Calvary: evocacions evangèliques portades al cinema

Calvary: evocacions evangèliques portades al cinema

Nubar Hamparzoumian. L’Evangeli de sant Joan, després del pròleg i la presentació de Joan Baptista, comença amb una pregunta de Jesús: “¿què busqueu?”, i li responen: “On vius?”. Una manera de preguntar “qui ets?”,  a la qual Jesús els (ens) respon: “Veniu i ho veureu”. Tot l’evangeli serà, doncs, una presentació de qui és Jesús, com va viure, què va fer, què va dir i amb qui es va relacionar, per acabar, després de la Passió, Mort i Resurrecció, donant-nos una missió concreta a cadascú però a tots en general: seguir-lo.

La pel·lícula Calvary (2014) de John Michael McDonagh l’hem de veure des de la perspectiva de la Redempció (en majúscula). I així ens ho fan saber al començament de la pel·lícula amb la frase de sant Agustí: “No desesperis, un lladre es va salvar. No confiïs massa, l’altre es va condemnar”.

El lliurament del just, de qui és bo. El començament ens ofereix una presentació del pare James d’allò més impactant, provocant en l’espectador una doble pregunta:

  • Qui és aquest pare James que impertorbable (Is 42, 1-ss) escolta com l’amenacen de mort en un confessionari?
  • I qui és la persona que amenaça un capellà amb matar-lo amb l’argument “perquè vostè és bo”?

Tota la pel·lícula serà, com en sant Joan, una presentació de qui és el pare James, què fa i què diu, però sobretot amb qui es relaciona en el petit poble irlandès. Ell representa l’Església catòlica, seguidora de Jesús i coherent en la seva vida, que lluita pacíficament per eliminar de l’imaginari -i de la realitat- els cristians hipòcrites (Mt 23,3), que són la pesta que entela i mata els senzills i humils perquè molesten.

James, vidu i amb una filla, desgraciada per ruptures sentimentals doloroses, ens presenta en una setmana es habitants del poble del qual és rector, tots ben curiosos. Però aquestes curiositats les podríem resumir amb els pecats capitals, o més encara, amb els personatges (tots de mala fama i moral distreta) amb qui Jesús es va creuar, va parlar i va conviure, que “casualment” són dotze. Amb tots ells, d’una o altra manera es planteja el mateix dilema: pecadors cercadors del perdó (o no). Però, ¿algú se sent culpable? El pare James arriba a declarar amb tristesa que el perdó està infravalorat perquè es parla poc de les virtuts.

Durant una setmana, James segueix fent el que feia abans de l’amenaça: intentar que el poble visqui amb pau i tranquil·litat (Lc 4,18-21). I per aquesta mateixa raó és algú que molesta, que ha de morir perquè és bo. “Quin sentit tindria matar un sacerdot dolent?”. A mesura que s’acosta als seus veïns de manera misericordiosa li responen igual que a Jesús (Lc 4,22), recriminant-li el seu passat, el seu origen, o posen en dubte la seva vocació. Arriben al punt de cremar-li l’església davant la mirada atònita de tots, sense que ningú hi posi remei (Jn 2,13-22). El temple parroquial no serà reconstruït en tres dies, però sí que necessita la purificació que produeix el foc (tant l’Església-cos apostòlic com l’església-temple).

Al final morirà a la vora del mar davant els ulls innocents de l’escolà Michael (¿podem interpretar que és el deixeble estimat?). Jesús, al llac Tiberiades va ser on es va aparèixer als deixebles que havien tornat a la seva rutina quotidiana de ser pescadors. Igualment, a la vora del mar, un diumenge, el pare James es converteix en sacrifici – redemptor- d’aquest poble, on tots segueixen com si no hagués passat res.

Les seves últimes converses són significatives de les de Jesús al Calvari. Primer “s’acomiada” de la seva filla (que en alguns moments podem interpretar que és la Verge Maria, no en tant que mare de Jesús sinó com a filla espiritual de Crist), amb qui parla de l’oblidada virtut de perdonar. El Sr. Fitzgerald, que després de reconèixer la seva culpa, la seva necessitat d’amor, el pare James li respon amb un “després ens veurem” que evoca l'”avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23, 43). Cal tenir present la primera frase de la pel·lícula: “No desesperis, un lladre es va salvar”. En canvi, el seu assassí -que per no fer spoiler no diré aquí qui es- desespera, i davant l’oferta d’una segona oportunitat, -“encara no és tard”-, la rebutja: “No confiïs massa, l’altre es va condemnar”.

Si tota la pel·lícula ha estat una presentació del pare James, igual que l’Evangeli de Joan és una presentació de qui és Jesús, només hi cap una pregunta per seguir donant actualitat a l’evangeli després d’aquesta pel·lícula: Qui és Jesús per a tu?

Abans de l’Advent, veure aquesta pel·lícula pot ser massa dur per als afectes, sentits i sentiments (i, per què no ?, també per a la raó). Si l’Advent és un temps litúrgic que ens ajuda i ens recorda que hem d’estar preparats per a la vinguda de Jesús, de nou, a les nostres agitades vides. Però no podem deixar-nos distreure pels llums, sopars de grups i papers de regal. Jesús va néixer fora de la seva llar, en un pessebre entre animals (que el cosmopolita ja no ho sap, però un estable fa molta pudor, i la palla, tan decorativa en els pessebres casolans, no és còmoda, es fica pertot arreu). I Jesús no només en el seu naixement sinó també després de néixer, té una vida complexa: ha de fugir a Egipte (ens sona això dels que migren fugint del seu país?), es passa 30 anys de vida oculta, com a “simple” artesà (tan complicat com continua sent avui dia ser autònom). Però si seguim parlant d’Ell no és només per això, sinó perquè va morir (com molts altres segueixen fent-ho), però va Ressuscitar.

Sant Ignasi de Loiola convida els que fan Exercicis Espirituals, en la contemplació del naixement de Jesús, a:

[116] mirar i considerar el que fan (Josep i Maria), així com és el caminar i treballar, perquè el Senyor sigui nascut en summa pobresa, i a després de tants treballs, de fam, de set, de calor i de fred, d’injúries i ofenses, per morir en creu; i tot això per mi; després treure’n algun profit espiritual.

Per treure algun profit de la pel·lícula sorgeixen dues invitacions:

  • Preparar-nos durant l’Advent, ja que des del principi del Naixement de Jesús ja ens anunciava la seva mort en Creu.
  • Tenir més present durant aquest temps la pregunta central de sant Joan: Qui és Jesús per a tu?

Calvary

Imatge extreta de: Religion Dispatches

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.