Irrenunciables ètics sobre el diner

Irrenunciables ètics sobre el diner

Grup d’economia de CJEl diner és un component de l’economia molt rellevant per a la societat. Tanmateix, és un mitjà necessari per viure, que en ser fàcilment manipulable al servei d’interessos privats, deixa de complir la seva funció social. El diner és el senyor que la societat idolatra, provocant conseqüències socials en contra del bé comú.

Per a aquest capítol dedicat a les funcions del diner, hem tingut en compte les reflexions ètiques que es fan des de la Doctrina Social de l’Església, les funcions del diner en els Pares de l’Església i en les fonts bíbliques, així com els ensenyaments del papa Francesc.

Un cop analitzat tot el material, hem decidit estudiar el diner des dels 10 punts següents, que concreten les seves funcions bàsiques:

  • Com a mitjà de pagament dels intercanvis.
  • Com a unitat de compte (equivalent de valors).
  • Com a dipòsit de valor, mitjà d’estalvi.
  • La usura: el diner que crea diner.
  • Atresorament de riqueses.
  • Mecanisme per obtenir poder.
  • Símbol de la fama.
  • Objecte de culte.
  • Diner brut i negre.
  • Diner internacional.

1. Mitjà de pagament dels intercanvis

Els diners satisfan la necessitat de compra i venda directa o diferida. Existeixen en totes les societats i són acceptats amb normalitat en les diverses èpoques històriques. Els productes, propietats o serveis creats amb el treball humà es poden canviar per diners.

Des del punt de vista ètic no pot haver-hi engany, s’ha d’establir un acord per les dues parts, cal respectar la justícia social i commutativa i que els diners siguin fruit del treball productiu, i no de qualsevol forma d’especulació fonamentada en el criteri que el diner produeix diner.

2. Unitat de compte. Equivalent de valors

És el valor treball el que justifica el diner com a valor i unitat de compte, i no l’especulació, els interessos, la usura i l’explotació entre éssers humans.

Hauria de ser neutre i inalterable perquè els que el fan servir mantinguin el valor del seu treball; no obstant, trobem mecanismes d’alteració del valor que beneficien normalment els poderosos: manipulació dels preus, inflació, tipus de canvi, alteració dels tipus d’interès i dels impostos.

3. Dipòsit del valor, mitjà d’estalvi

El possible estalvi s’ha d’articular amb la solidaritat de cara al bé comú i a cobrir les necessitats fonamentals de les persones pobres. Per tant, es pot admetre un estalvi limitat amb vista a la previsió dels factors imprescindibles per al manteniment raonable de les pròpies obligacions personals i familiars. Èticament no s’admet un estalvi especulatiu.

En els últims anys, les persones es veuen obligades a incrementar el seu estalvi perquè els mecanismes socials han deixat en gran part de cobrir aquestes necessitats. Cada vegada, la solidaritat social és menor i prima l’individualisme que s’auto-protegeix amb l’estalvi.

4. La usura: el diner que crea diner

No admetem el carregar interessos sobre qualsevol préstec. La devolució d’un préstec ha de valer el mateix que la mateixa prestació, tenint en compte els canvis de moneda i les possibles despeses generades. Els diners no poden crear més diners, ja que és el treball productiu el que es valora amb diners. L’especulació és un abús i una explotació.

NOTA: Dedicarem un apartat a analitzar amb més profunditat aquest tema, en relació amb el sistema financer.

5. Atresorament de riqueses

Amb això s’intenta ser més, tenir més possibilitats o aparentar davant dels altres. Tot diner sobrant pertany a les persones pobres o empobrides quan els faci falta per cobrir les necessitats fonamentals. No es tracta de fer almoina sinó de complir la finalitat dels béns d’aquest món, que no són per a una minoria sinó per al bé comú de tota la humanitat, ja que els béns, encara que posseïts legítimament, conserven sempre el seu destí universal.

El que posseeix diners sol passar de posseïdor a posseït, fet que comporta anar contra la dignitat humana i el medi ambient. Així doncs, s’han de prioritzar els seus efectes sobre la dignitat humana i el medi ambient, deixant enrere l’especulació i la cerca de la renda financera.

6. Mecanisme per obtenir poder

El diner usat com a mecanisme per obtenir poder compra voluntats, corromp persones i grups, desposseeix els febles del que els hauria de ser degut i destrueix de democràcia. El poder resideix en el poble sobirà i la democràcia ha de ser absolutament neta de corrupció.

Com més rics, més poderosos, i aleshores tenen més mecanismes per poder alterar els valors (preus) i aprofitar-se de les regulacions.

7. Símbol de la fama

La quantitat de diners sol anar acompanyada de poder, que pot donar una fama injusta des d’un doble sentit. En primer lloc, del valor personal de les persones que l’han acumulat, especialment quan porten un tren de vida d’ostentació i luxe. En segon lloc, per la fama que poden assolir amb una part de la seva riquesa aplicada a obres assistencials i altruistes. Aquestes obres tenen com a objectiu l’ajuda a persones o grups socials desfavorits o que arrosseguen una història de calamitats i malalties, però mai han de ser mitjà de fama i prestigi personal o de grup.

El diner pot fomentar la vanitat, el prestigi social, i al final, l’orgull i la supèrbia. Per exemple, en l’actualitat podem observar casos de personatges o entitats que aporten donacions a fundacions o centres socials, assistencials etc., però al mateix temps, les empreses o entitats d’aquestes persones o grups duen a terme “males pràctiques” injustícies, deslleialtats o explotacions humanes.

8. Objecte de culte

Les estructures que potencien el diner no productiu es van convertint en una forma de religió amb els seus temples, ofrenes, serveis de culte, seguretats enfront de les contingències de la vida, falsa protecció, i en el fons desvirtuen l’autèntic sentit de la persona i la societat. El diner pot convertir-se en una religió pràctica que sotmeti les persones o col·lectivitats a ritus, ofrenes i sacrificis que perverteixin el sentit espiritual i religiós de la vida humana, i fins i tot coartin les llibertats i els drets fonamentals personals i socials.

9. Diner brut i negre

Aquest diner, de facto, permet tota mena de negocis com l’evasió fiscal, la tracta, les màfies, el tràfic de drogues, la corrupció social, els armaments no regulats, la compra de governants, etc. És una de les màximes perversions del diner perquè es fonamenta en la injustícia, la violència, l’explotació, i subverteix el sentit de la vida i de la societat.

10. Diner internacional

Un sistema monetari internacional no ha d’anar a afavorir els poderosos i rics sinó els estats i grups més precaris, afavorint el seu desenvolupament. L’injust endeutament de pobles sencers provoca la misèria de les majories i l’enriquiment d’unes minories que de facto actuen com dictadures. El diner com a mitjà internacional de progrés i de justícia social ha d’estar sotmès a la democràcia. Cal fer una autèntica investigació teòrica i pràctica perquè cada vegada vagi guanyant terreny la submissió del diner al control i la sobirania dels pobles.

Conclusió

“Ningú no pot servir dos senyors, perquè avorrirà l’un i estimarà l’altre, o bé es lliurarà a un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i el Diner”. – Mateu 6, 24.

business-361488_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.