Sueños de un viejo teólogo: una obra d’autor, d’ancià, de frontera i d’esperança

Sueños de un viejo teólogo: una obra d’autor, d’ancià, de frontera i d’esperança

Josep M. Rambla BlanchEl que segueix són unes paraules per a orientar la lectura de Sueños de un viejo teólogo, un llibre fàcil de llegir, però no tant de comprendre’n tot l’abast.

Comencem amb una consideració teològica. Hi ha una paraula al Nou Testament que amb la mateixa arrel es repeteix sovint i en moments importants. És el verb perisseúein i el substantiu perissón. Vol dir abundar, vessar, sobreeixir… Es refereix tant a Déu i a la seva paraula, com als homes i dones. En efecte, la proposta de vida del sermó de la muntanya excedeix la llei antiga, sense negar-la; l’exigència evangèlica sobrepassa la de la llei, és una moral i una manera de viure de sobreabundància, d’un bé fet fins a vessar. Per això la vida dels cristians és la d’una moral de sobreabundància, de manera que Pau demanarà que l’amor dels cristians creixi fins a vessar… Perquè, com va dir Paul Ricoeur, la lògica de Déu és la de la sobreabundància. Jo diria, doncs, que aquest llibre del Víctor Codina és una teologia fins a vessar o si voleu és el sobreeiximent d’una vida tota ella feta teologia fins a vessar. És la sobreabundància d’un teòleg. La copa plena de teologia ara vessa amb aquest llibre… I amb això estic dient que vessa perquè l’autor està ple i el llibre revela la plenitud d’una ja llarga vida feta teologia.

Resulta, doncs, important copsar la clau de l’escrit tal com l’exposa Víctor Codina en el pròleg del llibre. ¿Què vol dir somniar? No es tracta, doncs, d’una pluja d’idees, d’un brainstorming… Molt menys de pensaments abocats en una reunió una mica exaltada on hom espera “a veure qui la diu més grossa”… És un llibre molt seriós, tot i que no és un llibre científic. Té, però, unes arrels profundíssimes -milers de pàgines de llibres i articles publicats durant cinquanta anys- i ens ofereix la contemplació de la copa de l’arbre, una copa ampla, imponent i bella.

Es tracta d’un llibre que ens ha d’implicar els lectors, de manera que ens sentim emportats pel moviment d’uns pensaments i unes propostes que ens colpegen i ens poden portar potser a no sentir-nos identificats en algun punt, però, no ens poden deixar indiferents, sinó que ens han d’empènyer a prolongar els somnis de l’autor a la nostra vida personal o eclesial. I a aprofundir alguns dels temes sobre els quals en l’ampla producció teològica de Víctor Codina hi trobarem sòlit suport.

Això em porta a destacar alguns aspectes que em sembla que poden ajudar a llegir el llibre amb una perspectiva adequada per a comprendre’n la seva riquesa.

Obra d’autor

Parlem d’un llibre en què el tema és molt important. Però l’autor ho és també. Certament, en el llibre, podrem llegir sobre els ministeris i l’ordenació de la dona, sobre la vida religiosa i l’escatologia, sobre el diàleg interreligiós, el cel i l’infern, sobre el rol dels laics i en concret de la dona a l’Església, les conferències episcopals, el primat del papa o la cúria romana, sobre l’eucaristia, l’Esperit Sant, l’espiritualitat, el pecat i el sagrament de la reconciliació, sobre els pobres… Però el llibre no té un títol temàtic, sinó de persona: Sueños de un viejo teólogo. Perquè les pàgines del llibre són destil·lació d’una vida de teòleg. En elles s’hi transparenten l’estudi, l’ensenyament, l’apostolat, la vida interior, la comunitat, el contacte amb els pobres, les molt variades circumstàncies temporals (des del Concili) i locals (Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica Llatina) de l’autor… Tot això configura la rica vida i la reflexió teològica de Víctor Codina i es transparenta en el llibre. Aquest llibre només el pot haver escrit ell… Els temes que s’hi tracten abasten tot el camp de la vida cristiana i de la reflexió teològica.

Fa uns anys Víctor Codina va publicar el seu Diario de un teólogo del posconcilio. Aquella obra ens oferia la història teològica de l’autor des del inicis de la seva dedicació professional a la teologia, l’any 1965. Aquella història tan variada, tan plena, tan fecunda i tan personal, ara es revela d’una manera viva, a raig com qui diu, sense notes ni aparell científic, des de les arrels de la seva vida teològica.

Obra d’ancià

Víctor Codina es defineix, amb un toc d’ironia, com a “viejo teólogo”. I si traiem la ironia i no volem caure en el fàcil “tu no ets vell”, o “la vellesa és cosa de l’esperit”, hem de reconèixer que el llibre és obra d’ancià. Només cal, però, recuperar aquesta paraula tan tradicional i expressiva de la tradició cristiana. L’ancià, pot ser vell o jove, però és la persona carregada d’una tal experiència personal, una experiència tan rica de Déu, que és un tresor per a la comunitat. L’ancià serà pare espiritual (pneumatikós), l’ancià serà guia dels joves monjos que comencen el camí a la vida monàstica, l’ancià és qui dirà la “paraula” que dissol foscors i enigmes i il·lumina el camí de la vida… Això no ho donen els anys per si mateixos, perquè hi ha persones ben grans que són com adolescents. Però també és veritat que sense anys, i el que els anys comporten d’alegries i sofriments, d’intents reeixits i d’incomprensions, d’esperances i desencisos, de fe i abandó en Déu, no s’aconsegueix el nivell alt de l’ancianitat.

Pensem, si no, en els anys que abraça la vida i obra del Víctor Codina:

– El concili i el revol del postconcili: ell es troba a Roma durant els darreres fases del Vaticà II i la seva primera obra és fruit d’un curs a la Universitat Gregoriana de Roma, en aquest temps.

– Els canvis en la formació del jesuïtes als finals del 60: el Víctor Codina és pioner en la creació de les comunitats petites enmig de la ciutat i de noves formes més creatives de fer teologia.

– La vida religiosa s’insereix profèticament enmig de la societat: el Víctor Codina participa, com a representant de les comunitats de formació en la famosa manifestació de capellans davant la “Jefatura de Policía” de 1966.

– Els pobres truquen a les portes de la Companyia Jesús: el Víctor Codina es planta amb els estudiants en una zona popular i viu en els ambients d’acció i de conflicte social a L’Hospitalet i a Terrassa, experiència que dóna lloc al seu famós article, “¿Teología desde un barrio obrero?”.

– Amèrica Llatina és un dels clamors més forts els anys 70 i 80: el Víctor Codina fa les Amèriques…

Quanta vida, Déu meu! Vida, sí, perquè el Víctor no deixa mai l’experiència interior, el contacte amb la realitat de la gent, sobre tot la més necessitada, la vida de comunitat, i òbviament l’estudi i la reflexió teològica… Víctor Codina esdevé veritablement un “ancià.

Obra de frontera

La frontera és l’espai que limita amb el que és diferent, que possibilita la mirada vers horitzons nous, que obre al contacte amb gent i experiències diferents. La frontera és lloc de sortida cap enfora… I també és lloc de risc… Tenim a les mans un llibre de frontera, amb totes aquestes característiques de la frontera… Per tant, aquest llibre no és per persones que pateixen anèmia intel·lectual, per persones que no pensen moure’s, per persones que els molesta la novetat, per persones barrades a la possibilitat de l’autocrítica… Víctor Codina parla varies vegades de la temptació de pigritia, una mena de virus que immobilitza el pensament i bloqueja tot intent de canvi. Doncs bé, aquestes pàgines del Víctor Codina no són per persones afectades per la pigritia. Persones porugues, mandroses, conservadores, anestesiades, que s’abstinguin d’aquesta lectura… En canvi, qui vulgui respirar aire fresc, qui tingui ganes d’aprendre i de sortir de la rutina, qui vulgui viure més evangèlicament i treballar per una Església més cristiana i una societat més fraterna, aquí hi trobarà pensaments, experiències, propostes, que nodriran la seva vida i l’ajudaran a cercar, a dialogar, a fer passos, ni que siguin només alguns i petits, endavant…

Més encara, és un llibre on molts dels clams, dels pensaments, dels desigs, de les indignacions, de les propostes que uns o altres hem anat fent, hi troben ressò. Diria que el llibre és el ressonador d’una Església, d’unes comunitats i creients que malden per no resignar-se a un cristianisme de museu, o de cementiri. En això, el papa Francesc hi estaria molt d’acord! En llegir el llibre, molts de vosaltres, que us suposo que esteu en aquesta longitud d’ona, direu “això és el que jo desitjava”, “això expressa molt bé el que jo diria”. Perquè aquesta és una porta per on podríem passar per a ser un Església de sortida, com diria el papa Francesc. Sobre la dona o sobre el baptisme d’infants, sobre la sexualitat i sobre la vida de religioses i religiosos, sobre l’exercici del papat i sobre les conferències episcopals, sobre el diàleg interreligiós, sobre l’Església dels pobres i sobre el rol dels laics a l’Església…, sobre això i molt més hi podrem llegir, pensar… i somiar.

Podem, doncs, sense restar res a l’aportació original de Víctor Codina, que es fa veritat allò de Helder Câmara: “quan una persona sola somia és una il·lusió, quan molts somien a l’hora, és una utopia”.

Obra d’esperança

Precisament per aquesta confluència de sentiments de molts que ens trobem identificats en l’obra de Víctor Codina, podem dir que entona un cant a l’esperança, ja que ell mateix, amb la mística Juliana de Norwich, ens recorda: “tot acabarà bé (p. 167). I la raó és que “els somnis de molts ajuden a canviar la realitat” (p. 188). Per tant, deixem-nos portar per l’Esperit que “no té ni paraula ni missatge propis, sinó que ajuda a comprendre i a estendre el missatge de Jesús i del seu Regne” (p. 142). Que els joves tinguin visions i que el grans somiïn, amb llibertat, sabent que l’espiritualitat només té un límit, “el que profanem amb el pecat” (p. 151).

Hem d’agrair, doncs, al Víctor que ens hagi regalat aquest himne a l’esperança, una esperança activa, és clar, ja que tots els molts que ens reconeixerem en el seu llibre tindrem motius i pistes per a avançar en la ruta d’aquesta esperança vers una Església més evangèlica, i vers un món que sigui cada dia més Regne de Déu. Hem de llegir el llibre, doncs, ben calçats, ben equipats i animosos per a emprendre una nova etapa del camí…

Sueños de un viejo teólogo

Portada del llibre. Editorial Mensajero