El millor remei, curar la desigualtat

El millor remei, curar la desigualtat

Núria RadóPer molt que el Capità Enciam ens recordés sempre que els petits canvis són poderosos, a vegades, el canvi climàtic, el racisme creixent, les morts a la Mediterrània, la violència de gènere, les desigualtats a peu de carrer, ens fan pensar que segur que són poderosos, però potser no n’hi hagi prou. I ens acostumem a viure en aquesta ambivalència estranya entre l’esperança d’intentar ser una espurna de canvi i la impotència de sentir-te sense poder de decisió, sense àmbit d’influència.

Justament per això, tenir la possibilitat d’escoltar i interpel·lar de prop algú a qui, democràticament, se li ha encomanat la possibilitat i el compromís de generar accions transformadores és un privilegi. “Des del govern hi ha més marge de maniobra del que ens pensem”, va ser el primer que va dir l’actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Toni Comin, en una trobada informal amb alguns membres de Cristianisme i Justícia, casa amb la qual està estretament vinculat. I a més marge de maniobra, més oportunitats, més reptes i més possibles retrets.

Va ser el passat 10 de febrer i va durar quasi dues hores. En aquesta estona, Comin va desglossar els objectius de govern en termes de salut; acomplerts alguns, per acomplir d’altres. Va insistir que la missió és, sempre, la de contribuir a la justícia social i reduir les desigualtats que fan que, ara i aquí, encara impugnin el caràcter igualitari del dret a la salut.

La salut de les persones depèn de múltiples factors, tant genètics com, sobretot, socials. Entre els factors socials hi ha les conductes de salut, l’entorn físic, l’atenció sanitària i factors socioeconòmics. Els vuit anys de diferència en l’esperança de vida d’una persona de Sant Cugat i una de Sant Adrià només s’expliquen per unes condicions socioeconòmiques diferents que influeixen, també, en les conductes de salut. Per tant, la salut de les persones està impregnada de les desigualtats socials que pateixen.

En aquest sentit, Comin va defensar la xarxa sanitària universal, equitativa i pública, i va desglossar la llei d’accés universal al sistema sanitari, que està a punt d’aprovar-se. Va explicar el canvi de protocol de reproducció assistida que, des de fa pocs mesos, permet que puguin ser ateses a la sanitat pública totes les dones que vulguin ser mares, i va comentar el nou model d’assignació de recursos de les àrees bàsiques de salut, que ja no dependrà de la quantitat de població potencialment atesa, sinó de la pressió assistencial real que rebi cada centre d’atenció primària.

Potser la trobada va servir per demostrar el que ja podíem imaginar; que la millor política de salut és la lluita contra les desigualtats i que qualsevol política sectorial que construeixi estat del benestar serà política de salut pública. Però va servir, sobretot, per reafirmar el compromís d’intentar incidir, des de qualsevol posició (ja sigui una conselleria o des del precariat), en la societat que volem canviar. Que els petits canvis són poderosos. Però els grans, també.

Toni Comín

Imatge pròpia. Autor: Jaume Flaquer