Quan ja ha passat un mes dels atacs a Barcelona i Cambrils, temps prudencial per a prendre certa perspectiva, ens adonem com els nostres governs han cercat una solució als extremismes violents a través d’un conjunt de mesures antiterroristes basades exclusivament en l’acció policial i militar, així com en la limitació dels nostres drets i llibertats. En nom de la lluita contra el terrorisme, hem observat un ús extensiu del poder policial i l’adopció d’un arsenal legal repressiu responsable de violacions de drets humans a tota la Mediterrània. Per tot això, l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV)* presenta en el Dia Internacional per la Pau un anàlisi comparat (“Sense drets no hi ha seguretat”) de l’impacte en matèria de drets humans de la legislació antiterrorista a la Mediterrània.
La vaguetat en les definicions de terrorisme i d’acte terrorista incorporades a les legislacions nacionals, primer motiu de denúncia de l’esmentat estudi, porta a la persecució indeterminada d’individus i col·lectius, a més de la criminalització arbitrària d’activitats percebudes com una amenaça per a la seguretat de l’estat. Això porta a un abús indiscriminat, arbitrari i subjecte a interessos i subjectivitats de les possibilitats del terme, així com l’adopció de polítiques que vulneren els drets humans.
En conseqüència, els drets civils i polítics (llibertat d’expressió, associació. Opinió, participació i de reunió) queden fortament malmeses i posen en entredit la legitimitat del contracte social entre governants i ciutadania. Els casos de tortures i tractes inhumans, cruels i degradants constitueixen una constant de denúncia durant tot l’informe. Aquestes violacions perpetrades, a més, es donen en un clima d’impunitat, on la denegació al dret de reparació i la falta d’investigació i persecució dels culpables constitueix una constant a la regió.
Si ens fixem en com se n’ha vist afectada la Mediterrània veurem com, començant pel nord d’Àfrica, països que van ser testimonis de l’anomenada “Primavera àrab” amb esperances de canvi i democratització des de fa uns anys, experimenten actualment una inversió absoluta dels termes sota els quals van plantejar les expectatives de revolució popular. A l’Orient Mitjà, a països com Iraq i Síria segueixen immersos en un conflicte armat. Tant l’actuació de grups terroristes com el DAESH com els bombardejos de la coalició internacional (liderat pels EUA) han acabat amb la vida de centenars de civils, a més de detencions arbitràries per part dels cossos de seguretat.
A Europa, les principals portes d’entrada de sol·licitants d’asil i migrant cap a Europa, Grècia i Itàlia, vulneren de forma massiva la legislació internacional en matèria de drets humans, aplicant mesures híper restrictives en les polítiques migratòries o practicant devolucions “en calent”. D’altra banda, països com Espanya han aprovat legislacions que Amnistia Internacional ha qualificat d’ “orwellianes”, sense caler ampliar què s’entén al respecte. Tot l’entramat legislatiu que el govern espanyol va aprovar al 2015 (incloent una llei en seguretat nacional i una altra de seguretat ciutadana), s’ha convertit en objecte de serioses preocupacions, ja que vulnera el dret a la protesta, vulnerant el dret a la llibertat d’expressió, manifestació i reunió pacífica,
Per tal delimitar els buits morals que contribueixen a tota radicalització violenta, resulta indispensable que els estats respectin l’estat de dret i apliquin condicions per a la justícia social i la bona governança. La protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, en compliment de la legalitat internacional, ha de ser una premissa essencial en tota estratègia contra el terrorisme, coherent amb la construcció de societats obertes i plurals, inclusives i socialment cohesionades que promoguin alternatives efectives a tota forma d’extremisme violent. En definitiva, cal cercar una aproximació integral i preventiva a les causes i factors subjacents que condueixen a la propagació de tota forma d’extremisme violent.
*L’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV) es una plataforma de més de 170 organitzacions de la societat civil Euromediterrània adherides a un Pla d’Acció de la societat civil per a la prevenció de totes les formes de l’extremisme violent (Per a més informació: www.opev.org)
[Imatge extreta de: Pixabay]