Drets i política del sofriment: sobre expulsions i vagues de fam

Drets i política del sofriment: sobre expulsions i vagues de fam

Josetxo Ordóñez EcheverríaUn mes després de la presentació de l’informe anual 2016 sobre Centres d’Internament d’Estrangers de l’SJM-Espanya, el 15 de juny de 2017, l’actualitat del que passa a dins i al voltant dels CIE desborda els fets fixats en l’informe. No obstant això, hi ha una constatació en la manera en què l’informe CIE presenta les seves conclusions: la política i el dret d’estrangeria provoquen una exposició de les persones a un sofriment i a la vulneració de la seva dignitat que és directament proporcional als seus escassos recursos econòmics, jurídics o socials: com més pobre, desinformat i indefens sigui algú, més possibilitats té que el dret i la política d’estrangeria el lliurin a una dolorosa intempèrie sense drets.

L’actualitat sobre dos fets que no es reflecteixen en l’informe poden servir d’exemple il·lustratiu. El primer va tenir lloc el passat 15 de juliol a partir de les 16:25 hores, quan un avió de la companyia Vueling havia d’enlairar-se des de l’aeroport del Prat cap a Dakar, la capital del Senegal. Uns passatgers van reconèixer a la part posterior de l’aeronau un home senegalès emmanillat i custodiat per la Guàrdia Civil, que pels seus crits, van deduir estava sent deportat contra la seva voluntat. Alguns mitjans de comunicació recullen la possibilitat que es tractés d’una devolució per rebuig en frontera i no d’una expulsió. En qualsevol cas, ha transcendit que un nombre significatiu de passatgers va intervenir per intentar aturar la deportació. Finalment, onze passatgers van ser exclosos del vol i l’avió es va enlairar amb quatre hores de retard amb l’home senegalès expulsat a bord.

Doncs bé, des que es va conèixer la notícia, s’han generat mostres de solidaritat amb els onze passatgers que van ser seleccionats, es pot suposar que per la seva bel·ligerància a aturar la deportació, per a ser exclosos del vol i no permetre-se’ls volar amb Vueling des de llavors. Se’n coneix el nom i cognoms d’alguns, ja que han publicat en els seus comptes personals de la xarxes socials fotografies i vídeos del que va passar dins de l’avió.

Però res no se sap de l’home senegalès. Tan sols que va ser finalment expulsat. Tampoc es detecta una onada de solidaritat ciutadana en favor de l’estranger, sinó amb els altres passatgers exclosos del vol i que han hagut de renunciar a les seves vacances africanes per culpa de Vueling. Es fa estrany com el subjecte passiu de la política i el dret d’estrangeria ha estat invisibilitzat, mantingut en l’anonimat i expulsat a contracor, fins i tot enmig d’una acció solidària en què ciutadans s’han posat dempeus per un estranger desconegut que patia extraordinàriament.

Es parla fins i tot que Vueling podria demandar judicialment els viatgers pels perjudicis causats en la demora del vol en qüestió i l’afectació i cancel·lació d’altres vols posteriors. És probable que el dret empari la seva reclamació per lucre cessant. Però en canvi, la justícia de l’expulsió de l’home senegalès no qüestiona en absolut a la companyia aèria.

El segon dels fets té a veure amb la vaga de fam de 43 interns guineans al CIE de la Zona Franca. Protestaven per l’expulsió organitzada pel 24 de juliol, data d’un vol ad hoc per a aquesta finalitat. Emprendre una vaga de fam suposa cinc coses: prendre la decisió voluntàriament, amb una finalitat, a l’empara d’una causa justa, a través d’un enfrontament amb els valors i la legalitat del poder, i mantenir-la mitjançant publicitat o difusió raonables.

Per al desenvolupament d’una vaga de fam és essencial la qualitat de l’atenció mèdica que pugui rebre el vaguista. Sabem que dins del CIE de la Zona Franca l’assistència mèdica no és completa: la cobertura horària és parcial, ja que la permanència de metge facultatiu es limita als matins de 8 a 15 hores de dilluns a divendres i de 10 a 13 hores els dissabtes i festius. Tampoc no és completa, ja que els serveis prestats pel servei sanitari es limiten a “l’elaboració d’un historial mèdic” amb les dades de filiació i alguns camps relatius a la història clínica i la “realització d’una exploració general per determinar dades biomètriques” a la entrada i sortida del CIE, a més dels reconeixements mèdics necessaris en raó de salut pública. Aquesta informació està treta del plec de prescripcions tècniques per a la licitació del contracte entre el Ministeri de l’Interior i Clínica Madrid, S.A. perquè aquesta mercantil s’encarregui de l’assistència mèdica als CIE d’Espanya.

Aquesta estricta dedicació mèdica prevista no només contrasta amb el que disposa l’art. 30 del RD 162/2014 del reglament dels CIE, que és molt més exhaustiu en descriure l’abast de l’atenció sanitària dins dels CIE, sinó amb els deures deontològics que prescriu als professionals mèdics el vigent Codi Deontològic dels col·legis de metges de Catalunya, pel que fa a la intervenció mèdica davant d’una vaga de fam. L’article 53 del Codi Deontològic Mèdic de Catalunya diu, entre moltes altres afirmacions, que el metge ha d’informar degudament a la persona que fa una vaga de fam dels riscos en què incorre, assegurar-se que la persona coneix el pronòstic i evitar fer judicis sobre la vaga i la seva motivació.

Ni la manera en què està dissenyat el servei d’assistència sanitària als CIE, ni la privació de llibertat de mitja durada, ni els mitjans materials de l’habitacle destinat a infermeria en el de la Zona Franca, ni els horaris establerts per a la presència mèdica al CIE, ni el limitat encàrrec tècnic al qual es vincula la mercantil privada prestadora del servei mèdic permeten deduir un compliment de les exigents obligacions dels facultatius davant el fet que nogensmenys que 43 interns es declaren en vaga de fam. Els testimonis directes dels interns als voluntaris que els visiten abonen aquesta conclusió: desmais, vòmits, malestar, falta d’informació i acompanyament…

Ens trobem davant d’una assistència mèdica dissenyada i posada en marxa pel poder polític deliberadament sense cap ambició. Aquesta insuficiència de base agreuja l’exposició dels interns en vaga de fam al patiment d’un deteriorament de la seva salut. Patiment ja de per si inherent al mer fet de l’internament per ser expulsats.

Un cop més, tot i que la vocació del dret i de la política vagin teòricament pel camí de dignificar i protegir les persones de les vulneracions en la seva dignitat, la realitat mostra que són els mateixos dret i política d’estrangeria els que desprotegeixen i agreugen la intempèrie de les persones més vulnerades. Com més vulnerades, més intempèrie.

 

sufrimiento

Imatge extreta de: Público