Irrenunciables ètics en el salari

Irrenunciables ètics en el salari

Grup d’economia de CJHi ha una concepció cristiana del salari que és part de la Bona Notícia que representa la nostra fe. L’ensenyament social de l’Església sobre el salari té profundes arrels en les Sagrades Escriptures i en els comentaris que van fer els Pares de l’Església dels primers segles de cristianisme.

El «salari just és el fruit legítim del treball»[1]. Comet greu injustícia qui ho nega o no el dóna al seu temps degut i en justa proporció al treball exercit. El salari és l’instrument que permet al treballar accedir als béns de la terra: «la remuneració del treball ha de ser tal que permeti a l’home i a la seva família una vida digna en el pla material, social, cultural i espiritual, tenint presents el lloc de treball i la productivitat de cadascú, així com les condicions de l’empresa i el bé comú»[2].

1.- Dret a un salari amb una cobertura legal

El fonament d’aquest dret és, en primer lloc, la garantia que dóna la protecció legal en cas d’incompliment del que ha estat acordat segons les lleis, tant per part de l’empresa com pel deure laboral que ha assumit el treballador. També es fonamenta en el fet que tot contracte legal preveu aportacions a la seguretat social, tant per part de l’empresa com per part del treballador.

Els contractes que es troben al marge de les lleis fomenten l’economia submergida i en participen, fet que es presta a abusos importants sobretot quan es produeix en situacions d’emergència i per cobrir necessitats vitals. L’economia submergida és intrínsecament fraudulenta, ja que es presta a l’explotació de la part més forta sobre la feble, desentenent-se del bé comú i defugint tota responsabilitat de contribuir a la seguretat social i al funcionament de la societat mitjançant els impostos. No obstant això, es poden considerar algunes excepcions en aquest punt, que encara que no siguin legals, ajuden a salvar les necessitats bàsiques de les persones.

2.- Immoralitat de les diferències salarials per raons de gènere

A igualtat de treball, igualtat de salari… La discriminació salarial per raó de gènere constitueix una immoralitat flagrant. Caldria assenyalar aquí una observació important de la moral cristiana. Quan per un mateix treball es paga a l’home de manera diferenciada de la dona, que rep menys diners, moralment aquests diners es queden a deure, ja que la part empresarial se n’ha apropiat de forma injusta. Han de ser compensats d’alguna manera de forma equitativa. Aquestes diferències s’accentuen i agreugen quan es té en compte la raça, país de procedència…

3.- Prioritat dels salaris sobre el capital

Seria una greu immoralitat pagar salaris injustos per poder donar o ampliar beneficis a accionistes directes o indirectes, que han posat capital o que entrant a les borses esperen treure’n un rendiment basat en l’economia financera i l’especulació. Moralment, el que s’obté dels salaris per poder repartir més beneficis és una espècie de frau que caldria restituir d’alguna manera.

Quan una empresa es troba en situació crítica per raons internes o a causa del context, com pot ser la situació de crisi global, ens podem preguntar com queda el tema del salari just.

En una jerarquia de valors, il·luminada per la justícia, els salaris ocupen un lloc primordial sempre que responguin a una feina ben feta dins dels marges legals. Certament els drets del treball són moralment més importants que els beneficis del capital invertit.

4.- Salari just i altres prestacions socials

Conjuntament amb el salari s’han anat conquerint una sèrie de drets, que abans carregaven únicament en el salari i distorsionaven el seu valor real. Quan no existia una sanitat pública, ni una educació pública, ni les assegurances fonamentals com la d’accidents de treball, atur, etc., tota aquesta quantitat de diners s’havia de cobrir amb el sou.

Estem davant d’un tema de consciència, ja que no es pot jugar amb la vida i el benestar de les persones per buscar lucrar-se. Independentment de quines siguin les lleis, la consciència obliga a atendre els drets laborals i socials de cara al bé comú.

5.-Urgència de lleis universals sobre economia i drets laborals

En l’actual situació mundial, el concepte de sobirania dels estats està conduint a moltes injustícies en el camp econòmic i en els drets socials bàsics. Moltes de les lleis que emanen de la sobirania només tenen en compte els interessos de l’Estat o dels grans capitals i dels mercats.

Així, mentre uns estats tenen molt en compte en les pròpies constitucions i en les lleis els drets socials dels treballadors i treballadores, altres admeten situacions que des del punt de vista moral són inacceptables. Aquestes diferències provoquen preus diversificats i competitius fonamentats en el tracte indigne als treballadors, que en moltes situacions concretes no gaudeixen dels drets per poder-se defensar.

Caldria assenyalar en aquest punt, que el salari no pagat segons justícia, ni que sigui legal, és un robatori que es fa al treballador i ha de ser restituït.

6.- Salari mínim i salari màxim

Un concepte clau per poder orientar el tema és el de la proporcionalitat, entesa en la qualitat del treball i la relació entre treballadors. Evidentment sembla just que a mesura que augmenta la responsabilitat, el risc, la duresa i la complexitat del treball, el salari representi una despesa més important. Aquesta seria la proporcionalitat interna deguda a la qualitat del treball concret. No obstant, hi ha altres límits que vénen marcats per la proporcionalitat externa, és a dir, aquella que tendeix a una certa igualtat entre les persones, que és un dels principis del sistema social democràtic: llibertat, fraternitat i igualtat. Aquesta proporcionalitat amb els salaris ha de ser equitativa, de manera que entre el salari màxim i el mínim quedi clar que el que es valora per sobre de tot és la dignitat de la persona humana com a element clau de la moral social cristiana.

Un segon concepte que avala la limitació dels salaris elevats és el de contribució del conjunt de cara al bé comú. En una empresa o en una administració ben organitzada, els resultats es deuen al treball coordinat de tots els treballadors. Tots han aportat el seu esforç segons nivells, qualitats, preparació i experiència. Així, sembla just que en produir-se un determinat resultat en el qual tots hagin pres part, aquestes diferències no siguin excessives, desdibuixant aquesta aportació col·lectiva i concentrant-la en uns pocs.

Des del punt de vista de la justícia social, és a dir, d’aquella que contempla una societat de relacions justes i equitatives, les grans diferències dels salaris generen una desproporció que no ajuda en res al benestar de la comunitat.

Especialment quan, com ja està succeint en no pocs països, els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada més pobres. La justícia social no accepta aquelles diferències ofensives per als que amb prou feines poden sobreviure.

***

[1] Joan Pau II. Laborem exercens, 19.

[2] Joan Pau II. Laborem exercens, 19.

salario

Imatge extreta de: Noticias MVS

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.