Un laboralista i musulmà, entre altres identitats, alcalde de Londres

Un laboralista i musulmà, entre altres identitats, alcalde de Londres

Jordi LópezEl laborista Sadiq Khan ha estat elegit alcalde de Londres vencent a les urnes al conservador Zac Goldsmith. La seva victòria és, en alguns aspectes, un petit joc de contrastos. El més rellevant, evidentment, és el polític. Khan i Goldsmith representen dues visions polítiques antagòniques i contraposades. Si pel nou alcalde el que és important és garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, pel polític conservador aquest no és el problema fonamental a resoldre. Khan defensa aferrissadament la igualtat d’oportunitats perquè la seva experiència vital és la prova de l’èxit de les polítiques socials orientades a garantir la igualtat d’oportunitats. Per Khan els problemes socials estan en el centre de les seves preocupacions; els interessos de Goldsmith són uns altres.

Khan és un advocat fill d’un emigrant pakistanesos conductor d’autobusos; Goldsmith és un multimilionari fill d’un notable banquer i hereu del negoci financer familiar. Khan nasqué en una barri popular i visqué en un habitatge social amb els seus pares i nombrosos germans; Goldsmith en una mansió pròpia de la gent adinerada. Khan estudià en un col·legi públic; Goldsmith en l’elitista escola classista d’Eton. Mentre Khan practicava la boxa com esport; Goldsmith jugava al selectiu criquet. Khan és musulmà ismaelita practicant, de mentalitat oberta, com es pot comprovar per la seva defensa del matrimoni homosexual; Goldsmith és jueu no practicant. Khan treballà com advocat defensor dels drets humans; Goldsmith dirigí una revista ecologista. Khan és una socialdemòcrata de centre esquerra; Goldsmith és un liberal llibertari. Khan és partidari de que la Gran Bretanya segueixi a la Unió Europea; Goldsmith no.

Sembla que aquests contrastos han estat determinants alhora de l’elecció de Khan com alcalde de Londres. Les opcions contraposades es presentaven com un joc d’estereotips i de diferencies vitals. Sembla que els electors han valorat més això, que les propostes polítiques perquè, més enllà de les diferents sensibilitats, tots dos proposàvem bastant el mateix. El que ha estat determinant és que al darrera dels dos candidats s’expressaven dues comprensions de la vida i de la justícia totalment contraposades. Els directors de campanya s’han dedicat a accentuar els diferents contrapunts. Però en la manera de fer-ho, també els contrastos han estat més que notables. Mentre Khan, no ha fet servir la seva condició de musulmà per atraure el vot religiós islàmic, tot i que no ha amagat que era de religió musulmana, ni ha retret a Goldsmith que fos membre de la classe privilegiada; Goldsmith, així com el mateix primer ministre Cameron, han intentat magnificar la dimensió ètnica i religiosa de Khan procurant relacionar-lo amb els islamistes extremistes.

El gran actiu de Khan és el seu perfil personal. Els analistes diuen que això és el que li ha donat la victòria més que la seva fe musulmana. La seva experiència vital, la seva sensibilitat social i el to de les seves intervencions li han donat la victòria. Moltes persones, amb itineraris personal similars al recorregut per Khan, s’han sentit representats per aquest. La vida de Khan ha exemplificat un dels lemes de la seva campanya: Londres és una ciutat d’oportunitats. Khan s’ha presentat a ell mateix com  un model reeixit de la multiculturalitat de Londres: la identitat personal pot forjar-se a partir de moltes identitats particulars. Durant la campanya Khan s’ha mostrat com una persona de múltiples identitats: londinenc, europeu, britànic, anglès, musulmà, d’origen asiàtic, d’herència pakistanesa, un pare de família i un amant espòs. El seu perfil personal reflexa les múltiples identitats que mostren moltes persones en les societats occidentals. S’ha acabat el temps que la nacionalitat comportava una identitat estereotipada. Ara no és així. Cada persona construeix la seva pròpia identitat a partir de molts referents.

L’elecció de Khan com alcalde de Londres evidencia que s’ha acabat el temps de la uniformitat d’identitat nacional. Els londinencs, com no fa massa anys enrere ho feren els habitants de Rotterdam, han escollit com alcalde a una persona que, entre les seves múltiples referències d’identitat, professen una fe que no és la majoritària de la seva societat. I si tot això no era prou clar, l’elecció de la catedral protestant de Southwark, com a lloc per prendre possessió del mandat d’alcalde és un missatge de respecte democràtic a la diversitat religiosa. Un dels valors bàsics que Khan haurà de consolidar per fer real aquesta idea de que Londres és una ciutat plena d’oportunitats sigui quin sigui l’origen dels londinencs. Per això, és d’esperar que, en un futur immediat, la notícia no sigui la religió dels candidats sinó l’encert de les seves propostes polítiques en el camp de la justícia, la integració i la cohesió social.

Sadiq_Khan

Imatge extreta de: Wikipedia