Cap a una educació alliberadora

Cap a una educació alliberadora

Grup d’educadors i educadores de CJSi un altre món és possible ens calen eines que el facin possible, i l’educació, sense dubte, n’és la principal. Amb aquesta inquietud una quinzena de persones vinculades al món educatiu ens hem reunit durant el curs a Cristianisme i Justícia per reflexionar com oferir, enmig d’una situació de crisi i desencant, una paraula que sigui alhora de denúncia i d’anunci. Treballem en escoles molt diverses (públiques, concertades i privades) en pobles, barris i ciutats de Catalunya… i a totes, però, ens uneix un gran amor a la feina, als alumnes i al somni de bastir una educació diferent per a un món diferent.

Una educació sotmesa als ídols del sistema

No som pas ingenus. Som conscients que la realitat de partida és dura i difícil, i que sovint omple de desànim. Ho és en relació a la mateixa educació, en què els criteris mercantilistes sembla que van guanyant terreny. El criteri mercantilista i l’obligació, d’altra banda comprensible, de les institucions educatives de buscar la seva sostenibilitat econòmica, ha estat determinant a l’hora de marcar algunes de les línies i opcions pedagògiques. L’escola tampoc s’ha escapat de l’imperi de la “tecnociència” o de la “innovació” entesa com a finalitat en si mateixa, i ha acceptat acríticament diversos elements que haurien d’estar al servei de l’educació i no pas a la inversa.

Certament, ni l’escola ni l’educació són alienes a un món en què el capitalisme sembla haver colonitzat tots els espais de la vida. El relat que imposa el sistema pel que fa al model econòmic i de consum, als valors i als criteris d’èxit i de realització personal ha envaït també l’àmbit educatiu. Hi ha una certa sensació de derrota, de rendició a uns nous ídols que són aparentment massa forts per oferir-hi resistència.

Aquest context acaba afectant la mateixa condició i tasca del docent, la seva llibertat i vocació. Una tasca tan alta i tan noble queda enredada en un circuit tan gran de condicionants que acaben convertint el mestre o la mestra en simples “gestors” d’expectatives: les de les famílies que volen el millor per als seus fills, les de la mateixa societat ordenades en base a un sistema de valors molt concrets, les de la mateixa escola institució… Unes expectatives, sempre en el marc del mateix sistema, que no fan sinó negar la capacitat de transformar, allò que necessita una transformació profunda.

Som conscients del fet que l’escola no pot ser una bombolla artificial enmig de la nostra societat, però creiem que hi ha marge per a una educació transformadora que ensenyi a valorar críticament un model de vida que té un fort impacte tant sobre la felicitat de les persones com sobre la viabilitat del nostre planeta. Una educació que sigui més finestra que mirall.

La proposta d’una educació transformadora i alliberadora

Perquè creiem en la possibilitat d’una educació transformadora i alliberadora, ens atrevim a fer un seguit de propostes que poden ajudar a obrir el debat i la reflexió:

Desvetllar en els alumnes la consciència i el compromís amb el bé comú. És a dir, en els temes socials, cal passar, d’una resposta i un enfocament bàsicament assistencials, a atrevir-nos a abordar els orígens de les desigualtats en la nostra societat. Això implica una anàlisi de la realitat social que tingui en compte no només les conseqüències, sinó que afronti les causes, i que desvetlli en els alumnes un esperit crític i interpel·lador que no oblidi la dimensió política.

Fer de l’escola un lloc de veritable integració. L’escola i el sistema educatiu, no poden ser en general un lloc que incrementi, reprodueixi o doni per normalitzades les desigualtats, o un lloc on la diversitat sigui vista com un “problema” que afecta el rendiment i els resultats. L’escola ha de ser un espai que permeti treballar activament a favor de la cohesió i la igualtat de la nostra societat, i més quan aquesta societat està greument amenaçada per múltiples línies de trencament. En això faríem bé de recordar el que ens deia el llibre Carta a una mestra, que enguany compleix cinquanta anys: «Alguna vegada ve la temptació de treure’ns de sobre els nois i les noies difícils. Però si els perdem, l’escola ja no és escola. L’escola no pot ser un hospital que cura els que estan bons i rebutja els que estan malalts».

Educar per a una vida plena i una més gran consciència planetària. Seguim pensant que l’educació en valors és un element bàsic que hauria de guiar la nostra acció educativa. Tanmateix, és bo que aquests valors que assumim com a principis siguin contínuament contrastats per la pràctica educativa. Quan ens comprometem de veritat en la transmissió de la sobrietat, el decreixement, el compromís, la humilitat… uns conceptes que creiem que estan en la base d’una vida plena, estem transmetent alhora uns valors alternatius als que imperen en la nostra societat. La defensa d’aquest ideari i la seva proposta entren en contradicció flagrant amb moltes expectatives i generen no poques tensions. Creiem, però, que el plantejament d’una educació transformadora i alliberadora ha d’afrontar aquest risc i aquestes tensions si vol ser fidel a la voluntat de construir un món millor. Si no és així, caurem en el que el pedagog brasiler Paulo Freire denunciava: «L’afirmació que “les coses són així perquè no poden ser d’una altra manera” és odiosament fatalista i un dels molts mitjans amb què els dominants intenten avortar la resistència dels dominats».

 

(…)

***

Per llegir el Paper CJ complet feu click aquí.

educación

Imatge extreta de: Pixabay