Irrenunciables ètics sobre la justícia

Irrenunciables ètics sobre la justícia

Grup d’economia de CJLa paraula justícia abasta la recta regulació del conjunt dels drets i deures de tota persona i de les societats. Aquesta visió personal, relacional i social és irrenunciable, així com els drets humans.

Bases fonamentals de la justícia

El fonament de la justícia rau en la dignitat de tota persona humana sense discriminació de cap mena. La valoració de la dignitat humana és el resultat d’un llarg procés històric, no acabat, en el qual aquesta dignitat s’ha anat reconeixent tant pel valor de l’ésser humà en si mateix, com per la necessitat d’una convivència que respecti, promogui i realitzi el seu benestar. Aquesta dignitat té el seu fonamenti teològic en el reconeixement que tot ésser humà és fill/filla de Déu. La doctrina social de l’Església amb molta freqüència fonamenta els drets i deures personals i socials en aquesta dignitat humana, estimada i valorada per Déu en les diverses revelacions (Compendi de la doctrina social de l’Església, capítol quart).

Dimensions de la justícia

La justícia té una primera dimensió, la personal, que s’ha assenyalat en el punt anterior. La segona dimensió és la social, que abasta la família, el món del treball i l’econòmic. La tercera dimensió pertany a les dimensions de cultura, educació, sanitat i benestar. Finalment la justícia s’estén a la legalitat, la política i les relacions internes i externes de les nacions, que han d’estar orientades al bé comú i a la preservació de l’oikos (casa comuna). La justícia ambiental s’ha convertit en part intrínseca i ineludible del debat ampli sobre la justícia al segle XXI.

La persona humana: subjecte passiu i actiu de justícia.

Tot ésser humà és subjecte passiu, és a dir, té uns drets que l’emparen, i promouen el seu desenvolupament i l’exercici de la seva llibertat, com són: “terra, sostre i treball”, en paraules del papa Francesc; a més de sanitat, educació, llibertats socials i polítiques, pràctica de la religió, etc.

Alhora és subjecte actiu i responsable d’uns deures envers els altres i la societat, especialment els més febles, de forma que s’espera la seva acció per al bé comú. La persona està emparada per la justícia i ha de promoure la justícia per preservar el nostre món per a les generacions següents.

Justícia commutativa i distributiva

Anomenem justícia commutativa la que regula els intercanvis de béns, de serveis i tota mena de prestacions. Per al recte intercanvi, la justícia commutativa té present el valor del treball, dels béns, de les capacitats i prestacions. Determinar aquestes valoracions no és fàcil, però s’aconsegueix mitjançant una estimació general en què han de participar tots els actors. Anomenem justícia distributiva aquelles regles de distribució i repartiment equitatiu de béns i serveis per part de diferents institucions socials, i que té en compte la diversitat de situacions i característiques especials dels ciutadans. Les dues justícies, commutativa i distributiva, s’expressen i realitzen en les lleis, que haurien de tenir sempre en compte el bé comú.

Justícia legal i social

L’ordenació concreta de la societat pel que fa al bé comú es realitza en l’anomenada justícia legal, que és el conjunt de lleis, disposicions i tractats que en una societat democràtica haurien de regir amb vista al bé comú, és a dir, a l’exercici de drets i responsabilitats de tots els ciutadans.

Aquesta suma de les tres dimensions de la justícia: commutativa, distributiva i legal, s’anomena justícia social. Aquesta no és simplement la suma de les tres sinó que s’obre a altres situacions, relacions, cultures i maneres que es donen en la societat, de forma que la dignitat humana sigui respectada i la societat protegeixi i potenciï el bé general.

La justícia i els últims

Tota justícia té molt en compte els drets dels pobres, els oprimits, els exclosos…, en una paraula, els últims. Les legislacions més antigues de la Bíblia són molt clares sobre el tema. No és que s’hagi de practicar la caritat envers ells, que també és lloat en molts escrits bíblics, sinó que és de justícia que els pobres trobin legalment una sortida digna a les seves necessitats més elementals. Sota el nom de pobres entenem els econòmicament pobres i totes les formes de pobresa, exceptuant aquella voluntària o per abandó de les pròpies responsabilitats. La justícia legal per als pobres es fonamenta en la dignitat humana.

Les estructures socials i la justícia

Cal tenir en compte que les nostres societats estan formades per estructures, generalment molt complexes i fins i tot globals, que actuen al servei d’interessos personals o de grup. Les últimes encícliques socials han tractat aquest tema amb molta claredat i contundència, no poques vegades ja baixant al concret, s’han definit algunes estructures com a “estructures de pecat”. D’altres són legals i determinen realitats econòmiques injustes mitjançant lleis o disposicions d’obligat compliment. També poden donar-se convenis, pactes i pràctiques que són unes estructures en contra dels drets d’amplis sectors de la societat, quan de facto poden afavorir els sectors poderosos.

Generalment aquestes estructures opressives, injustes i de pecat solen emparar-se en lleis i disposicions d’unes determinades polítiques que no estan al servei del bé comú, sinó de les minories dominants. Aquestes polítiques són injustes i atempten als drets fonamentals de la humanitat. S’hauria de treballar per l’eradicació d’aquestes “estructures de pecat” i les seves conseqüències.

Els processos cap a un món més just

El món actual és cada vegada més una ciutat global. Per tant, en l’acció de la justícia s’ha d’actuar globalment i s’ha de disposar de poder legal i coercitiu perquè s’evitin els excessos d’un capitalisme salvatge, que produeix que els pobres siguin més pobres i els rics més rics. Així mateix cal fomentar un ordre just de l’economia global i treballar-hi en els intercanvis, les legislacions socials i al servei d’una política que faci arribar el benestar a tots els membres d’una mateixa humanitat. Repetidament les encícliques socials han parlat de la necessitat d’un poder democràtic mundial que vagi gestionant un món millor per a tothom. Tota aquesta tasca, de gran transcendència per a la societat actual i per al futur, és una demanda exigent de persones compromeses, profundament motivades, que treballin en coordinació des de diversos àmbits per anar realitzant un progrés en la línia de la justícia, la solidaritat, l’atenció als últims i la humanització de relacions justes i equitatives.

justicia

Imatge extreta de: ¡Pacifista!