Coherència de vida i comunitat enfront de l’atomisme social

Coherència de vida i comunitat enfront de l’atomisme social

[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al sisè capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]

Jesús SanzEls últims decennis hem assistit a l’auge del neoliberalisme, que ha arribat a convertir-se en la forma de pensament dominant, amb un programa que es pot resumir en molt poques paraules: individualisme, llibertat de mercat i Estat mí- nim. Més enllà d’allò econòmic, el relat neoliberal s’ha convertit també en hegemònic en l’àmbit cultural9 . L’existència de relats alternatius diversos que permetin pensar en altres mons possibles i en altres formes de govern es veu qüestionada per un marc d’interpretació basat en pilars com una política subordinada a l’economia, l’economicisme, l’individualisme, l’exaltació de l’hiperconsum, etc. Al mateix temps, hem assistit a un procés d’afebliment de les respostes col·lectives organitzades, com les d’alguns moviments socials o altres formes d’organització que intenten fer front a aquesta lògica social.

Del «no hi ha alternativa» a la reconstrucció d’alternatives

Davant d’aquest procés, urgeix reconstruir una mirada més àmplia que qüestioni el pensament TINA («no hi ha alternativa») popularitzat per Margaret Thatcher. Una mirada que inclogui la possibilitat de posar en pràctica projectes d’emancipació social a nivell col·lectiu que contempli la realitat de manera esperançada i que, al seu torn, assumeixi i mostri el caràcter interdependent de la vida i el seu sentit comunitari.

Un primer pas en aquest procés consistiria a reconstruir el teixit social i comunitari, com també a establir uns mecanismes de solidaritat en el col·lectiu. Enfront de l’atomisme social, es fa necessari crear noves formes d’organització comunitària que assumeixin aquest repte en àmbits com els de l’economia social, el teixit associatiu o el món del treball.

Afortunadament, els últims anys han aparegut nombrosos projectes entre la societat civil que han mostrat, a més d’un anhel comunitari, que hi ha una forta creativitat. Són projectes que apunten en la bona direcció i busquen solucions col·lectives conjuntes a necessitats comunes. Alguns dels més rellevants són iniciatives socials de caràcter local (bancs de temps, rebost solidari, botigues a cost zero); també han aparegut moviments que intenten garantir drets socials bàsics, com ara Jo Sí Sanitat Universal, que lluita contra l’exclusió sanitària, o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que ha fet front als desnonaments i a una política de l’habitatge purament especulativa, a més de nombroses iniciatives en l’àmbit de l’economia social i el cooperativisme, només per donar alguns exemples.

Fruit d’aquest anhel comunitarista, cada cop s’experimenta més amb els denominats «béns comuns», un paradigma que proposa la gestió d’algun bé o recurs de manera col·lectiva a partir d’institucions i regles concretes donades per la comunitat. Aquest marc pot ser una línia d’actuació fecunda en el futur.

Finalment, com ens recorden alguns enfocaments, entre ells el de l’eco-feminisme, som éssers ecodependents i interdependents, per la qual cosa es fa necessari anteposar uns principis de gestió dels recursos i de l’economia que facin prevaler la lògica de la vida en resposta a la lògica de l’acumulació.

De l’individualisme i l’atomisme a la socialització prepolítica i comunitària

D’altra banda, més enllà de la capacitat concreta de les iniciatives que es plantegen, resoldre problemes compartits, la generació d’aquests espais i d’aquestes pràctiques té un valor fonamental almenys per dues raons més.

En primer lloc, pel seu important paper pedagògic en mostrar, a través de pràctiques concretes, que hi ha alternatives que es construeixen des de la quotidianitat. Aquesta qüestió és fonamental atesa la preponderància de discursos que neguen la possibilitat d’«altres mons possibles» i el dèficit d’actuacions que facin creïble que realment una altra manera de viure és possible.

En segon lloc, aquest tipus d’espais permet la socialització en un imaginari de valors diferent del predominant, la qual cosa els converteix en llocs per a la socialització prepolítica, concepte amb què ens referim a tots aquells espais de socialització en què sorgeix algun tipus de consciència d’allò comunitari. Aquesta consciència no consisteix en altra cosa que obrir els ulls i descobrir que el que t’afecta no és la immediatesa més propera, ni es tracta d’una lluita personal, sinó que és una lluita que va més enllà del fet reivindicatiu puntual i que construeix comunitat.

En aquest mateix sentit, a més del marc de la política institucional, es fa fonamental la generació d’espais que apel·lin a lògiques comunitàries i solidàries el centre de la qual sigui l’àmbit dedicat a la cura. També és necessària la posada en marxa d’iniciatives basades en la inclusió o l’hospitalitat, iniciatives que prioritzin els nouvinguts que parteixin d’actuacions concretes i del treball quotidià.

Les comunitats cristianes com a espais alternatius de fraternitat

La present reflexió sobre l’atomisme social i les accions creatives que estan sorgint en la societat civil són elements que han d’interpel·lar l’Església. Sens dubte, l’Evangeli i l’espiritualitat cristiana tenen un fort caràcter comunitari i suposen una profunda font d’inspiració que convida al compromís radical en la lluita per la justícia. Però també és cert que les últimes dècades moltes comunitats cristianes han perdut dinamisme i vitalitat.

Davant d’aquesta situació, cal preguntar-se pel paper que en l’actualitat poden exercir les comunitats cristianes en la creació d’espais de fraternitat i ajuda mútua capaç d’oferir respostes a una societat on prima l’individualisme i l’aïllament.

En primer lloc, en el context actual és important analitzar quin tipus d’accions noves i creatives es poden donar des de les comunitats que, d’una banda, en complementin d’altres més tradicionals associades a la lluita contra la pobresa, i que, de l’altra, incorporin també noves dimensions de la justícia i apostin per una més gran coherència de vida.

La promoció de pràctiques col·lectives vinculades al consum responsable, a l’economia social i solidària o a portar una vida més ecològica suposen un interessant desafiament en què l’Església té molt a fer, tant pel que fa a l’acció com a la conscienciació, un camp que també ens ha d’animar a treballar en l’àmbit de la quotidianitat per tal de viure d’una manera més coherent.

En segon lloc, la trobada i els vincles generats al voltant d’aquest tipus de pràctiques són un espai privilegiat per al treball conjunt i la col·laboració entre creients i no creients. A banda, representen un espai del tot fonamental per establir un diàleg i una trobada interreligiosa, una qüestió que se’ns revela fonamental ja que la societat en què vivim cada cop és més diversa, plural i heterogènia.

Finalment, però no menys important, cal destacar la dimensió celebrativa i alegre que ha d’acompanyar la posada en funcionament d’aquestes pràctiques. Més enllà d’anàlisis assenyades, la il·lusió generada a partir del treball col·lectiu que recrea i celebra la dimensió comunitària suposa un important motor generador de creativitat i de vida que és fonamental sostenir i cuidar.

comunidad

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.