Carme Altayó: “Hi ha molt més interès per les últimes novetat tecnològiques que per la defensa dels drets fonamentals”

Carme Altayó: “Hi ha molt més interès per les últimes novetat tecnològiques que per la defensa dels drets fonamentals”

Cristianisme i Justícia / Justícia i Pau / Mans Unides. En la propera sessió del cicle de conferències “Els dilluns dels Drets Humans” que tindrà lloc el proper 8 de febrer a les 19h a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, Pep Mària, sj, doctor en economia i professor de l’Institut de innovació social d’ESADE i expert en empreses mineres i desenvolupament a l’Àfrica subsahariana; Santiago Fisher, responsable de projectes de la Comissió Justícia i Pau de Bèlgica francòfona; i Carme Altayó, consultora experta en avaluació de projectes de cooperació i en la R.D. del Congo, parlaran sobre els anomenats “minerals de sang” i la indústria de la telefonia mòbil. Sobre això, hem tingut l’oportunitat de xerrar amb Carme Altayó que ens ha concedit aquesta breu entrevista que ens servirà per anar-nos fent una petita idea del que es parlarà dilluns vinent.

– De què parlem quan diem “minerals de sang”?

Estem parlant de tots aquells minerals que provenen de països on en el seu procés d’extracció i comercialització hi ha violacions de drets humans. De manera més específica es denomina així o com “minerals de conflicte” els anomenats 3T: la cassiterita, el coltan, i la wolframita,i l’or, dels que s’extreuen respectivament el tungstè, tàntal i estany (tin en anglès), que s’utilitzen en la fabricació de telèfons mòbils, tauletes, ordinadors, i altres aparells associats a les tecnologies.

– Ens quins països ens trobem amb aquesta realitat?

Hi ha diferents països majoritàriament en el continent africà on històricament i de manera sistemàtica s’ha fet una  explotació irracional, abusiva i injusta del recursos naturals. Un dels països més afectat per aquesta espoliació ha estat i és la República Democràtica del Congo, que des de l’època de la colonització belga en que el rei Leopold II que tenia el Congo com a propietat privada fins als nostres dies amb el monopoli per part de determinades empreses i països es segueixen explotant les reserves d’un dels països amb el subsòl més ric i amb una important reserva de massa boscosa i aigua.

– Normalment vinculem els “minerals de sang” amb la indústria de la telefonia mòbil. Es pot relacionar també amb altres indústries i productes?

Amb tot el que són les noves tecnologies, concretament el coltan és un aliatge de dos metalls: la columbita -òxid de niobi amb ferro i manganès (Fe, Mn), Nb2O6- i la tantalita -òxid de tàntal amb ferro i manganès (Fe, Mn), Ta2O6-, i és fonamental per a la fabricació i desenvolupament de noves tecnologies, degut a les seves propietats: superconductivitat, caràcter ultrarefractant (minerals capaços de suportar temperatures molt elevades), té la propietat d’emmagatzemar càrrega elèctrica temporal i alliberar-la quan es necessita, alta resistència a la corrosió i a l’alteració en general.

Per això el trobem als microprocessadors, a les bateries, als microcircuits i als condensadors de telèfons mòbils, videoconsoles, ordinadors, pantalles de plasma, càmeres digitals o equips d’alta tecnologia, míssils balístics, als airbags i en armes “intel·ligents”, també en medicina (implants), indústria aeroespacial, levitació magnètica, etcètera. El seu ‘boom’ va arribar amb la telefonia mòbil en utilitzar-se en la fabricació de condensadors de tàntal, que per les seves característiques poden ésser molt més petits.

– Som conscients que en consumir productes elaborats amb minerals provinents de zones en conflicte, estem alimentant la violència en detriment dels drets humans?

Possiblement no en som tot el conscients que en podríem ésser. Crec que moltes vegades no és per manca de informació, sinó per accés de la mateixa. Ens fem selectius amb la informació i sabem només allò que volem saber. Des de l’any 2002, i coincidint amb un període de màxima explotació d’aquests minerals, van començar a sorgir informes d’experts de Nacions Unides (NN.UU) i de diverses ONG, on es denunciava la vinculació entre l’extracció i la compra-venda de minerals, i el finançament dels grups armats que operen a la zona est de la RDC. Han passat 13 anys, i encara que hi ha hagut avenços importants, el consumidor/a d’aquest productes encara desconeix la situació. Més de 5 milions de morts, milers de dones i nenes violades i milers de nens soldats, massacres i vulneració sistemàtica  de drets humans amb total impunitat; i seguim sense posar-hi fi.

– Quines actuacions són necessàries per exigir a les empreses proveir-se de forma responsable i que la producció i comercialització de productes tecnològics no alimenti conflictes armats? Què podem fer com a consumidors?

Com deia, s’han fet avenços importants sobre amb l’entrada en vigor a finals del 2011 de la Llei americana anomenada Dodd-Frank. La secció 1502 s’ocupa específicament de l’ús de minerals conflictius, i obliga a totes les empreses americanes que cotitzen en borsa,  que utilitzin qualsevol d’aquests quatre minerals (estany, tàntal, tungstè i or) a localitzar el seu origen; i si aquests minerals provenen de la regió de la RDC o dels països del voltant, cal comprovar si contribueixen al conflicte armat de la regió. Aquesta llei ha comportat la implementació de diferents iniciatives per regular l’activitat minera a la zona dels gran llacs i que han comportat  la implementació de diferents mecanismes de certificació de les mines i de traçabilitat dels minerals, i a portat també a que el Parlament Europeu hagi portat a debat en  març del 2015 una proposta de regulació d’aplicació per les empreses europees. Malauradament els resultats estan lluny d’ésser els esperats. Les empreses no estan disposades a entrar en la seva aplicació, a la zona en conflicte no s’estan aplicant les mesures ni els recursos necessaris per una correcta aplicació de les iniciatives de regulació  i els governs del estats no s’atreveixen a pronunciar-se en favor de una normativa obligatòria i sancionadora. Només la pressió per part dels consumidors/es cap a les empreses i els governs exigint productes més ètics farà que hi hagi realment millores. Tots els canvis socials , les grans fites s’han aconseguit quan la societat organitzada, d’acord i en bloc, s’ha pronunciat i ha actuat.

– Justament el reportatge sobre els impactes de la mineria a la RD del Congo que la periodista Gemma Parellada ha realitzat amb Justícia i Pau ha estat seleccionat com a finalista de les beques DevReporter. Creus que se’n parla suficient d’aquest tema als mitjans de comunicació?

No, no se’n parla suficient. Com et deia abans, quin altre conflicte al món registra aquestes dades? Més de 5 milions de morts, més de 500.000 dones violades registrades, 300.000 nens soldats… La RDC és la zona del món on NNUU té desplegats més efectius (més de 16.000), ineficients davant els atacs de diferents grups armats contra la població civil. Fa un parell de setmanes hi va haver una matança a la zona de Lubero, concretament a Mirik, de més de 18 persones entre adults i nens a les mans dels rwandesos del FDLR (Front Démocratique pour la Liberation du Rwanda), hutus (els anomenats interahamwe), que desestabilitzen la zona des del 94 i, a Beni, 6 persones van ser degollades fa una setmana presumptament pels ugandesos de les ADF (Allied Démocratique Forces). Els informes de GADHOP una organització de defensors de drets humans amb la qual treballem de manera directa, ens ha informat trimestralment durant el 2015, i només a la zona de Beni-Lubero hi ha hagut una mitjana de 150 casos de violacions de drets humans: violacions , assassinats massacres… No, no es parla prou.

Cada any, al febrer quan s’acosta el Congrés Mundial de telefonia mòbil (MWC) tenim l’oportunitat de posar el tema sobre la taula en algun mitjà de comunicació alternatiu, però sempre hi ha molt més interès per les últimes novetat tecnològiques que per la defensa dels drets fonamentals d’éssers humans que viuen en una altra part del món i de la misèria de la qual ens vam aprofitar.

VyJceemF

Imatge extreta de: Valors

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.