Recés a la ciutat (II): El meu Pare m'ensenyarà encara coses més grans

Recés a la ciutat (II): El meu Pare m’ensenyarà encara coses més grans

Santi ThióDesprés de guarir el paralític de la piscina de les ovelles, l’Evangeli de Joan recull aquesta intrigant afirmació de Jesús quan les autoritats protesten perquè treballa en dia festiu. Ara, en considerar els fets pasquals, palpem una concreció absoluta de l’aprenentatge de Jesús.

La resposta de Jesús a la demanda de Felip reforça l’interès per la contemplació dels fets pasquals. Felip vol que en aquell moment solemne Jesús li mostri el Pare. La resposta és: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare […] No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?» (Jn 14,9-10).

No cal dir que això porta a considerar que Déu Pare renta peus o es dona en eucaristia o plora davant la tomba de l’amic o busca l’ovella perduda al barranc. Sorgeix un desig imperiós d’un coneixement de Jesús més gran, tot perseguint el rostre de Déu.

Dividirem les dues hores de la pregària d’avui en dos temps i, en cada un d’ells, considerarem dues actuacions de Jesús que ens revelen la manera de ser de Déu i que inspiren la nostra forma de vida.

En el primer temps, meditarem sobre la mofa de la coronació de Jesús perquè el seu reialme no és en absolut d’aquest món. La reialesa de Jesús deixa a la pleta les 99 ovelles i baixa al barranc a buscar l’ovella perduda. En conseqüència, queden qüestionades les nostres formes d’exercir l’autoritat a tots els nivells de les relacions humanes i la nostra dedicació a alleugerir el dolor del món. El papa Francesc denuncia la vergonya humana de permetre el que passa a la Mediterrània i demana que les comunitats eclesials siguin com hospitals de campanya. A Lampedusa, el doctor Bartolo, metge que atén en primera instància els migrants acabats d’arribar, agraí el suport decidit del Papa a tanta tasca humanitària.

En el segon temps, compartirem la presència amorosa al peu de la creu quan Jesús entrega la mare al deixeble estimat i, a la fi, abandona confiat el seu esperit en mans del Pare. Aquesta escena ens convida a endinsar-nos en l’acompanyament humà de tantes situacions extremes que vivim en el nostre món tan desballestat. Només amb la capacitat d’autotranscendir-se, dirà el Papa, serem capaços de reconèixer les persones en el seu propi valor i de fomentar sanament l’equilibri ecològic de tota la creació.

Aquella nit, lluna plena i festa a desdir a Jerusalem. Gentades, quitxalla, cants, cridòries, multitud de xais a collibè duts a matar al Temple per al Sopar Pasqual. Al calvari s’han de retirar tres morts. Una llançada. Sang i aigua.

retiro

Imatge extreta de: Pixabay