Brexit: un cisma per a Europa

Brexit: un cisma per a Europa

Martin Maier. [Europeinfos] “Ha baixat el teló, però totes les preguntes continuen obertes”. Aquesta cita de Bertolt Brecht resumeix de manera precisa quina és la situació després del referèndum al Regne Unit el 23 de juny.

Per un estret marge del 51,9%, el Regne Unit va votar a favor d’abandonar la Unió Europea. Si tenim en compte que la participació va ser del 72% de l’electorat, això significa només el 37% del total de persones amb dret a vot, i encara amb una majoria de votants joves partidaris de romandre a la UE. Aquestes xifres parlen per si soles dels problemes associats al referèndum. Potser unes eleccions generals anticipades amb un clar posicionament de les parts pel que fa al “Brexit” podrien oferir alguna solució.

Les setmanes prèvies al referèndum, el drama de la campanya es va desenvolupar amb un mal guió. Els euroescèptics partidaris de la sortida van utilitzar mentides dirigides sobretot a agitar l’odi populista contra refugiats i immigrants. Es va dir, per exemple, que el Regne Unit entregava cada setmana a Brussel·les més de 350 milions de lliures, una suma que si guanyava el Brexit s’invertiria en el Servei Nacional de Salut britànic. El líder de l’UKIP, Nigel Farage, ja dimitit, va admetre l’endemà del referèndum que aquest missatge havia estat “un error”. Un altre argument era que en un futur proper, Turquia es convertiria en un Estat membre de la UE i que, per tant, el Regne Unit rebria una onada d’immigrants turcs.

Una mostra de fins a quin punt s’havia forçat el guió va ser la sortida precipitada de l’escenari dels principals protagonistes, un cop es van anunciar els resultats. A més, el referèndum va deixar una nació dividida: el nord contra el sud, el jove contra el vell, els pobres contra els rics… I la confiança, l’actiu més important en política, feta miques.

Tot aquest “drama” polític associat al Brexit contrasta amb la concepció cristiana de la política com a servei al bé comú. Aquest tipus de plantejament va estar representat per la diputada laborista Jo Cox, assassinada al carrer per un fanàtic dies abans del referèndum. Jo Cox havia entrat en política per tal de servir les persones. Havia treballat durant deu anys per a l’organització benèfica Oxfam, una organització internacional compromesa a fer del món un lloc més just. Havia treballat sense descans pels refugiats i per la permanència del Regne Unit a la UE.

Immediatament després de la mort de la seva esposa, Brendan Cox encara tenia forces per pronunciar aquestes meravelloses paraules: “En aquest moment ella hagués volgut dues coses per sobre de tot: la primera, que als nostres preciosos fills no els faltés l’escalf de l’amor, i després, que tots ens mantinguéssim units contra l’odi que la va matar. Perquè l’odi no té credo, raça ni religió, és només verí“.

Abans del referèndum i durant la campanya, les esglésies catòlica i anglicana s’havien manifestat clarament a favor que el Regne Unit es quedés a la UE. El cardenal Vincent Nichols, arquebisbe de Westminster, va fer referència a la llarga tradició de la cristiandat i del catolicisme de prevenir la divisió i de treballar en pro de la unitat. Per aquesta raó l’Església catòlica havia donat suport des de sempre el projecte de la Unió Europea. Patrick Daly, exsecretari general de la COMECE, també s’havia pronunciat clarament a Europeinfos a favor de la permanència del Regne Unit a la UE.

Un dels principis de la filosofia social cristiana és que el tot és més que la suma de les parts. El papa Francesc l’ha convertit en un dels seus principis rectors. La més gran desgràcia imaginable que pot succeir dins d’una comunitat eclesial és un cisma -la separació d’un grup de la resta de membres de la mateixa comunitat. Així és com es poden descriure els resultats del referèndum del Regne Unit, si realment s’acaba produint la sortida de la UE aquest país. Des dels temps de l’apòstol Pau, l’Església s’ha vist a si mateixa com un cos viu amb nombrosos i diferents membres. Seguint aquesta imatge, el cisma vol dir que la pèrdua d’un membre deixa al darrere seu una ferida i un cos debilitat. Per descomptat fins aquí arriba l’analogia amb el Brexit. Fins i tot separat del “cos” de la UE, el Regne Unit seguirà sent un país viable. Però la pèrdua és òbvia per a ambdues parts.

En el transcurs de la història de l’Església, ha estat possible guarir cismes i escissions. Però això ha requerit sempre llargues negociacions d’acostament i compromís. Queda doncs l’esperança que fins i tot aquesta escissió entre el Regne Unit i la UE es pugui algun dia superar.

Brexit

Imagen extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.