Les eleccions als Estats Units i el vot catòlic

Les eleccions als Estats Units i el vot catòlic

Veus. Fr. Thomas J. Reese. [Europeinfos] Havent ignorat els votants catòlics durant gairebé tot el cicle electoral, finalment els mitjans de comunicació s’han despertat i n’han reconegut la importància, quan ja falten poques setmanes per a les eleccions nord-americanes del 8 de novembre de 2016.

Fins ara, l’únic grup religiós sobre el qual es publicaven notícies era el dels evangelistes: si donaven més o menys suport a Donald Trump i fins a quin punt ho feien era un fet que s’analitzava minuciosament. Però a ningú li semblava important el vot que els catòlics decidissin fer a les primàries.

El que els mitjans de comunicació havien oblidat era que el fort suport dels catòlics republicans va ser essencial per a les nominacions de Mitt Romney i John McCain. Però aquest any no sabem quin ha estat el vot dels catòlics republicans a les primàries: ningú no els ho ha preguntat. En les enquestes fetes a la sortida dels col·legis electorals només es parlava dels evangelistes.

És com si els periodistes haguessin sentit la primera part del comentari d’E.J. Dionne: «No hi ha un vot catòlic», però no la segona: «I és important». El que volia dir és que els catòlics no voten en bloc, però sí que poden decidir el resultat d’unes eleccions. Al capdavall, són una quarta part de l’electorat. Els catòlics han votat pel candidat guanyador en gairebé totes les eleccions presidencials des del 1932. El Partit Demòcrata no pot guanyar unes eleccions si perd els catòlics.

En aquest sentit, doncs, un seguit d’enquestes recents en què es demanava l’opinió i la intenció de vot als catòlics han cridat l’atenció dels mitjans.

Una nova enquesta de l’Institut Públic d’Investigació Religiosa (PRRI, en les sigles en anglès) va mostrar que Clinton superava Trump per 23 punts entre els catòlics (55% enfront del 32%). Igualment, una enquesta de Washington Post-ABC News donava a Clinton un avantatge de 27 punts entre els catòlics (61% enfront del 34%).

Com diria Trump, aquest avantatge és «enooorme», especialment si es té en compte com li va anar a Obama amb els catòlics fa quatre anys.

Clinton rep quatre punts més de suport dels que Obama va tenir entre tots els votants en general, però entre els votants catòlics l’avantatge és de 25 punts, segons l’enquesta Post-ABC. Suposa el canvi més notable d’entre tots els grups demogràfics de l’enquesta. L’únic altre grup amb una variació similar és el de dones blanques amb estudis universitaris, la poca sintonia de les quals amb Trump ha estat molt comentada en els mitjans de comunicació. Sospito que si els enquestadors tinguessin en compte les xifres de les dones blanques catòliques amb estudis universitaris aquesta variació podria ser encara més gran.

El vot catòlic no és monolític

Els catòlics hispans s’han vist empesos als braços del Partit Demòcrata per la retòrica antiimmigració dels polítics republicans, especialment la de Trump. No és cap sorpresa que Clinton obtingui el 76% de suport entre els catòlics no blancs (en la seva majoria hispans) en l’enquesta del PRRI, i Trump tot just arribi al 13%.

Però això no explica del tot perquè a Trump li va molt pitjor del que li va anar a Romney entre els catòlics. De fet, fa quatre anys, els catòlics hispans estaven sòlidament instal·lats en el vot republicà.

Segons l’enquesta del Post-ABC, la gran diferència se situa entre els catòlics blancs, que havien concedit a Romney un avantatge de 19 punts davant d’Obama, i que ara situen Clinton 6 punts per davant. El suport a Clinton ha crescut entre els catòlics blancs, que al mes de març es decantaven per Trump amb un percentatge del 56 al 29, però que ara la prefereixen a ella per un percentatge de 51 a 45 en l’enquesta del Post-ABC.

Què és el responsable d’aquest canvi?

La majoria de comentaristes diuen que no es tracta tant del fet que els agradi més Hillary com de la seva preocupació per «the Donald». Com més l’escoltaven els catòlics, més el rebutjaven. La seva retòrica antiimmigrants no només ha creat rebuig als catòlics hispans, sinó que també ha fet forat entre els catòlics blancs, que s’han adonat que la majoria d’aquests immigrants són germans i germanes catòlics.

També recorden les històries que han sentit sobre la discriminació a la qual es van enfrontar els seus pares, avis o besavis quan van arribar a aquest país. En darrer lloc, i com la resta de la nació, com més a prop estan les eleccions, més decideixen els catòlics que, tot i que Trump és realment divertit, no és gaire presidencial.

Si Clinton guanya per una majoria aclaparadora, serà perquè haurà aconseguit recuperar els catòlics blancs per als demòcrates. Aquests votants seran importants també als districtes electorals i els estats no decidits, i seran els que determinaran la composició de la Casa de Representants i el Senat.

Havent ignorat el vot catòlic durant més d’un any, doncs, és agradable veure que els mitjans de comunicació se’l tornen a prendre seriosament.

Estados Unidos

Imatge extreta de: Merca2.0

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.