No sortirem del fenomen terrorista bombardejant

No sortirem del fenomen terrorista bombardejant

Ramiro PàmpolsFa  temps que tinc certa preocupació que voldria expressar. Reconec que és delicada, però a la vegada entenc que quan es tracta d’una qüestió podríem dir de “consciencia”, cal dir-la malgrat tot… Em refereixo al tractament que el Món Europeu i l’Occidental més enllà d’Europa, estan donant al terrorisme islamista.

Em baso en una intuïció que he copsat en dos personatges que em mereixen respecte. L’un és el Dalai Lama (no tinc present si ha estat ja substituït) i l’altre és el sociòleg de casa nostra Manuel Castells, que aquest dia 27 de maig, a la La Vanguardia, es va referir  a aquest assumpte.

La tesi que jo mateix proposo podria ser: “Estem equivocats en el tractament que Occident/Europa està donant a aquest dur fenomen del terrorisme islamista”.

Recordo haver llegit l’opinió del Dalai Lama en uns termes semblants als que ara reprodueixo: “El Món Occidental hauria d’acceptar entrar en diàleg amb l’Estat Islàmic, malgrat els forts inconvenients que pogués suposar”.

Proposa que és millor afrontar per la via diguem-ne diplomàtica les exigències, potser excessives, d’aquest “Estat”, que no pas voler-lo aniquilar per la via militar.

No recordo tota la seva reflexió, però en acabar de llegir-la em va semblar molt pertinent. Està clar que avui per avui no hi deu haver cap polític europeu que s’atreveixi a parlar d’aquesta manera…

Sí, n’hi ha un: el líder anglès del Partit Laborista, Corbyn, que ve a dir quelcom semblant: No és bombardejant que ens sortirem del fenomen terrorista sinó que l’agreujarem. I a més, tenim l’obligació de mirar els errors comesos des de fa molt de temps, començant per la brutal injustícia que l´Occident, en concret l´ONU, està cometent amb el poble palestí.

He rellegit l’article de Manuel Castells i se’m fa molt difícil extreure’n alguns paràgrafs. És clar que més aviat posa el dit a la nafra, que dóna alternatives més enllà del que diuen alguns, “sólo nos queda rezar”, i fa menció de l’esforç del papa Francesc i del rector de la mesquita Al Zahar d’El Caire, juntament amb les aliances que promou la Comunitat de Sant Egidi entre líders religiosos cristians i musulmans, dient que “pot ser més eficaç que les bombes per a deslegitimar un moviment terrorista”.

Però vull acabar citant un dels paràgrafs més lúcids d’aquest escrit de Manuel Castells. No el tradueixo perquè mantingui tota la seva força expressiva:

“Enmudece la voz, se agotan las palabras, las lágrimas se secan, el horror anida en nuestra vivencia y se hace imagen rutinaria sin que, aparentemente, podamos detener ese vértigo de destrucción que nos conduce a la negación de lo humano. O tal vez a la supremacía de esa humanidad destructora que todos llevamos dentro. Y sin embargo, sabemos todo. Sabemos quiénes se hacen terroristas y por qué. Sabemos cómo lo hacen. Y sabemos que la necesaria represión policial y las innecesarias guerras de exterminio alimentan la espiral de odio y violencia en todos los ámbitos de nuestras vidas. Y es que nuestra práctica institucional utiliza lo que sabemos para fines que tienen poco que ver con atajar el terrorismo”.

Val la pena llegir tot l’article. Fa pensar…

terrorismo

Imagen extraída de: Pixabay