.  Gestionar serenament el present és el millor que podem fer, i deixar les profecies per a un altre dia. Benvinguts plans de contingència, mal-vingudes profecies de contingència.

Sant Ignasi recomana: “En temps de desolació, no fer mudança, sinó mudar-se contra la desolació”.  Doncs això: viure el cada dia amb el mínim de por i catastrofisme, acceptant la situació tal com arriba (“estem en temps de desolació”); normalitzar al màxim la gestió (“no fer mudança”); i tenir cura de les persones (“mudar-se contra la desolació”).

desolación

Imagen extraída de: Pixabay