«Pobresa» s’escriu en femení

«Pobresa» s’escriu en femení

Sonia HerreraHem sentit dir més d’una vegada que «la pobresa té rostre de dona», però a què es deu? Com influeix el gènere en el risc de patir de pobresa? Realment visualitzem aquesta realitat? A què ens referim quan parlem de feminització de la pobresa? Què suposa aquest fenomen per a les dones?Acostem-nos a les respostes.

En la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per les Nacions Unides a Beijing el 1995, es va consensuar un document que ha servit de marc per a les polítiques d’igualtat durant dues dècades, però que en la pràctica ha estat ignorat sistemàticament: la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing. La declaració assenyala la necessitat d’afrontar des de diferents àmbits (educació, medi ambient, economia, comunicació, etc.) la relació entre les dones i la pobresa. Al seu torn, exigeix el compromís dels estats participants per «superar la pobresa persistent i creixent que afecta les dones», «afavorir la igualtat en l’accés a l’educació en tots els nivells», «promoure l’accés a l’ocupació digna i als àmbits de decisió sobre la seva activitat econòmica» o «eradicar la desigualtat de dones i homes en la gestió dels recursos naturals i la protecció del medi ambient», entre altres àrees d’acció crítiques que tenen una relació directa amb l’empobriment diferencial de les dones.

Algunes dades

A hores d’ara, els drets econòmics de les dones continuen sent vulnerats. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), l’extrema pobresa afecta uns 1.500 milions de persones a tot el món; i el 70% d’aquestes són dones.

Al costat de la dificultat d’accés a l’educació, a la terra i al crèdit, o de la més gran precarietat i vulnerabilitat en el mercat laboral, un dels factors que contribueixen a l’empobriment de les dones és la bretxa salarial. Així es reflecteix en l’Informe de la UGT La igualtat salarial, un objectiu pendent (22 de febrer de 2016):

“Les polítiques econòmiques centrades en les retallades de les retribucions a la població assalariada tenen un efecte directe en la desigualtat entre dones i homes, ja que una de les seves conseqüències directes és un augment de la discriminació salarial. Aquestes polítiques han afectat tots els sectors d’activitat, però en aquells que estan més feminitzats, retribuïts amb sous baixos, les ja precàries condicions salarials de diversos milions de treballadores han empitjorat. Un total de 2.432.300 treballadores van tenir de mitjana uns ingressos bruts anuals per sota dels 16.700 euros. Però totes les dones, en tots els sectors d’activitat, estan afectades per discriminacions salarials”.

I encara es poden aportar moltes altres dades sobre aquesta dramàtica situació:

• El 85% dels llocs de treball destruïts durant la crisi financera eren ocupats per dones (font: CCOO).

• El 94% de les llars monoparentals –amb moltes més dificultats per sostenir la unitat familiar– està encapçalat per dones (font: Insocat, Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu).

• El perfil mitjà de la persona usuària de serveis socials és el d’una dona de 36 a 50 anys amb estudis primaris, amb fills i filles a càrrec seu, a l’atur i amb uns ingressos mensuals mitjans d’entre 300 i 500 € (font: Informes dels Serveis Socials a Espanya del Consell General del Treball Social I i II ISSE 2013-2015).

• Menys del 20% dels qui posseeixen terres són dones (font: FAO).

• El 40% de les dones sense llar han estat agredides, el 61% han patit robatoris i el 24% han estat víctimes d’agressions sexuals (font: INE).

• Les dones representen el 70% dels treballadors a temps parcial (font: Eurostat).

• Les dones cobren de mitjana un 23,9% menys a l’any que els homes per ocupar llocs de treball del mateix valor (font: Eurostat i UGT).

• El 95% de les persones que estan fora del mercat laboral per dedicar-se a cuidar familiars són dones (font: INE i UGT).

• 2/3 dels 796 milions de persones adultes analfabetes del món són dones (font: Unesco).

• A les zones rurals, moltes dones obtenen la seva manutenció de l’activitat agrícola de petita escala, gairebé sempre de manera informal i sovint sense remuneració (font: ONU Dones).

La feminització de la pobresa: oblidades i invisibles

Si bé les víctimes de la pobresa són tant dones com homes, a la llum d’aquestes dades no és arriscat afirmar que la pobresa també és una qüestió de gènere i que la idea que la vida de les dones està millorant a tot el món és un miratge. Gemma Nicolás Lazo, en l’article «Feminismos, concepto sexo-género y derecho», confirma que «la ràtio de pobresa de les dones sempre és superior en un context geogràfic concret. Encara que el volum total de treball que realitzen és més de la meitat de l’estimable per a tota la humanitat, perceben només un terç de la remuneració global». La desigualtat de gènere, per tant, suposa un enorme impediment perquè les dones puguin viure lliures de pobresa i aconseguir els recursos materials i immaterials necessaris per fer-hi front.

La feminització de la pobresa és un fenomen que ha quedat ocult durant molt de temps, ja que quan s’estudiaven les situacions de pobresa o exclusió social no s’incloïa la categoria de gènere entre les variables de l’anàlisi, i així s’amagava una part essencial de la realitat que té a veure amb la situació de vulnerabilitat extrema en què el sistema socioeconòmic col·loca milions de dones arreu del món.

(Segueix llegint)

pobreza-mujer

Imatge extreta de: Alerta Digital

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.