Quan un bisbe fa d’“escut humà”

Quan un bisbe fa d’“escut humà”

Xavier Garí de Barbarà. [Foc Nou] Un bisbe és, segons l’etimologia grega, un “supervisor”, el que “observa des de dalt”. També un bisbe és aquell ordenat per a servir en el govern d’una diòcesi, demarcació territorial de l’Església que té a càrrec fidels, preveres, religiosos/es, temples i multitud d’obres caritatives i pastorals. Però sobretot un bisbe és un ministre, terme que prové del llatí i que significa “servidor” o “sirvent”, ja que desenvolupa un ministeri, concepte que significa, literalment, un “servei”. Un bisbe, per tant, és per sobre de tot un servidor.

S’han conegut molts bisbes a l’Església que han estat autèntics servidors del seu poble, de la seva gent i fins i tot del seu país. Però no sempre les notícies parlen –o gairebé mai- de com aquest servei pot arribar a situacions tan extremes com la d’aquesta història encara actual, que voldria difondre en aquest article d’avui, si bé no pocs bisbes al món estan o han estat amenaçats de mort, han viscut la presó i la persecució, i han demostrat reiteradament prioritzar estar al costat del seu poble que no pas preocupar-se per la seva carrera eclesial.

El bisbe catòlic de Bangassou (República Centreafricana), d’orígen andalús i de nom Juan José Aguirre, des del mes d’abril-maig passat està acompanyant tot el seu poble en un dels conflictes més preocupants i difícils de l’interior d’Àfrica. A República Centreafricana es viu el flagell del terrorisme, i no només de l’islamista, també faccions de milicians majoritàriament animistes, atemoritzen a barris sencers de musulmans assassinant-los sense cap mirament. En les últimes setmanes s’han amagat a la mesquita del barri islàmic de Tokoyo, milers de musulmans que fugen del pànic de les bandes antibalaka. En una de les incursions d’aquestes milícies, el bisbe Aguirre va presenciar al menys 40 morts i més de cent ferits. Els rebels estaven composats per més de 1500 milicians que tenien ordres i la cega obsessió de matar tot musulmà que trobessin “pel sol fet de ser-ho”. El bisbe Aguirre afirmava amb indignació i impotència “que els mataven com a conills”, i decidí aleshores, juntament amb dos missioners més, col·locar-se davant la mesquita tot protegint els musulmans de l’interior fent d’escuts humans.

Malgrat el risc assumit pel bisbe Aguirre i els seus col·laboradors, no van poder evitar noves matances de franctiradors que rodejaven la mesquita; el bisbe i els missioners cridaven enèrgicament que deixessin de disparar contra infants, dones i ancians. De fet, va sortir en un moment donat l’imam de la mesquita, per fer front a l’atac, i fou fulminat d’un tret al pit per un dels milicians, sense poder evitar-ho el bisbe Aguirre, que presencià aleshores la matança de 80 persones.

Si bé la zona estava intentant ser defensada per soldats portuguesos de l’ONU, els atacs no s’aturaven i les milícies seguíen rodejant la mesquita tot posant en el punt de mira els musulmans de la zona que allà hi anaven o es refugiaven. Malgrat l’alta tensió, el bisbe Aguirre va continuar fent d’escut humà davant la mesquita, i a més va aconseguir evacuar a més de 1000 musulmans en camions per allotjar-los en el Seminari de la diòcesi i a la Catedral, on foren acollits i salvaguardats. Els reforços enviats per la missió de l’ONU van facilitar les evacuacions fins al punt que la casa del bisbe també fos lloc de refugi. El prelat Aguirre, amb la col·laboració del Cardenal Nzapalainga, inicià, a més, negociacions amb la milícia antibalaka perquè aturés les hostilitats, i desistís d’expulsar els musulmans de la zona.

Mentrestant, el bisbe catòlic Aguirre segueix defensant i protegint els musulmans de la seva diòcesi en un alt servei com a prevere i bisbe, denunciant que molts han mort però tots han perdut o els han robat les seves pertinences i les seves propietats i estalvis, en una altra forma de forçar, per part de les milícies, la seva expulsió. L’Església catòlica, però, segueix al costat dels musulmans a República Centreafricana, com en tantes altres missions catòliques del continent. El bisbe Aguirre es referma per boca del seu germà: “No serà l’última vegada que senti el desig d’interposar-me entre les armes i les persones vulnerables; no pot restar de braços creuats”. Si bisbe vol dir “servidor”, catòlic vol dir “universal”; Aguirre fa honor a aquesta denominació de ‘bisbe catòlic’, perquè és servidor universal, de tothom.

obispo

Imatge extreta de: Paz y bien

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.