Una crida a la no violència activa

Una crida a la no violència activa

Victor CodinaResumim en forma de decàleg l’important i innovador missatge de Francesc per a la Jornada Mundial de la Pau de l’1 de gener de 2017.

1. Vivim en un món fragmentat i violent, amb enorme sofriment de guerres, terrorisme, criminalitat, atacs armats impredictibles, abusos contra emigrants, víctimes de la tracta, violència domèstica, abusos a dones i nens, devastació del medi ambient.

2. La violència no és la solució per a aquest món fragmentat ja que genera una espiral de conflictes que porta a emigració forçada, grans quantitats destinades a fins militars (sostretes de necessitats de joves, famílies i ancians) i que en molts casos produeix la mort física i espiritual de molts.

3. Davant d’aquesta situació es proposa la no violència activa com l’estil per a una política de la pau i com a estil de vida, una no violència que no és desinterès i passivitat sinó solidaritat, generositat, perdó, dedicació a cossos ferits i vides trencades.

4. Per als cristians el model de la no violència és Jesús, en els seus ensenyaments (estimar els enemics, parar l’altra galta, no lapidar l’adúltera, no desembeinar l’espasa de Pere) i en la seva vida fins a la creu on mor perdonant els seus enemics.

5. Aquest ha estat el camí de molts cristians que s’han convertit en instruments de pau, com Francesc d’Assís, Teresa de l’Infant Jesús, la Mare Teresa, com els cristians que amb la seva actitud no violenta i l’oració van contribuir a la caiguda dels règims comunistes d’Europa.

6. Però la no violència no és quelcom exclusiu dels cristians sinó que és patrimoni de les religions de la humanitat, per a les quals la compassió i la no violència són essencials i produeixen fruits impressionants, com els èxits obtinguts per Gandhi, Luther King i Leymah Gboiwe amb milers de dones liberianes. Cap religió no és terrorista, no es pot usar el nom de Déu per justificar la violència, només la pau és santa, no la guerra.

7. Si la violència, com tot el que és dolent, brolla de dins del cor humà, cal recórrer el sender de la no violència en el si de la família, que és l’espai indispensable per aprendre a cuidar-se, superar conflictes, buscar el bé de l’altre, exercir la misericòrdia i el perdó.

8. D’una família així constituïda es propaga a la societat una ètica de la fraternitat, la coexistència pacífica entre persones i pobles, amb respecte, responsabilitat i diàleg sincer. I aquí Francesc fa una crida al desarmament i a la prohibició d’armes nuclears.

9. La construcció de la pau mitjançant la no violència activa és l’aportació de l’Església a la pau, una aportació inspirada en les benaurances del Sermó de la muntanya, sobretot la dels mansuets, misericordiosos i pacífics que treballen per la pau i tenen fam de justícia.

Aplicar les benaurances en l’exercici de les responsabilitats de líders polítics i religiosos, institucions internacionals i empreses és tot un programa i un desafiament. Això implica acceptar el conflicte i resoldre’l, transformant-lo en baula d’un nou progrés. La no violència activa demostra que “la unitat és més important i fecunda que el conflicte”.

Quan encara ressona el missatge angèlic de pau a la terra, aquest pot ser un bon programa per al 2017: apartar de nosaltres paraules i gestos violents i construir societats no violentes que tinguin cura de la terra. No hi ha res impossible si ens dirigim a Déu amb la pregària. Tots podem ser artesans de la pau.

No violencia

Imatge extreta de: Pixabay