La Doctrina Social de l’Església davant la realitat econòmica actual

La Doctrina Social de l’Església davant la realitat econòmica actual

Guillermo CasasnovasDurant les darreres setmanes ha tingut lloc al Palau Macaya un seminari-debat de quatre sessions amb el títol “Realitat Econòmica i Desenvolupament Humà Integral”, co-organitzat per Justícia i Pau, Fundació Joan Maragall i Cristianisme i Justícia. L’objectiu era posar sobre la taula els reptes que planteja l’actual sistema econòmic i veure quines orientacions o criteris ens dóna la Doctrina Social de l’Església per entendre millor i afrontar aquests reptes. Vam tenir el luxe de comptar entre els ponents amb catedràtics d’Economia i de Teologia, representants dels treballadors i del món empresarial, així com polítics, periodistes i activistes de primer nivell.

A l’hora de fer una radiografia de la situació econòmica actual, la majoria de ponents coincidien en els efectes negatius del sistema i també en algunes de les causes subjacents. A ningú se li escapa l’increment de les desigualtats a les nostres societats, on un grapat de mega-rics acumulen un percentatge cada cop més gran de la riquesa; tampoc l’alarmant combinació d’altes taxes d’atur amb la precarització d’aquells que conserven el seu lloc de treball; la retallada constant dels fons per la cooperació internacional; el perill que el nostre model econòmic suposa per al medi ambient; o la subordinació de la política al poder dels mercats. En quant a les causes que hi ha darrera d’aquestes tendències, s’apuntaven, entre d’altres: la globalització, que ha propiciat una reducció de les diferències de renda entre països (sobretot amb alguns com la Xina o l’Índia) però alhora ha fet augmentar les desigualtats internes; els canvis tecnològics, que han deixat obsoletes moltes de les feines fetes per treballadors poc qualificats; els canvis regulatius, sobretot en matèria fiscal, que han permès una major concentració de la riquesa i una reducció del paper dels estats; i la financialització de l’economia, on l’especulació i els guanys a curt termini han esdevingut més importants que la sostenibilitat de les empreses i el seu arrelament en el teixit social.

Davant d’aquesta situació tan complexa, la posició de la l’Església – tant des de la tradició de la seva doctrina social com des de les paraules i publicacions del Papa Francesc – és clara en dos sentits: denúncia i orientació. Per una banda, es destaca els efectes negatius que l’actual sistema econòmic té sobre la dignitat de les persones, sobretot aquelles que queden descartades del propi sistema, i també sobre la sostenibilitat del planeta, la ‘materialització’ de la nostra existència i la idolatria dels diners. Per altra banda, la Doctrina Social de l’Església proposa principis com el destí universal dels béns, el de l’economia al servei del bé comú, o la dignitat del treball. Podríem dir que, quan aquests principis passin per davant d’altres principis com el de la propietat privada (també important per a la DSE, però menys), llavors el sistema econòmic deixarà de tenir una ‘opció preferencial pels rics’ i estarà al servei de les persones.

La pregunta és, doncs, com posem en pràctica aquests principis, qüestió que també es va tractar en les diferents sessions del seminari. Per a les empreses, augmentant la transparència i introduint la responsabilitat social en el centre del seu negoci, així com regint-se per objectius que vagin més enllà del benefici pels accionistes a curt termini. Per a les administracions públiques, fent polítiques fiscals més redistributives i harmonitzades a nivell global, fent polítiques socials més selectives o ‘personalitzades’ i posant límits a la propietat privada (per exemple, limitant els sous màxims, incrementant el rol del sector públic en sectors estratègics, o fent polítiques que garanteixin l’accés a l’habitatge). Per a la societat civil, donant suport a les iniciatives (empresarials, polítiques o ciutadanes) que treballen per un sistema econòmic més just i inclusiu. I per a la pròpia Església, posant l’altaveu en la feina de denúncia i servei d’organitzacions del seu àmbit com Càritas, Arrels, Oxfam Intermon i tantes altres, i no tant en altres temes de moral sexual i familiar que causen més rebombori però probablement no estan tan connectats amb l’essència del missatge cristià.

Doctrina Social

Fotografía de Helena Martí.