Reflexions en veu alta, a propòsit de la pau (II)

Reflexions en veu alta, a propòsit de la pau (II)

Dolors OllerEl missatge del Papa Francesc pel 50 aniversari de la Jornada Mundial per a la Pau m’ha suggerit el següent:

1. La Pau que anhelem no pot reduir-se a la mera absència de guerres o altres tipus de violència directa (Pau negativa). La pau de la que parla el Papa Francesc no pot ser altra que una Pau positiva, concepte sorgit a partir dels anys 70 del segle passat, atribuït al fundador de la investigació per la pau, John Galtung. La definició de pau s’eixampla: a més de l’absència de violència directa, fa referencia a que hi hagi relacions equitatives entre les persones, que hi hagi justícia social, respecte dels Drets Humans i Estat de Dret. La pau és concebuda, així, com un procés que pot millorar constantment les relacions entre les persones i les condicions estructurals. Aquest és, doncs, un concepte dinàmic que ens porta a fer aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta a fi d’aconseguir l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones.

Des d’aquesta perspectiva, doncs, la pau és:

  • Molt més que una mera absència de guerra.
  • Un procés en constant construcció.
  • No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social.
  • Un ordre social de reduïda violència i elevada justícia.
  • La igualtat en el control i la distribució del poder i els recursos.
  • L’absència de condicions no desitjades (guerra, fam, marginació…).
  • La presència de condicions desitjades (treball, habitatge, educació…).

La Pau positiva es defineix en termes de condicions i relacions que s’han de crear, establir i conrear. Es tracta d’un concepte ampli i multidimensional, que demana tenir una comprensió àmplia i rica del concepte de violència. La guerra no serveix per a resoldre els conflictes que, per altra part, són inevitables. Resoldre’ls demana actuar de manera positiva, creativa i no violenta. Sobre la base de la violència no es pot construir res sòlid. La violència no atorga autoritat, mai no convenç, ni educa, ni genera l’ adhesió de la víctima sinó al contrari: produeix ferides profundes que no es curen en generacions i contamina profundament les dinàmiques comunitàries; deixa la resolució dels conflictes en mans de l’absurda llei del més fort o del caprici de la sort, enlloc de deixar-ho en mans de la raó; tendeix a expandir-se i produir víctimes innocents. La violència genera una espiral sense fi d’acció i reacció; porta a l’empobriment i l’autodestrucció personal del qui la practica i suposa un menyspreu de la dignitat de la persona. Com afirma la Doctrina Social de l’Església la violència va contra la veritat més profunda de l’ésser humà, que és essencialment relació; va contra la veritat de la nostra humanitat. “Destrueix tot el que pretén defensar: la dignitat, la vida, la llibertat de l’ésser humà”(cf. Compendi de la Doctrina Social de l’Església, n 496). La no violència activa demostra que la unitat és més important i fecunda que el conflicte.

D’altra part, el Papa Francesc remarca que la violència, a més de ser fruit d’estructures i dinàmiques socials molt complexes que sovint empenyen les persones, obeeix també a dinamismes profundament arrelats en l’ésser humà, no sempre conscients. En un món solcat per tanta violència, necessitem per a superar-la una transformació interior, dels valors que abracem i de les actituds que assumim. Cal ser capaços de viure un estat  interior exempt de còlera, odi i de sentiments negatius en general.

2. En la Bíblia la Pau és molt més. En primer lloc es tracte d’un atribut de l’essència de Déu mateix, és ,a més, un do de Déu a l’esser humà i també un projecte humà conforme al designi diví. La pau evoca, així, una plenitud de vida: és benedicció, prosperitat, alegria, justícia, gracia. Per això forma part del testament espiritual del mateix Jesús: “La pau us deixo, la meva pau us dono, no us la dono com la dona el món” (Jn 14, 27). Aquesta Pau ens  reconcilia amb Déu, amb els germans, amb nosaltres mateixos i amb la Creació sencera.

Com a cristians hem de ser conscients que la Pau no pot ser només obra del nostre esforç, obra nostra. Només podem construir una veritable Pau en sinergia amb l’Esperit del Ressuscitat, vessat en els nostres cors, que ens fa clamar Abbà, Pare! (Rm 8, 15-16)i ens empeny a construir la fraternitat del Regne, al fer-nos conscients que els altres són germans nostres.

Abans que tasca, la Pau es do, és regal, és gratuïtat que cal acollir per després ser convertit en tasca diària, quotidiana. Perquè la Pau s’ha d’anar edificant en el dia a dia, però cal una preparació interior si no volem caure en imposicions autoreferenciades. Només si ens deixem “salvar” dels nostres egoismes, dels nostres interessos posats pel damunt dels interessos dels altres, només si sentim la necessitat de ser salvats de nosaltres mateixos, del nostre ego narcisista, del nostre autocentrament i autoreferència, podrem teixir vincles amb els altres, especialment amb els qui son diferents a nosaltres. I fins i tot amb aquells que ens han fet mal (amor als enemics). Pel cristià el perdó és renunciar a la venjança, a odiar, a guardar rancor. És, en Déu, donar la oportunitat a l’altra persona per a que pugui refer la seva vida, per a que pugui néixer de nou. Tant de bo fóssim capaços, quan ens sentim ofesos,  a avançar-nos a perdonar, a imatge del nostre Pare del Cel i de Jesús, el seu Rostre humà! De ben segur que de l’excés d’amor gratuït podria néixer en el perdonat la conversió de cor!

Jesús el Crist és la nostra Pau (Ef 2,14), i ens la dóna perquè, endinsat en el Pare i en nosaltres ens fa participar de l’essència mateixa de qui És Amor que es manifesta en Vida, Pau i Joia a desdir, des de sempre i per sempre. Si no vivim de la Vida d’Aquell qui ens dóna Vida; si, des de la nostra petitesa i humilitat, no arrelem en la seva Pau i la seva Joia, en el seu Amor Compassiu i Misericordiós, sentint-nos acollits, perdonats i renovats,  poc podrem avançar. Sense Ell no podem fer res (cf Jn 15,5). En canvi, qui acull la Bona Notícia de Jesús reconeix la seva violència i es deixa guarir per la Misericòrdia de Déu tot fent-ne vida. Llavors, la imatge i semblança de Déu en cada persona permet reconèixer-nos els uns als altres com a dons sagrats, dotats d’una immensa dignitat. Necessitem, per tant, acollir el do de la Pau per a poder ser, a la vegada, sembradors de la veritable Pau, que es fonamenta en la Veritat, la Justícia, la Llibertat i l’Amor en tots els àmbits de la nostra existència, en les famílies, en les comunitats religioses, en els centres educatius, en el nostre entorn laboral, en la comunitat política y en la comunitat internacional.

La cultura de la pau i la pràctica de la no violència activa és quelcom de molt abast, molt difícil d’exercitar. I demanda un gran i pacient treball interior que després caldrà que es perllongui en treball exterior si volem que tingui una projecció social eficaç. La pau no es pot construir des de dalt, imposant-la. És necessari fer-ho des del teixit social. Però no podem oblidar que el nostre motor es l’Amor de Déu que ens impulsa a cercar camins de pacificació i de reconciliació. ”No hi ha camins per a la Pau; la Pau és el camí”; “Sigues el canvi que vols veure al món”, deia Gandhi, és a dir, siguem nosaltres, cadascú de nosaltres pau i serem pacificadors i portarem la pau al nostre voltant. I podrem també prendre decisions des d’un cor pacificat. Així, exercirem el nostre profetisme  no amb violència verbal –generadora de confrontació- sinó amb coherència de vida i esperit de diàleg. Perquè la violència –ni que sigui verbal o gestual- porta a més violència i divisió.

Els grans canvis que sovint anhelem però acabem oblidant al considerar-los irrealitzables, solen començar per petits canvis individuals. Per això hem de ser conscients que el motor més gran que existeix per emprendre canvis socials som totes i cadascuna de les persones i que cal tenir cura d’elles i del seu sentit del viure, afavorint valors i actituds d’empatia i solidaritat.

3. Ens podríem preguntar també si, a més d’organitzar i fer accions conjuntes per una causa justa com pot ser l’acollida de migrants i refugiats, o bé activitats d’intercanvi cultural, els  musulmans –i d’altres tradicions religioses- que estan al nostre país no desitjarien quelcom més, com ara, compartir les seves experiències de fe i les seves creences amb nosaltres. Perquè, una mirada general del món ens fa adonar que som nosaltres l’excepció, no ells! El món és predominantment religiós i Europa és la zona del planeta més secularitzada, essent Catalunya un clar exponent. Podríem, doncs, preguntar-nos si, a més de necessitats materials, els nouvinguts no tenen també necessitats de caire espiritual. No hem d’oblidar que un món  en pau no es podrà aconseguir sense la convivència entre creences religioses –i també laiques- i que l’ésser humà té una dimensió espiritual i ha de ser contemplat en la seva integritat, també pel que fa a les seves necessitats, la qual cosa ens tindria que fer replantejar el sentit de la laïcitat en societats democràtiques, pluriculturals i plurireligioses. Tenim aquí un llarg camí a recórrer; camí de coneixença mútua –trencant estereotips-, basada en la confiança. Cal que sapiguem dialogar amb les altres tradicions religioses, per tal de poder fer un treball conjunt en la construcció de la pau i la convivència en el respecte a la dignitat de les persones y dels pobles.

L’Evangeli ens descol·loca i ens obliga a replantejar-nos molts dels nostres punts de vista habituals sobre les relacions entre les persones, els grups socials i les nacions. El repte que tenim és el de construir societats no violentes que tinguin cura de la Casa Comuna, que volem de la Fraternitat.

Tots podem ser artesans de la pau, artífexs i constructors,  sembrant-la amb alegria, fent de la no violència activa el nostre estil de viure. I, sostinguts per Déu, convertir-nos en instruments de reconciliació, fent realitat el desig de Sant Francesc d’Assis: “Que la Pau que anuncieu amb els llavis la tingueu, i en major mesura, en els vostres cors”. Tot un repte!

paz

Imatge extreta de: Pixabay