Sense protecció a la frontera

Sense protecció a la frontera

Josep Buades FusterDura conclusió de l’informe Sin protección en la frontera. Derechos Humanos en la Frontera Sur: entre Nador y Melilla, publicat conjuntament pel Servei Jesuïta a Migrants Espanya i l’Institut Universitari d’Estudis sobre Migracions de la Universitat Pontifícia Comillas.

No és cosa en la qual concloem amb lleugeresa. Darrere les quaranta vuit planes del quadern s’amaguen quatre mesos d’investigació: observació participant de la població sol·licitant de protecció i migrant al Centre d’Estatge Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla; amb més d’un centenar d’entrevistes entre Melilla i Nador, també a informants clau d’organitzacions socials i institucions; per una estudiant per a la qual l’àrab llevantí és llengua materna (ensems amb el castellà) i maneja extraordinàriament l’anglès i el francès. Investigació amb una qualitat avalada per la trajectòria de l’IUEM de Comillas, i per més d’una dècada d’atenció del SJME als Drets Humans a la Frontera Sud.

Aquest informe, aquest quadern si hom ho prefereix, segueix l’estela d’altres que també es troben a la plana Web del SJME, promoguts principalment pel JRS-Europa. Efectivament, l’interès per la frontera sud espanyola es correspon amb la preocupació per les polítiques de control de totes les fronteres exteriors de la Unió Europea i per les tendències a externalitzar l’asil. Els anteriors quaderns sobre la Frontera Sud (No sé dónde ir y Vidas en tránsito) adreçaven la mirada cap a Algèria i el Marroc com a països de trànsit; o més aviat a les condicions de vida i problemàtica de les persones refugiades i migrants a llur trànsit per terres magrebines. És clar, aquells quaderns incloïen referències a la situació a la frontera amb les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla: però no n’era el centre. En canvi,Sin protección en la frontera, concentra la mirada entre Nador i Melilla: ciutats just 20 kilòmetres enfora. Centra la seva mirada a una frontera que no cal identificar únicament amb les 3 tanques, sinó que constitueix un espai més ample –a una i altra banda-, en el que es difuminen els perfils dels ordenaments jurídics, en els quals es justifiquen o toleren violacions dels Drets Humans.

L’índex segueix el recorregut de les persones que es proposen passar de Nador a Melilla. Ho fa des dels boscos prop de Nador, on s’instal·la població africana subsahariana, a la qual impedeixen qualsevol accés als passos fronterers, a la que també es mantén fora vila. Ho fa des dels hostals de pas que alberguen la població que s’identifica com a síria i es proposa demanar protecció internacional a Europa. El quadern ajuda a guaitar a la duresa de la vida “frontera enllà”: precarietat, múltiples violències, elevat preu de tot. Duresa i violència que es multipliquen per a les dones víctimes de tracta. Són situacions ja apuntades a alguns dels escrits anteriors del SJME.

Pel que fa al pas de la frontera, caldria dir que aquest informe no aporta novetat quan indica els procediments (embarcacions, amagatalls a automòbils, salt de les tanques…). Per ventura corregeixi el focus mediàtic, que apunta a la tanca, usada per la població subsahariana més mancada de diners, deixant més difuminats els altres procediments i la població identificada como a síria. Hom podria dir que aquest informe ressalta la dura realitat de les famílies síries que no poden travessar la frontera plegades per tal de demanar protecció internacional. De vegades, cada progenitor creua la frontera amb un o alguns dels fills; de vegades, les persones adultes la passen en una ocasió i els fills en una altra. L’estratègia concreta pot dependre del que jutgin més adient per a creuar exitosament, o del que jutgin més profitós. La separació de les famílies genera tanmateix angoixa, problemes d’identificació de la filiació ja al territori espanyol, etc.

Aquest quadern refrena molt la mirada a les persones i famílies al llarg de la seva estada a Melilla fins que són traslladades a la Península. És clar, descriu les instal·lacions i el funcionament del CETI: saturat durant els mesos en els quals es va desenvolupar la investigació, improvisant més instal·lacions, i mancant un Reglament de Règim Interior. Entra a la problemàtica dels centres de protecció de menors, sobre tot quan es tracta d’infants amb els pares al CETI i que es mantenen separats fins que es pot establir el seu vincle familiar. I crida l’atenció sobre la incertesa respecte del moment en que les persones es veuran a les llistes de viatge cap a la Península.

De bell nou, aquest informe té cura de corregir la mirada configurada pel focus mediàtic: no és només a Grècia que hi ha població refugiada, ans a l’espai entre Nador i Melilla; hom no pot pensar que la població subsahariana migra únicament per motius econòmics, perquè n’hi ha que tenen dret a protecció internacional; ni poden pensar només que es tracta d’una població decidida a fixar la seva residència a Espanya, perquè n’hi ha que insisteixen en llur condició de població en trànsit per Espanya.

La seva lectura ho paga, captar la vida que batega darrere els fragments d’entrevista, contemplar les excel·lents fotografies d’En José Palazón. Aquest quadern és tributari de les persones i organitzacions que, als dos vessants de la frontera, s’esforcen per compensar tanta desprotecció.

Sinproteccion

Imatge extreta de: Sin protección en la frontera

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.