«Resaré perquè faci fred i que es foti»

«Resaré perquè faci fred i que es foti»

José María SeguraDeus estar pensant que és un frase treta de context i que sona fort així, tal qual, i més com a títol d’un post… Deixa’m que t’expliqui que el context és encara millor. La frase és d’un treballador social d’una entitat cristiana. Es dirigia a un bisbe. En un hivern fred. Gent al carrer. L’Ajuntament, que no destina prou recursos per albergar-los, potser no els té o potser els gasta en altres fastos. El bisbe de la ciutat, preocupat, ha convocat aquest agent d’una entitat i li pregunta: “Què estem fent? Què més podem fer? Quan fa tant fred no puc dormir perquè no em trec del cap la gent del carrer”. I aquest li respon “Sap el que faré jo, doncs resar perquè faci encara més fred i que vostè es foti i no pugui dormir, i així Déu el segueixi mantenint preocupat per la gent del carrer”. Aquest topada amb la realitat va fer saltar un ressort que va mobilitzar recursos del bisbat i la diòcesi per donar solucions d’urgència en un campanya de fred i, més endavant, solucions de fons amb programes a sense sostre innovadors i creatius.

Recentment el Servei Jesuïta a Migrants ha presentat en diferents ciutats d’Espanya el seu Informe CIES 2015. Després de la presentació a València, una persona del públic va intervenir indignada per mostrar la seva estupefacció: “¿Se sap que hi ha menors en els CIES, dones víctimes de tracta, refugiats als quals no s’atén… I NO PASSA RES!?” I aquí és on un es diu: beneïda indignació. Molts/es la compartim, però què més fa falta perquè passem de la indignació i el “clicktivisme” a l’acció? Quant més de “fred”?, quantes imatges més de nens balbs, terroritzats per les bombes i el mar, famèlics, gasejats a les portes d’Europa necessitem veure? Què ha de passar perquè ens “fotem” i que així, encara que sigui per poder dormir, ens mobilitzem?

José Luis Pinilla va parlar en la seva intervenció a València que el seu cor vibrava i s’estremia pensant on deuen ser aquests altres cors que perdem en les rutes migratòries, aquests menors desapareguts, traficats, aquestes persones que expulsem dels CIES o que deixem en llibertat passat un temps perquè les hi hem tancat tot i saber que eren inexpulsables… Reconec que el meu treball al SJM em treu la son. Els rostres, les històries, les vides trencades. A mi no em va dir ningú que resaria perquè em fotés, però el Senyor em va beneir amb una xerrada amb Santiago Yerga, redactor de l’Informe, que en un col·loqui informal amb Pinilla ens confessava: “Gràcies José Luis per haver posat la nota sentimental a l’Informe. Jo no puc, em trenco perquè sé les històries completes i conec els noms i les cares de moltes d’aquestes persones…”I va afegir: “Una dels testimonis es diu que està ara desapareguda. Bé, després va aparèixer. Havia estat captada per una xarxa de tracta. Vam intentar ajudar-la, però la vam tornar a perdre”. Aquesta és la ferida de la frontera que diuen els amics del Servei Jesuïta a Refugiats. Així, estimat lector/a, per part meva pregaré per tu, tant de bo que les imatges de l’Aris Messinis (per exemple) t’indignin, et regirin l’estómac i no et deixin dormir! i així ens trobem en la nit incòmoda de l’ànima. I junts/es comencem a construir des de la incidència, la denúncia i la participació, una Europa més justa.

Com cridava el poeta, “és tard però és la nostra hora”. I és hora de prendre els carrers, les xarxes i les institucions. És hora d’exigir responsabilitats entre ciutadans. És hora que emergeixi una ciutadania conscienciada que marqui el ritme i el rumb a la classe política, que sembla que està tristament més abstreta en negociacions i negocis interns que en el clam dels carrers. És hora d’exercir la democràcia (no tant de parlar-ne o de reduir-la a votar cada dos per tres) i de recuperar la responsabilitat compartida. És tard, “però som nosaltres aquesta hora tardana”. I perdona que insisteixi. Deixem de lamentar-nos ja, i passem a la mobilització, a la militància en ONG i institucions que treballen per una societat més justa. Els polítics no estan interessats a fer-ho. Comencem doncs nosaltres, tu i jo, i anem fent camí, que es fa tard “però és matinada si insistim una mica”.

frío

Imatge extreta de: Wikimedia Commons

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.