Arturo Landeros: «Els tractats comercials d'última generació com el TTIP afecten globalment als pobles»

Arturo Landeros: «Els tractats comercials d’última generació com el TTIP afecten globalment als pobles»

Cristianisme i Justícia / Justícia i Pau / Mans UnidesEl proper 10 d’octubre comença una nova edició dels Dilluns dels Drets Humans, una iniciativa de Justícia i Pau, Mans Unides i Cristianisme i Justícia que es va posar en marxa fa més de deu anys amb l’objectiu de divulgar, analitzar i posar en valor els drets humans amb l’ajuda d’experts i institucions. Aquest any vam començarem amb una taula sobre un tema molt desconegut per l’opinió pública: el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) que s’està negociant entre els Estats Units i la Unió Europea des de 2013. Qui participa d’aquestes negociacions? Què es discuteix? Com pot afectar les nostres vides la signatura d’aquest i altres tractats similars? Quin paper juga la ciutadania?

De tot això en parlarem en aquesta taula que estarà moderada per la periodista Teresa Carreras i en la que participaran Javier Arregui, metge i professor de ciències polítiques de la UPF i expert en polítiques públiques europees, i Arturo Landeros, del grup de recerca i drets humans de la Càtedra UNESCO (UPC). Per acostar-nos a la qüestió del TTIP hem pogut xerrar amb Arturo Landeros que ens ha donat algunes claus sobre el tema entorn al qual girarà aquesta primera taula rodona del cicle.

De quina manera la societat civil s’ha fet ressò d’aquests tractats?

Els moviments socials, organitzacions, col·lectius, plataformes i assemblees ciutadanes d’Europa i Estats Units comparteixen una profunda preocupació per les diverses amenaces que plantegen el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership – TTIP, per les seves sigles en anglès, també conegut com a Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic o TAFTA) i el Tractat Unió Europea amb el Canadà (Comprehensive Economic and Trade Agreement – CETA). El moviment social en contra del TTIP i el CETA representa interessos públics molt diversos, incloent la protecció del medi ambient, la salut pública, l’agricultura, els drets de les persones com a consumidores de productes i serveis, la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, els drets de les persones treballadores, els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l’accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa dels serveis públics essencials com l’educació i el control públic i social dels sistemes financers, o el benestar animal, entre altres.

Tenen el ferm compromís de rebutjar les actuals negociacions sobre el TTIP i la imminent signatura del CETA, per garantir un debat polític transparent i democràtic.

Quin nivell d’influència tenim en les seves decisions?

Pel que sembla els tractats hauran de ser signats i ratificats pels parlaments nacionals a fi de ser posats en marxa. En l’actualitat hi ha plataformes nacionals de resistència activa al TTIP en més de 20 països europeus, així com estratègies coordinades d’oposició a nivell bicontinental.

El moviment obrer en els principals països europeus ha sortit a manifestar la seva oposició al TTIP, i les confederacions sindicals del Regne Unit, Alemanya, França, Àustria, Bèlgica, Luxemburg, Espanya, Itàlia i Eslovènia s’han mostrat públicament en contra de continuar les negociacions.

S’han celebrat debats molt crítics sobre el TTIP en els parlaments nacionals de diversos Estats membres de la UE com França i Alemanya, i molts municipis i regions locals ja estan declarant-se zones lliures del TTIP en països com l’Estat espanyol, França, Bèlgica, Alemanya , Àustria i el Regne Unit.

Com pot la signatura d’aquest i altres tractats similars afectar els nostres drets?

El TTIP és un acord de gran abast que s’està negociant actualment entre la Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea -UE) i el govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA). No es tracta de les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general molt baixos entre la UE i els EUA. Se centra sobretot en els reglaments, normes, drets corporatius i garanties d’inversió. El TTIP té com a objectiu, suposadament, facilitar la inversió directa i l’eliminació d’obstacles burocràtics innecessaris per a l’accés al mercat per a les empreses de tots dos costats de l’Atlàntic.

Els indicis de què es disposa -provinents de les empreses i la indústria que està participant d’alguna manera en les negociacions- revelen que l’enfocament sobre les barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s’està utilitzant per impulsar la desregulació, una visió dels drets de propietat intel·lectual que només fomenten monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els suposats beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat en general, fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord referent a això. Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta del món.

Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública efectiva. Els parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la Comissió. Els fragments d’informació que han estat publicats -o filtrats per Wikileaks- generen considerable inquietud.

Fins a quin punt podem intervenir per marcar el rumb d’una negociació tan important?

Els moviments contraris a aquest acord comercial estan creixent als dos costats de l’Atlàntic, ja que la gent és cada vegada més conscient de les conseqüències que tindrien aquestes negociacions en molts aspectes de la seva vida. Activistes a favor de la salut pública, el medi ambient i la justícia social estan unint forces amb sindicats i grups de consumidors tant a Europa com als EUA per oposar-se a l’agenda desreguladora del ‘TTIP. Diputats i diputades de tot Europa han expressat la seva preocupació per les conseqüències de l’acord: al gener de 2014, senadors i senadores de tots els partits polítics es van mostrar en contra del suport del govern francès al TTIP, mentre que membres parlamentaris de tots els colors polítics han fet arribar mocions crítiques contra el TTIP a Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos.

Ciutats com Madrid, Amsterdam, Colònia, Edimburg, Barcelona, Milà, Viena o Brussel·les ja s’han manifestat en contra del TTIP i el CETA i han aprovat en els plens municipals declarar-se “zona lliure” d’aquests tractats. Són 2008 ciutats les que ja s’han declarat contràries a aquests acords de lliure comerç.

En una sèrie de cartes que expressaven el creixent descontentament pel rumb de la política comercial nord-americana, 178 membres del Congrés dels EUA (que tenen l’última paraula per aprovar o vetar l’acord) es van dirigir al president Obama negant-se a concedir-li autoritat per negociar en el seu nom i per la “via ràpida” acords comercials en el futur.

El moviment de recollida de signatures, amb més de tres milions a Europa, en suport de la Iniciativa Ciutadana Europea contra el TTIP i el CETA va en augment. En aquest últim any s’han celebrat innombrables esdeveniments en contra del TTIP en pobles i ciutats de la UE. El primer dia europeu d’acció contra el TTIP, l’11 d’octubre 2014, va acollir 450 actes coordinats de protesta a 24 països en què van participar diversos milers de persones. El 19 de desembre 2014, el districte per a la UE a Brussel·les va quedar paralitzat per manifestants que exigien posar fi als programes d’austeritat de la UE i al TTIP.

Quines mobilitzacions estan previstes i com creus que acabarà la signatura d’aquest tractat?

Les organitzacions de la societat civil, sindicals, camperoles i polítiques, joves, persones de tot el món, convoquen una “tardor en resistència” per exigir la suspensió dels acords de lliure comerç i inversions, com el CETA i el TTIP, i posen en alerta també sobre l’Acord en comerç de serveis (en anglès Trade in Services Agreement, TISA), convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d’avui, únicament afavoreix la concentració dels beneficis i del poder en mans de grans multinacionals.

En aquest sentit, el Parlament canadenc donarà, probablement, la seva aprovació a la signatura del CETA durant el primer trimestre de 2017. El Consell Europeu podria donar el seu consentiment a la tardor de 2016, i el Parlament Europeu a l’hivern 2016-2017. Si és així, el CETA tindria moltes possibilitats de ser aplicat immediatament, sense haver d’esperar a la seva aprovació en els parlaments nacionals. Fins i tot si el tractat és considerat mixt, és a dir ,que forma part de la competència dels estats membres de la UE, pot ser que les ratificacions nacionals intervinguin posteriorment, sense cap garantia de temps i resultat. Per això el CETA és més perillós que el TTIP.

Alguns mitjans estan donant per mort el TTIP, amb l’argument que el ‘Brexit’, l’estès rebuig social a Europa, el canvi de presidència als EUA i l’oposició de diverses potències com França i Alemanya, totes dues en períodes electorals, fan gairebé impossible completar les negociacions del TTIP per a finals d’aquest any. Però encara que no s’arribi a signar el TTIP, només cal que les empreses nord-americanes s’instal·lin a la veïna Canadà per tenir els beneficis del TTIP via el CETA.

Per això, aquesta tardor hi haurà mobilitzacions en els cinc continents, ja que el que està passant amb els tractats comercials d’última generació afecta globalment als pobles del planeta. És una tardor de resistència amb propostes d’un model econòmic diferent i més just.

A Barcelona, per exemple, es convoca una “cadena humana” per al dissabte 15 d’octubre a les 17h, des del Consolat de Canadà (Plaça de Catalunya), a l’Oficina de la UE (Passeig de Gràcia-Provença).

Com assenyala Susan Geroge: “El coneixement és la millor arma. Continuïn amb aquest debat, aprenguin més i informin a tots els seus coneguts i amics … Poden pressionar els polítics usant arguments i frases com ‘O li dius No al TTIP o et direm no a tu’. La lluita contra el TTIP pot acabar amb una victòria i vostès poden ser part d’ella. Només la ciutadania pot frenar la greu amenaça del TTIP”, del CETA i del TISA.

***
Recomanem també la lectura del Paper CJ “Què és el TTIP? De la democràcia al govern de les transnacionals” del propi Arturo Landeros.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.