Tracta i explotació sexual: la víctima al centre

Tracta i explotació sexual: la víctima al centre

Rosa Mª CendónEl passat mes de febrer, diversos investigadors de la Universidad Pontificia Comillas ICAI-ICADE van presentar l’informe “Apoyando a las víctimas de trata con fines de explotación sexual”, realitzat per a la Delegación del Gobierno para Violencia de Género, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Un informe que recull diferents aspectes que operen entorn d’una realitat invisible: el tràfic de dones i nenes per a la seva explotació sexual a Espanya. Entenent per tràfic d’éssers humans “la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones (accions), recorrent a l’amenaça, l’ús de la força o altres formes de coacció, com el rapte, el frau, l’engany, l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat (mitjans); per sotmetre la persona a explotació sexual o laboral, mendicitat, tràfic d’òrgans, matrimoni forçat, activitats delictives (finalitats)”.

D’una banda, l’informe analitza la realitat de les ONG que treballen amb aquest col·lectiu de víctimes. Un ampli ventall de models d’intervenció, que assenyalen que no existeix un marc normatiu ni estàndards de serveis mínims definits per cap administració per tal d’oferir una mateixa resposta a totes les víctimes.

Se’n desprèn també que els models d’intervenció varien en funció de la missió institucional. Per tant, podem observar com algunes entitats centren la seva missió en la detecció d’aquestes situacions en entorns relacionats amb l’exercici de la prostitució; altres se centren a oferir una atenció integral, i altres, en la sensibilització i incidència política per tal de transformar el fenomen.

En general, existeix poca professionalització i especialització en el sector i són poques les entitats que exclusivament treballen només amb i per a aquest col·lectiu. Aquesta situació planteja el fet que hi hagi 19 províncies espanyoles que no compten amb cap resposta d’atenció integral i, per tant, es produeixi un desequilibri de garanties pel que fa a la detecció, recuperació, atenció i restitució de drets de totes aquestes persones en funció del territori on estan essent explotades.

L’informe recull un segon bloc on s’analitzen les entrevistes realitzades a actors clau: Fiscals d’Estrangeria, Policia Nacional, Guàrdia Civil i professionals d’ONG. Entrevistes que demostren que cada actor interpreta aquesta realitat d’acord amb la funció i responsabilitat que té davant d’aquest delicte, d’aquesta violació de Drets Humans, i alhora posen de manifest la necessitat imperiosa de tenir una mirada molt més transversal que situï en el centre la víctima i, a més, cerqui un equilibri entre els mitjans destinats a perseguir el delicte i els destinats a protegir i restituir les víctimes.

Visions parcials que es veuen afectades per posicionaments respecte al debat de la regulació de la prostitució, la visió sobre la immigració, sobre la violència masclista, sobre els/les menors no acompanyats… i fins i tot, sobre com tipificaríem aquest delicte: immigració il·legal, tràfic de persones per a la seva explotació sexual, proxenetisme, crim organitzat…

Les cites textuals que es recullen de les entrevistes assenyalen que la majoria dels actors tenen una visió molt paternalista respecte a les víctimes. En general, se’ns trasllada la imatge d’una víctima que esdevé un subjecte passiu, amb pocs recursos per sortir o fugir de la situació d’explotació per ella mateixa, i en qui deleguem la responsabilitat de denunciar mentre que no garantim la seva protecció ni la dels seus familiars.

D’altra banda, l’absència d’un relat més centrat en l’impacte que suposa haver esdevingut víctima del tràfic de persones, víctima d’una de les més flagrants violacions dels Drets Humans com és esdevenir un/a esclau/va en ple segle XXI… posa en evidència la manca d’un enfocament de Drets Humans versus el protagonisme que prenen les diferents fases de l’execució d’aquest delicte i, fins i tot, alguns elements interpretats des d’una morbositat inadequada que demostra la manca d’una formació intercultural per conèixer molt més els entorns de les víctimes.

El tercer i darrer bloc ens parla de la demanda, dels clients. Un actor sovint oblidat i criticat; un actor al qual alguns atribueixen la funció de detecció i altres voldrien que desaparegués, com a mostra d’una bona política de prevenció. Un actor que ens parla de la diversitat de situacions que conviuen en els entorns de prostitució (treballadores sexuals, dones que es prostitueixen com a estratègia de supervivència i dones traficades per a la seva explotació…). Un actor que no és homogeni.

L’anàlisi d’aquests tres blocs permet veure com l’estratègia de les 3P (Prevenció, Persecució i Protecció) actualment funciona, però obtenint-ne només aquests resultats parcials i pobres.

Recentment el Consell d’Europa ens instava a tots els actors a afegir una altra P: la del Partenariat, que esdevé la clau per superar les visions rígides i homogènies i assolir millors resultats en la lluita contra aquesta xacra social.

Des de SICAR cat apostem per una Prevenció que centri els esforços en una política d’educació per al desenvolupament basada en un enfocament dels Drets Humans on la cosificació de l’altre no sigui possible, per una Persecució del delicte que permeti la restitució de tots els drets de les víctimes; per oferir una Protecció a les víctimes en corresponsabilitat amb les administracions, i des d’un Partenariat interdisciplinari que permeti posar, efectivament, les víctimes en el centre com a subjectes de dret.

prison-162885_640

Imatge extreta de: Pixabay