Temps de Pasqua, retrobar-nos amb una força que no és d’aquest món

Temps de Pasqua, retrobar-nos amb una força que no és d’aquest món

M. Carmen de la Fuente És la força que desprenen aquelles persones que, des de la nostra lògica i des del nostre benestar “assegurat”, haurien de viure derrotades, sense projecte, agenollades davant d’una realitat que no dubta en fer-los caure de nou quan sembla que podrien aixecar-se. També totes aquelles que les acompanyen dia rere dia, amb la sensació d’estar lluitant contra un gegant, però sense deixar de cercar alguna escletxa per on alimentar la vida.

És una força que explica allò que, amb els nostres esquemes no podem explicar: com aguanten? Què les fa viure? Perquè no es donen per vençudes? Com se sostenen enmig de tant dolor?… Una força que ens fa obrir els ulls i escoltar, que ens interroga, que ens toca el cor i que ens qüestiona vitalment. És una força que ve de nosaltres però que va més enllà.

És la força de la dona que patia hemorràgies i va aconseguir fer-se pas entre la multitud per tocar la borla del mantell de Jesús (Lluc 8, 40-48). És la força del cec que cridava al marge de camí quan tothom el feia callar (Marc 10, 46-52). És la força de les dones que se n’anaren del sepulcre per anunciar als deixebles que havien vist a Jesús (Mateu 28, 8-15). També devia ser la força que els altres reconeixien en el mateix Jesús, els qui el seguien i els qui el van matar.

Aquesta és la força de la resurrecció, la que pot transformar la nostra vida i capgirar el nostre món, la que ens pot ajudar a esdevenir persones més lliures, més fortes i més humanes, persones que treballen per la justícia.

Aquesta força és un tresor que cal cuidar en un temps i en un moment on és habitual sentir-nos afeblits, amb la necessitat de tancar-nos en un petit espai vital per protegir el nostre benestar en aquest món hostil, lligats a dinàmiques que ens sotmeten, a ritmes marcats per algú altre i que condicionen la nostra vida (personal, institucional, comunitària i també d’Església).

El temps de Pasqua que vivim ara, pot ser un temps per retrobar-nos (individual i col·lectivament) amb la força de la resurrecció. Potser la trobem amagada en el nostre interior, sense saber perquè ni com hem anat acumulant a sobre d’ella tot allò que ens impedeix sentir-la: discursos d’impotència, relats conformistes, l’acceptació d’un sistema injust com si no hi hagués cap alternativa possible, la por a exposar la nostra vida confortable… Potser descobrim que o qui (i amb quin interès) ens allunya d’ella. Potser la trobem necessitada de cura i atenció, esperant-nos, desitjant prendre cos, agafar forces i sortir de nosaltres.

Si fos així, si ens retrobéssim amb la nostra força i altres troben la seva, podríem guarir i guarir-nos, podríem transformar aquest món, obrir portes, trencar murs, aixecar ponts... esdevenir veritable humanitat.

pascua

Fotografía de @mcdelafuente