L'educació de nenes i dones, una qüestió de justícia

L’educació de nenes i dones, una qüestió de justícia

Sara García de Blas y Valeria Méndez de VigoTot i que hi ha hagut grans avenços en els darrers anys en molts països, les dones continuen patint discriminació per raó de gènere en nombrosos àmbits des de la seva infància. Tal com assenyala UNESCO, dels 61 milions de menors al món que no tenen accés a l’escola primària, el 53% són nenes.[1]

I això que la paritat de gènere en l’accés a l’educació ha millorat i continua avançant els últims anys. En l’etapa preescolar, s’ha assolit en totes les regions, excepte a l’Àsia Oriental i el Pacífic, i a primària, 97 nenes per cada 100 nens estan escolaritzades. Però és a partir de l’educació secundària que les diferències s’accentuen. De fet, el 2014, només un de cada quatre països té el mateix nombre de nenes que de nens al segon cicle de secundària. Dos terços dels 758 milions de persones adultes analfabetes són dones.

Les nenes han d’enfrontar-se a nombroses barreres per accedir a l’escola i per continuar-hi. Algunes com la pobresa, el matrimoni infantil, els embarassos precoços i les tasques domèstiques esdevenen en la pràctica infranquejables. Els conflictes armats reforcen la inequitat de gènere: les nenes tenen més del doble de possibilitats (2.5) d’estar fora de l’escola que els nens. El desplaçament de nens, nenes i famílies de les seves llars d’origen debilita els mecanismes de protecció i, en massa ocasions, les famílies no tenen més remei que recórrer a estratègies de supervivència que posen les nenes i noies en situacions de desavantatge, com el treball domèstic i el matrimoni infantil. Al campament de Kakuma, a Kenya, només el 38% dels estudiants de primària eren nenes.

Continuar a l’escola resulta a vegades molt difícil per a les nenes i les noies, a la llum de les dades. A l’Àfrica subsahariana, el 75% de les nenes comença la primària, però només un 8% acaba la secundària.

No obstant això, educar les nenes, a més de ser un dret àmpliament reconegut i una qüestió de justícia, aporta beneficis en les seves vides i també en les seves famílies, comunitats i països. Les nenes que es queden més anys al col·legi es casen més tard, tenen menys fills, guanyen més diners i poden resistir-se millor a la violència de gènere[2]. Un any addicional d’escola incrementa el salari de les dones en un 12%.[3]

La mortalitat maternoinfantil disminueix un 15% quan les mares han estudiat primària, i un 49% quan han estudiat secundària. Aquestes dones tenen menys possibilitats de contraure VIH/SIDA i malària. Els seus fills i filles tenen més probabilitats de beneficiar-se d’una nutrició adequada i d’anar a l’escola.

Però perquè tot això passi, és imprescindible garantir una educació de qualitat i equitativa a totes les nenes, posant a la pràctica polítiques adequades i incrementant la inversió en educació. Cal reduir la distància i el temps que empren per anar a l’escola i el camí ha de ser segur. Les escoles han de comptar amb aigua corrent i amb lavabos separats per a noies i nois.

És imprescindible assegurar l’equilibri equitatiu de dones i homes en el personal docent i millorar la seva remuneració i formació -incloent la perspectiva de gènere-. Dina Carpio, mestra, després de participar en un projecte de Fe y Alegría sobre promoció d’equitat de gènere assenyala: “He après a reconèixer que els nens i les nenes tenen drets i que cal respectar-los. Saber que nenes i nens són iguals i que poden fer totes les tasques sense discriminació”[4]. També cal implicar comunitats i progenitors en l’educació dels seus joves, suprimir els costos de l’educació, dur a terme canvis legislatius i promoure campanyes de sensibilització per eliminar pràctiques com el matrimoni infantil i reduir els embarassos precoços[5].

Fa pocs dies es va complir un any de la subscripció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 a la Cimera de Nacions Unides, que marcaran el full de ruta en els propers anys per eliminar la pobresa, la desigualtat i assolir el desenvolupament sostenible. Hi ha un objectiu específicament dedicat a l’educació (l’ODS número 4) i un altre a la igualtat de gènere (l’ODS número 5). Tots dos es complementen mútuament, tal com hem vist, i són decisius per tal d’aconseguir els altres Objectius i, en definitiva, per assolir un món pacífic, de progrés, just i sostenible.

***

[1] UNESCO.Gender Review, Global Monitoring Report, 2016.

[2] Malala Fund. What works in Girls’ Education:

https://www.malala.org/brookings-report/the-worlds-best-investment-girls-education

[3] Lloyd, C. B. (2013). “Education for Girls: Alternative Pathways to Girls’ Empowerment.” Integrated Approaches to Improving the Lives of Adolescent Girls Issue Paper Series. GirlEect.org.

[4] Entreculturas (2011). Las niñas a clase: una cuestión de justicia. Accesible en. https://www.entreculturas.org/files/documentos/estudios_e_informes/Las%20nin%C2%A6%C3%A2as%20a%20clase.pdf?download

[5] UNESCO y UNGEI (2015). Gender and EFA 2000_2015: achievements and challenges.

niñas

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.