Misèria i noblesa de la política

Misèria i noblesa de la política

Pepe RodadoÉs habitual que a les converses de tot tipus, quan apareix el tema polític, hi hagi alguns elements comuns: una crítica més o menys despietada contra els polítics, com aprofitats i corruptes; un rebuig al partits polítics, com maquinàries que només busquen el poder, aliens al que la gent viu; i una conseqüent afirmació de no voler saber res de política. És difícil fugir d’aquests llocs comuns intentant introduir distincions i matisos. Més encara, si intentant separar el gra de la palla, subratlles el valor, la importància, la necessitat i la dignitat de la tasca política. En aquest cas, l’experiència acostuma a ser frustrant. Com a mínim, aquesta és la meva experiència.

És per tot plegat que vull destacar el valor polític del camí recorregut fins a l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania, que esperem que pugui ser aprovada al Parlament el proper 12 de juliol.

Anem sis anys enrera, a l’estiu del 2011. El Govern de la Generalitat (de CiU en aquell moment) decideix aturar i modificar, endurint, l’aplicació de la Renda Mínima d’Inserció, coneguda com a PIRMI. La indignació de moltes persones i col·lectius es fa sentir. També a les Assemblees d’Aturats. A la de Barcelona sorgeix la idea de recuperar un article oblidat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 que diu: “Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda Garantida de Ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen” (art. 24.3).  I passant de la indignació a l’acció, es recupera una possibilitat d’acció política (que molta gent desconeix) com és la Iniciativa Legislativa Popular. Un grup de persones decideix tirar endavant una Llei que concreti l’article citat de l’Estatut. Redactada la proposta de Llei, amb l’aportació d’experts, i presentada al Parlament, comença un llarg període impulsat per una Comissió Promotora de 30 persones: constitució de fedataris, recollida de signatures (es necessiten 50.000), xerrades i accions de sensibilització per tot el territori, captació de suport d’entitats de tot tipus i ajuntaments… Es van validar 121.191 signatures i es va començar la tramitació al Parlament, per via d’urgència, el març de 2014. I tres anys després estem a punt d’aprovar-la!!!

La quantitat d’accions, les moltíssimes persones i entitats implicades, l’acció perseverant en el temps, afrontant tot tipus d’adversitats, i sobretot, la gran unitat i consens respecte a la importància d’aquest nou dret de cara a les persones en situació de pobresa, han estat cabdals.

Tot plegat, una experiència d’incidència política que posa de relleu el valor de la voluntat popular, del projecte comú i de la constància, per arribar a una real acció política a favor de la ciutadania, en aquest cas, dels més desafavorits. Una experiència política també pel que fa a la necessitat de diàleg i negociació: ha calgut fer renúncies per arribar a un acord! Una experiència política de participació d’entitats ben diverses però que han coincidit en un aspecte social rellevant. Sens dubte que les coses sempre es poden fer millor, però crec honestament que aquesta ha estat una experiència política en el sentit més noble de la paraula. Un exemple del valor, la importància, la necessitat i la dignitat de la política, l’acció que tracta els afers comuns de la ciutadania.

política

Imatge extreta: El Periódico