Pobres per Nadal; la prova del 9

Pobres per Nadal; la prova del 9

Darío MolláEm quedo amb la impressió que això dels “pobres” s’ha convertit en un element més de l’immens decorat que és el Nadal en la nostra societat. Com el pessebre, l’arbre, els llums i les boletes. Quan escolto per Nadal esportistes famosos que cobren sous d’escàndol dir-nos com estan  d’impressionats pel sofriment dels nens d’Alep; quan veig sopars massius de “pobres” organitzats per institucions civils i eclesiàstiques (ara ja no n’hi ha prou d'”asseure un pobre a la taula” nadalenca, sinó que cal aseure’n 300 o 400 perquè la cosa tingui ressò mediàtic); quan “desembarquen” jerarquies de tota mena a les presons per “visitar” les víctimes d’injustícies silenciades i/o consentides, quan…

Penso que la veritat o no de tots aquests gestos s’hauria de sotmetre també a la que, de petits, en dèiem la “prova del 9”. En el nostre context, la prova del 9 consisteix a veure què queda de tot això, i què passa amb tot això, a partir del 9. Del 9 de gener, quan comencen les rebaixes. O del 9 de febrer, o del 9 de juny, o del 9 de setembre.

Se m’acut atrevir-me a proposar tres senzills indicadors de verificació de la veritat de tant d’interès pels pobres.

El primer té a veure amb l’ús dels nostres béns o els criteris que guien les nostres decisions econòmiques, aquestes que prenem cada dia i que afecten els nostres patrimonis mobles i immobles. No seré jo d’aquests ingenus que proposen la venda del Vaticà. No cal ni apuntar tan alt ni anar tan lluny. Només cal examinar els criteris de les nostres inversions, les destinacions dels nostres fons econòmics, les prioritats en les nostres decisions sobre els diners… per aplicar la prova del 9. Quin paper juguen els pobres en tot això? Important?, algun?, cap?

Un segon indicador té a veure amb els estàndards de vida. Sóc, ho confesso, d’aquests ingenus que pensen que si un es veu “afectat” per la duresa de vida dels pobres, veu “afectat” el seu propi nivell o estàndard de vida. Encara m’escandalitzo quan m’expliquen que un important líder sindical espanyol ocupa una llotja privilegiat a l’Òpera de Viena (suposo que convidat per alguna alta autoritat d’Àustria…) o quan a un bon amic sacerdot rural se li “escapa” dir-me que ha passat les seves vacances d’estiu (més que merescudes i necessàries) a les Bahames… Això que els pobres m’importen molt però visc la mar de bé, no m’acaba de quadrar, crec que no resisteix la prova del 9.

I, finalment, proposo un altre indicador més quotidià i universal. Els milers d’homilies que cada diumenge es pronuncien a Espanya, per exemple. Quant de lectura evangèlica de la realitat hi apareix? Quant de l’opció evangèlica pels pobres apareix en les seves propostes? Quant de com són inseparables fe, justícia i caritat es predica? Mai? ¿Només en els dies “assenyalats”? Perquè Jesús parla dels pobres i/o des dels pobres en cadascuna de les pàgines del seu evangeli.

El Jesús de qui el Nadal recorda i celebra el naixement, el Jesús que, com ens recorda Ignasi de Loiola en els seus Exercicis Espirituals, neix “en summa pobresa… per després de tants treballs, de fam i de set, de calor i de fred, d’injúries i ofenses, morir en creu”; un de tants pobres que, a sobre, “no havia trobat lloc a l’hostal”(Lluc 2,7) i va ser rebutjat perquè era pobre (Joan 1, 11). ¿És Jesús, “un de tants” entre els pobres (Fl 2,7), el Jesús de la nostra oració, de la nostra contemplació, de la nostra predicació, de la nostra vida? La prova del 9 és la prova quotidiana per verificar si el nostre Jesús és el de l’evangeli de Nadal, o de si el nostre Nadal és el de l’evangeli de Jesús.

Navidad

Imatge extreta de: Cooperantes