Noves vistes (dramàtiques) sobre la Frontera Sud

Noves vistes (dramàtiques) sobre la Frontera Sud

Josep Buades Fuster SJDivendres 14 de juliol, 26 dones (5 embarassades) i cinc infants, varen desembarcar d’una pastera a l’illa de Mar. Notícia amb sordina, perquè és un illot poc conegut sota sobirania espanyola a les costes nord-africanes. Potser, algú recordi un desembarcament similar el 2012, però a la veïna Illa de Terra, prop del Penyal d’Alhucemas. Poc probable. Un dels pocs testimonis de tots dos successos es troben en un mitjà local com és El Faro de Melilla.

La destinació d’aquestes dones i infants és el CETI de Melilla, ciutat autònoma a la qual s’associa aquesta plaça de sobirania, com és també el cas de les Illes Chafarinas. Està per veure com se’ls aplicarà la llei d’estrangeria: quina protecció es donarà als nens i a les embarassades, com s’investigarà en quina mesura són víctimes de tràfic, si n’hi ha que puguin sol·licitar protecció internacional. Cal que la societat civil romangui vigilant: així ho farà el SJM.

Aquesta notícia, com tantes altres que arriben de Melilla, Ceuta, Canàries, les Illes Balears o les costes andaluses, murcianes i alacantines, remet a la noció de la Frontera Sud. Una noció que hem d’entendre més en clau migratòria que en clau merament geogràfica: llocs de trànsit de persones forçades a migrar d’una manera o altra i que es dirigeixen cap a la Unió Europea, en els quals s’observa el desplegament de fortes dispositius tècnics i humans per al control fronterer, als quals se sumen dispositius addicionals de salvament marítim i assistència sociosanitària, que compten amb unes poques oficines per sol·licitar protecció internacional en frontera, així com alguns centres d’estada temporal d’immigrants o alguns centres d’internament d’estrangers.

Tot i que la frontera sigui una línia divisòria entre territoris sota diferent sobirania, és també un espai més extens. D’una banda, els terrenys en els quals s’aixequen diversos obstacles per impedir el pas fora dels punts habilitats per al control de les cruïlles. D’altra banda, totes les comarques els habitants tenen un estatut especial per facilitar el pas i l’activitat econòmica transfronterera, en què floreix el comerç transfronterer (regular i de contraban). A la Frontera Sud espanyola, també cal comptar amb la pressió sobre el Regne Unit a propòsit del Penyal de Gibraltar, i de la pressió del Marroc sobre Espanya a propòsit de Ceuta, Melilla i restants places de sobirania africana. Aquests últims ingredients: l’estatut i el comerç transfronterers, i les pressions polítiques sobre territoris en disputa, també incideixen en els moviments migratoris.

El trànsit migratori per la Frontera Sud espanyola és relativament intens: entre gener i juny de 2017, 6.441 persones desembarcades en costes espanyoles, 1.750 que han entrat a Melilla i 1.240 a Ceuta. Són més de 9.500: un 65% del total de persones que van entrar irregularment a Espanya en 2016. Haurien de sumar-se les xifres de persones sirianes l’entrada a Espanya deixa de considerar-se irregular des que sol·liciten protecció internacional en frontera. Grosso modo, es podria dir que entre 15 i 20 al dia, almenys en els últims mesos. No només refugiats sirians: alguns iemenites, libis, algerians i marroquins. Entre les persones la entrada consta com irregular (tot i que algunes sol·licitin després protecció internacional), moltes subsaharianes de països com Guinea Conakry, Nigèria, Camerun, Mali, Burkina Faso, Senegal, Costa d’Ivori, etc. Gairebé totes molt joves, algunes encara menors d’edat. Moltes, amb diferents circumstàncies que les tornen vulnerables: tracta, trànsit, salut deteriorada per la duresa de la vida a la intempèrie. Unes d’aquestes persones tenen Espanya com a destí migratori, altres pensen en altres estats membres de la Unió Europea.

El SJM ha reflectit la vida i les lesions als drets humans de tantes persones migrants i refugiades en un entorn fronterer com el que es tendeix entre Nador i Melilla, així el quadern publicat al costat de la Universitat Pontifícia Comillas amb el títol Sense protecció a la frontera. D’alguna manera, ha apuntat alguna cosa sobre la sort de les persones internades en un CIE al poc d’haver desembarcat a la Península, les Illes Balears o les Canàries, especialment pel que cal anomenar “CIE de frontera”, com en el Informe CIE 2016.

La majoria de persones internades en un CIE al poc d’haver desembarcat a costes peninsulars, balears o canàries, és alliberada passades aquestes tres o quatre setmanes … per malviure en situació irregular durant anys, en els quals sempre penja l’amenaça de l’expulsió. D’aquí una qüestió:

Per què es priva de llibertat a les persones estrangeres recentment desembarcades a les costes espanyoles, durant tres o quatre setmanes, en centres les condicions d’habitabilitat són insuficients, per després posar-los en llibertat, llançats a un llarg limbe jurídic? És la desproporció i gratuïtat d’una mesura aflictiva l’única aspiració plausible … i vana, és la dissuasió.

Les persones que entren en territori espanyol per Ceuta i Melilla no s’enfronten a l’amenaça immediata de l’internament en un CIE. Aparentment, els seria més fàcil: oficines d’asil en frontera per als que es disposin a sol·licitar protecció internacional, un centre d’estada temporal d’immigrants (CETI) en règim obert, per a tots, un temps limitat fins que s’autoritzi el trasllat a la Península , els uns als centres d’acollida de refugiats, altres a recursos d’acollida humanitària. Però les coses es compliquen.

El SJM atén, en el seu servei d’orientació jurídica a Melilla, a persones que encaixen malament en el sistema d’asil: esposes algerianes o marroquins de refugiats o sol·licitants d’asil sirians, famílies sirianes de sol·licitants d’asil amb fills en centres de protecció fins a comprovar el vincle patern-filial, ciutadans marroquins o algerians LGTBI o membres de minories religioses que voldrien sol·licitar asil, persones que han patit una defensa jurídica deficient, o als qui s’ha atès sense el degut servei d’interpretació. Atén també a persones no admeses al CETI, sancionades al marge d’un procediment amb base normativa, o als que es col·loca en situacions de risc de maltractaments per part d’altres persones allotjades (persones LGTBI, conversos a una altra religió …). Igualment, atén les queixes de persones que veuen com es perllonga la seva estada a Melilla sense que se’ls autoritzi el trasllat a la Península: especialment persones amb la targeta de sol·licitant d’asil, que veuen limitat el dret a la lliure circulació per tot el territori nacional, que tenen els que han sol·licitat asil a la Península. Hi ha més tipus de persones ateses pel SJM a Melilla, com els joves que havien estat sota tutela de la Ciutat Autònoma, i als que no es lliura la documentació de residència, s’impedeix l’empadronament, se’ls posa en la tessitura de quedar ràpidament en situació irregular.

Molts problemes plantejats per les persones migrants que romanen en territoris fronterers són més estructurals que errors del sistema. Revelen un estat d’ànim bastant estès entre la població, que veu a les persones migrants i refugiades com una amenaça contra la qual han de protegir els poders públics per tots els mitjans. Així com en el conjunt de la societat espanyola no sembla haver arrelat tant la xenofòbia com en altres societats europees, a les zones de frontera s’observa una mica d’això. S’instal·la l’hostilitat. Es reclama amb insistència el reconeixement d’una singularitat … només que portada fins al punt de reclamar que s’exceptuï allà la vigència de l’ordenament jurídic en el seu conjunt, de l’Estat de Dret. Temptacions molt perilloses.

Frontera Sur

Imatge extreta de: El País