Les Religions portaran la Pau?

Les Religions portaran la Pau?

Xavier Garí de BarbaràEn un món convuls, on les desigualtats no minven i més aviat semblen augmentar, i en el qual existeix la generalitzada sensació de que hi ha una explosió de la violència, especialment d’arrel religiosa, la humanitat es fa una pregunta doble: quan tindrem la pau, i quin paper els pertoca a les religions que avui es veuen afectades per la onada terrorista i bèl·lica? La resposta és
múltiple i complexa, i no pot recaure només en les tradicions religioses. No obstant, les religions no poden evitar el repte i excusar-se davant la responsabilitat col·lectiva del nostre món. No poden fer-ho sobretot per la seva vocació profètica i la tradició de saviesa de totes elles, però també per la vocació d’autoritat moral mundial a la què estan cridades.

Per començar, el teòleg catòlic Hans Küng ja va anticipar-se, encertadament, a la resposta amb una aproximació molt clara i diàfana: “no hi haurà pau al món mentre no hi hagi pau entre les religions”, i afegia que aquestes trobaran la pau quan dialoguin entre elles. Küng sentencia una doble certesa i reconeix un protagonisme fonamental per a les religions. En definitiva, cal que s’adonin que tenen davant un repte obligadament compartit, que les ha de conduir cap a la unitat en la diversitat, que les dotarà d’una força i, sobretot, d’una autoritat mundial incontestable, que ara no tenen. Per aconseguir-ho, cal anar als orígens i al fons de la gran riquesa de cadascuna de les tradicions espirituals i religioses del món, que aparegueren abans que totes les guerres, abans que els Estats i abans que la mateixa democràcia que avui no s’ensurt per pacificar el món. Potser la revolució pendent de la humanitat és la de les religions? El que és ben cert és que són part imprescindible de l’alternativa per avançar cap a un món més fratern i en pau. Però, com fer-ho? quines fases caldria anar superant? quins reptes i quines
dificultats cal afrontar?

La primera fase és, clarament, intra-religiosa. Com afirma Küng, la pau al món cal treballar-la primerament des de les religions, perquè aquestes tenen un paper privilegiat davant de valors de fons com la pau. A més, la veritat a la què s’aboquen les tradicions religioses, i pregonen als milions de fidels des de fa mil·lenis, aporta una saviesa única a tota la humanitat que influeix en el seu destí. En conseqüència, convé que les religions es reconeguin seriosament en aquest paper. És necessari que totes elles, cadascuna al seu ritme i en el moment adient, facin un exercici de diàleg intern en profunditat,
que els portarà temps i debats en profunditat. Hi han de ser convocats els seus líders, els estudiosos, les comunitats i sectors o sensibilitats dins la institució (si en disposen), o dels col·lectius o comunitats de creients que formin la pròpia tradició religiosa o espiritualitat. En aquest procés intern juga un paper clau la meditació i la pregària com a bases de bona part d’aquesta introspecció sincera i honesta, que els porti a la veritat profunda de cada religió per després trobar-se, entre totes, en l’etapa de confluència
interreligiosa.

En aquest diàleg intern, cada tradició religiosa ha de saber anar a les fonts, sanejar el discurs i la doctrina, renovar el sentit dels ritus i celebracions pròpies i actualitzar el sentit dels dogmes, dels seus principis i dels manaments i normes. És un treball que ha de tenir com a objectiu la voluntat de desfer-se de totes aquelles pells de ceba que s’han pogut anar afegint durant segles, tot desdibuixat la veritat fonamental de cada tradició. Implica que cada religió ha de ser franca amb ella mateixa i tenir el coratge de la veritat per tal de saber mirar enrere. D’aquesta mirada retrospectiva, ha de treure tot allò que ha estat un excés o una infidelitat en relació a la saviesa de la pròpia tradició. Ha de trobar la manera de rectificar públicament, demanarne perdó si s’escau, aprendre de les equivocacions passades, rebutjar els
abusos i la violència exercides, i recuperar de nou la veritat transcendental. Això permet a cada religió tornar al present amb dignitat i credibilitat i, sobretot, afrontar el futur amb condicions de trobar-se interreligiosament, a mesura que totes les religions hagin avançat en un procés semblant.

La segona fase és, necessàriament, inter-religiosa. Un cop les diferents religions s’han anat purificant i actualitzant, toca la multirretrobada fraterna. El teòleg suís insisteix que és mitjançant el diàleg entre totes les religions que serà possible encetar un nou temps de pau duradora i profunda, si ho fan plegades. Aquest diàleg indispensable entre les religions ja ha estat encetat des de fa molt de temps, encara que afectant més aviat a determinats sectors de cada tradició i no a la globalitat. Alguns exemples són prova d’un treball seriós i d’una determinació per part dels seus impulsors, que és molt esperançador: el Parlament de les Religions del Món, nascut a Chicago el 1873, va donar les primeres passes a finals del segle XIX; les cimeres o trobades mundials que les Nacions Unides ja han organitzat sobre Religions i Pau han convocat a líders espirituals i religiosos d’arreu del món; i la mateixa Iniciativa de les Religions Unides, fundada més recentment, ja ha experimentat una important expansió en membres i països en la última dècada.

Tot sembla encaminant-se per a fer confluir les religions i espiritualitats del món en un diàleg sincer, intens, fratern i permanent a nivell global, que no és pas fàcil però sí tan necessari. Les religions han d’anar assumint, en aquesta fase, una última gran troballa: que les veritats de les diferents tradicions
beuen d’una sola mateixa Veritat, que és compartida. I aquesta condició, lluny d’enfrontar-les com ha estat durant segles, les ha d’agermanar definitivament superant el passat de desprecis i violències, que tant mal ha fet a la humanitat i a la religió en general.

Arriba el moment d’anar afiançant en cada confessió religiosa, la confirmació d’un nou camí de cooperació i respecte entre totes elles. I convé que no només determinats sectors s’hi impliquin, sinó totes elles oficialment prenguin definitivament el camí cap a la trobada i el treball conjunt que pugui obrir-les al món, a la humanitat i, més en concret, a les institucions polítiques internacionals. Això permetrà que recuperin una influència renovada i dignificadora sobre els estats del món, cada vegada més multirreligiosos, i arribar a la humanitat sencera, la immensa majoria de la qual es declara
oberta a la transcendència.

La tercera fase és, definitivament, meta-religiosa. Les religions han d’haver fet els seus processos interns i de diàleg interreligiós, i pertoca entrar en una etapa final de corresponsabilitats. Cal afrontar tres reptes claus i compartits amb la comunitat internacional, més enllà de la contribució específica de les religions. Aquestes, però, no queden al marge ans tot el contrari. En primer lloc, cal disposar d’un Govern Mundial, del que l’ONU està mancat i necessita per democratitzar-se realment. Això permetrà que l’organisme internacional s’alliberi de la dominació de certes potències o d’aliances dubtoses d’alguns països responent a interessos particulars i no globals. En segon lloc, cal treballar per una Institució Judicial Mundial, que permeti actualitzar el Tribunal Penal Internacional dotant-lo del necessari estatus per actuar davant tots els Estats, tots els governs i els mandataris del món. L’atribució principal és impartir justícia independentment de cap Estat i per tot el món, acabant amb la impunitat i perseguint els crims contra la humanitat i tota violació dels Drets Humans.

En tercer i últim lloc –i aquí és on entren les religions de nou-, aquesta darrera fase no estaria degudament implementada si no disposés d’una autoritat moral -no executiva-, reconeguda internacionalment i atorgada a les religions. Aquestes estarien representades dins un Organisme Religiós Mundial que es posés del costat dels valors humans, de la dignitat humana, i de la defensa dels més desfavorits i indefensos, sense cap lligam a interessos econòmics, polítics, diplomàtics o de qualsevol altra mena. Tantmateix, tindria un paper ètic de referència davant dels grans dilemes
morals, i mobilitzaria als fidels i seguidors de totes les religions i espiritualitats del món per actuar davant crisis internacionals o tragèdies humanitàries de tota mena, de la mà de les organitzacions no governamentals. Finalment, aquest Organisme Religiós Mundial podria contribuir al control moral del
Govern Mundial i de la política global, que garantiria un valor afegit als reptes de la humanitat i del món, que cap altra institució ni projecte semblant aconseguiria amb l’autoritat, i la categoria moral, que assumirien unes religions unides al servei de tota la humanitat.

En conclusió, les religions portaran la pau al món quan, compartint la seva saviesa, busquin plegades la Veritat comuna a totes elles, que al final no és patrimoni de cap tradició concreta sinó de la humanitat sencera. El resultat d’aquest gran assoliment serà clarament la pau que brindarà al món. Parafrasejant a Hans Küng, la pau al món i la concòrdia entre la humanitat arribarà quan hi hagi pau entre les religions, i aquestes ho assoliran definitivament quan el diàleg fratern intra-religiós i l’inter-religiós avanci amb
honestedat, coratge i compromís. Les religions en pau podran impulsar la pau al món.

religiones

Imatge extreta de: Pixabay