Cal educar en diversitat religiosa?

Cal educar en diversitat religiosa?

Alícia GuidonetEl passat dia 16 de setembre, la Fundació Migra Studium va participar en la Nit de les Religions de Barcelona. Aquesta iniciativa, portada a terme pel Grup Interreligiós i Interconfessional de Joves de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), està inspirada en una acció similar que funciona a la ciutat de Berlín des de l’any 2012. Té per objectiu donar a conèixer algunes de les diferents tradicions religioses que conviuen a la ciutat, i ho fa mitjançant l’apertura de portes dels llocs de culte, a on s’organitzen activitats diverses.

Enguany, la Fundació Migra Studium va proposar dues activitats: una taula rodona i un concert oració. La primera iniciativa, que ens dóna matèria per desenvolupar aquest article, naixia de la següent pregunta: Cal educar en la diversitat cultural i religiosa? A fi de reflexionar-hi vam convidar a diferents persones, totes elles relacionades amb l’àmbit de l’educació, i amb creences i/o adscripcions religioses diverses.

La Fundació Migra Studium, des de l’activitat diària, vol donar eines de reflexió que ajudin a (re)elaborar aquest interrogant. I ho fa molt especialment mitjançant un dels projectes de la Fundació, l’Espai Interreligiós. Aquest projecte funciona amb una demanda creixent des de fa gairebé 10 anys, i ho fa col·laborant amb el professorat en la tasca d’educar a infants, adolescents i joves en matèria de diversitat religiosa i diàleg.

Sí o no? Cal educar en diversitat religiosa? Cal excloure aquesta formació? Per a nosaltres, respondre taxativament, sense aprofundir la resposta, és difícil. Podem convenir en que hi ha una resolució afirmativa a la pregunta molt bàsica, fonamental. Però també ens adonem que, en una societat altament complexa com la nostra, els matisos són infinits: sí, però…en quins espais?, com?, qui?… Per exemple, fa un any aproximadament, ens vam posar en contacte amb una escola pública per oferir-los el nostre servei. El projecte semblava interessar…fins que el nostre interlocutor es va interrogar per la possible relació de la Fundació amb alguna tradició religiosa. Al respondre que la Fundació Migra Studium és una entitat social promoguda per la Companyia de Jesús, l’interès de l’escola es va esvair. Segons l’ideari d’aquesta institució, l’educació en matèria de religió correspon únicament a la comunitat religiosa i a la família, és a dir, a l’àmbit privat. Debat d’importància, que no comparteixen únicament institucions que es defineixen, com en aquest cas, en “aconfessionals”: també s’hi adhereixen algunes comunitats religioses.

Per tant, per a nosaltres, la claredat que veiem en el “sí” ha d’anar acompanyada de certes reflexions. I el primer matís que afegim per aprofundir el nostre posicionament té a veure amb una diferència percebuda entre la transmissió d’una tradició religiosa i l’educació en matèria de diversitat religiosa. Si la primera només té cabuda en un context comunitari perquè del que es tracta és de transmetre i compartir la fe o creença, la segona emergeix d’una realitat social que cal atendre. Per què és necessari, doncs, treballar aquest aspecte com a objecte d’estudi, diferenciant-lo respecte d’altres matèries del currículum?

En primer lloc, perquè pensem que tot ésser humà té un espai interior susceptible de ser atès. Algunes persones viuran aquest espai com a dimensió espiritual. En aquests casos, aquesta dimensió es canalitza mitjançant una tradició religiosa, o bé, a partir d’altres maneres de fer-li lloc i desenvolupar-la (natura, art…). La nostra intuïció ens diu que és en aquest espai comú on es couen les preguntes pel sentit de la vida, i amb una major profunditat, on neixen els interrogants que relacionen la nostra quotidianitat amb allò que ens transcendeix. La nostra és una aposta per a una educació integral, que treballi i dialogui amb aquesta dimensió humana

En segon lloc, pensem que en societats com la nostra, “plurals”, “diverses”, la realitat se’ns imposa diàriament. Molts de nosaltres, en algun moment de la nostra vida, convivim amb persones creients, que practiquen alguna tradició religiosa o alguna tradició religiosa diferent a la nostra. Com comprendre-les?, com conviure-hi?, i més enllà, com dialogar amb elles, és a dir, com deixar que la nostra identitat es posi en contacte, s’enriqueixi, es (re)construeixi a partir de la interacció amb l’altre? I fins i tot, com arrelar-nos en la nostra pròpia creença o tradició al temps que la nostra actitud expressa clarament un desig  d’obertura, de sortida? Davant d’una realitat diversa, complexa, algunes persones obren la porta de la curiositat pels altres. En altres ocasions és la necessitat la que impel·leix a conèixer. Aquest contacte és de gran importància a fi de traspassar les fronteres de l’estereotip. A algú amb nom i cognoms, proper, que estableix algun tipus de relació amb nosaltres, és més fàcil treure’l del sac de la generalització, de l’etiqueta. I en molts casos, com hem tingut ocasió de viure recentment, aquestes generalitzacions, si no són desmuntades, poden desembocar en accions discriminatòries cap a col·lectius determinats. Un espai formatiu pot ajudar a obrir la curiositat, a elaborar preguntes i reflexions a partir de la necessitat sentida, a desmuntar processos d’etiquetatge.

D’aquestes reflexions se’n deriva una tercera intuïció. El nostre treball s’adreça a tothom. Ens expliquem: en ocasions se’ns interroga sobre el tant per cent d’escoles concertades o públiques que ens visiten. A nosaltres ens sembla una pregunta falsa, doncs, ja siguin centres concertats o públics, en la immensa majoria dels casos ens visita l’alumnat matriculat a la matèria de religió. Un objectiu primordial per a nosaltres és comunicar que tothom és susceptible de ser format en diversitat religiosa i diàleg. No és preceptiu que l’interès neixi d’una assignatura determinada. Més aviat, seria tot l’àmbit de les ciències socials i humanes el que es podria veure interpel·lat per la proposta de formació en diversitat i diàleg. Es tractaria d’una oportunitat. Més enllà d’aquestes reflexions, una matèria com la que treballa la diversitat religiosa pot encabir-se perfectament en projectes cooperatius, en els que es busca treballar a partir de la transversalitat. Un exemple molt singular engegat recentment en el nostre context: estudiar matemàtiques a partir de la interpretació de les formes geomètriques de l’arquitectura d’un monestir cristià… Però és clar, aquest mateix espai pot donar compte de la història d’una ciutat, de la vida espiritual d’una tradició religiosa, d’uns valors, d’unes tasques i oficis associats a la vida monàstica, d’un patrimoni artístic i natural…

Finalment, no volem oblidar quelcom que és molt important per a nosaltres. El projecte educatiu que portem entre mans porta per nom “Espai interreligiós”. I aquesta identificació no és fortuïta, atzarosa. Efectivament, la nostra tasca diària consisteix en construir espai(s). En establir ponts entre allò que passa en el nostre interior i els esdeveniments que ocorren al món. És un lloc educatiu que pren rellevància per ell mateix. No hi ha visites idèntiques, doncs cada persona és diferent, cada grup és singular. Tanmateix, una de les expressions que més sovint es comparteixen al finalitzar la visita és l’experiència d’igualtat. Un espai educatiu, per tant, en el que tothom se sent còmode i pot comunicar i compartir qui és, què fa, quins desitjos el mouen. En el que les preguntes pel sentit de la vida entrellacen l’aparent diversitat. I en el que aquesta és respectada i tinguda en compte, com a quelcom rellevant, ja que sovint és la resposta visible a una vivència profunda, única però també compartida. Una experiència d’espai, per tant, molt significativa, doncs afavoreix la construcció d’unes pràctiques adreçades al reconeixement de l’altre i a la cohesió social.

Aquestes reflexions ens ajuden a confirmar l’oportunitat de treballar un sí a l’educació en diversitat i diàleg. Un sí a l’atenció i al respecte pels matisos que comporta aquest posicionament. Un sí a l’experiència interior i a la seva capacitat connectiva i performativa del món. Un sí a l’anàlisi de la realitat que ens envolta i al voler-nos comprometre amb ella.

diversidad religiosa

Imatge extreta de: Escola Betúlia