Què amenaça realment la nostra identitat?

Què amenaça realment la nostra identitat?

Xavier CasanovasCada atemptat terrorista a Europa és una nova llavor de por al cor de tots nosaltres. Vivim espantats davant d’un perill difícil de definir i d’entendre. Un dels arguments més esgrimits per la nova extrema dreta per aconseguir vots, en aquesta deriva populista de la nostra Europa del segle XXI, és el de la por cap a l’estranger i el de l’amenaça a la nostra identitat europea. Qualsevol persona del carrer que sigui preguntada la descobrirem fàcilment afirmant: ‘aquesta gent no s’integra’, ‘no es volen adaptar a la nostra cultura, a la nostra manera de ser europeus’, ‘amenacen la nostra forma de fer’, ‘volen acabar amb nosaltres ‘, etc.

No solament són falses aquestes afirmacions, sinó que jo em pregunto si és el multiculturalisme (o directament l’Islam) el principal perill per a la nostra identitat o són altres forces majors les que realment l’assetgen. Juraria que hi ha una força molt més capaç, molt més potent i molt més subtil per acabar amb ella. Es tracta de l’actual model econòmic capitalista i la revolució antropològica que l’acompanya. El procés d’acceleració, de revolució constant de les nostres vides, és l’amenaça que pot acabar realment amb allò que coneixem. L’ídol capital no demana sacrificis barats.

Només cal passejar-se avui per qualsevol capital del món: les mateixes imatges, les mateixes botigues, els mateixos referents, pura homogeneïtat. Només cal veure les aspiracions de la majoria dels joves assimilades a un model de vida que té el consum com a únic horitzó emancipador. Només cal veure com s’acaba amb les tradicions o espais culturals propis gràcies a un capitalisme invasiu d’interessos espuris que aconsegueix acabar amb la vida tal com la coneixíem, expulsar comunitats de les seves terres per a explotar-les a benefici d’uns pocs o expulsar veïns de les seves cases per especular amb el dret a l’habitatge.

Així doncs m’atreveixo a dir que la major amenaça per a la nostra identitat avui és l’amenaça dels interessos d’un capital desfermat i insaciable. I que ser avui “conservador” passa per, com afirma el Papa Francesc, revelar-se contra l’actual model econòmic. Significa tal afirmació estar en contra del progrés? Evidentment no. Significa estar en contra d’un creixement sense fi que pot acabar amb la nostra casa comuna, significa estar en contra de la cultura del rebuig, de l’exclusió de qui no compta econòmicament, de la dictadura d’acceleració que ens imposen els capricis del capital, significa estar en contra de la convulsió constant de les nostres vides. I vol dir estar a favor de conservar una certa identitat, un itinerari vital sòlid, de no viure ofegats ni aïllats, significa estar en contra de viure permanentment amenaçats per no poder tenir un mínim vital cobert.

En aquests temps de quaresma, sento que el que ens proposa el cristianisme (silenci, abstinència, recolliment, i en última instància, conversió a l’evangeli), es veu més amenaçat per la meva necessitat constant de sobreviure en aquesta selva de competència, de consum i d’imatge, que per la convivència amb els nostres germans musulmans com molts volen fer-nos creure.

identidad

Imatge extreta de: Pixabay