“Extrema cruesa” o extrema hipocresia?

“Extrema cruesa” o extrema hipocresia?

Darío MolláEl diari que a nivell estatal representa l’esquerra (?) “políticament correcta” d’aquest país deia dijous passat que no publicava la foto del nen sirià mort en una platja de Turquia per la seva “extrema cruesa”. Políticament correcte, és clar…, però, sincerament, a mi aquesta no publicació em sona més a “extrema hipocresia”… Perquè l'”extrema cruesa” no està en una foto que reflecteix la realitat, sinó en la realitat que la foto reflecteix.

“Extrema cruesa” és la del sofriment de molts milers de persones que han de fugir del seu país per una guerra incomprensible, sostinguda durant anys davant la passivitat del món, i que després de patir un duríssim exili es troben en el millor dels casos amb la inhumanitat d’Europa, i en els casos més dramàtics amb morts que ens horroritzen.

“Extrema cruesa” és la de la ineficàcia culpable dels governs europeus, liderats per un senyor de Luxemburg (la vida del qual potser sí que coneix episodis d'”extrema cruesa”), la de la indiferència de tants líders i persones amb responsabilitat i possibilitat de fer alguna cosa i que només fan declaracions que s’emporta el vent, la de tots aquells/es ciutadans/es que prefereixen mirar cap a una altra banda… per no veure escenes d'”extrema cruesa”.

“Extrema cruesa” és la del nivell de baixesa moral al què ha arribat una Europa que en aquest moment està renegant dels seus principis més sagrats, de la seva pròpia història, de les lleis i convencions que ella mateixa s’ha donat… L'”extrema cruesa”d’un egoisme tant més accentuat quan més gran és el grau de benestar.

“Extrema cruesa” és la d’un sistema econòmic i polític capaç de generar tant sofriment, incapaç de fer justícia amb gent i pobles, mogut per un interès malaltís, repel·lent en les justificacions hipòcrites del que fa o deixa de fer… Un sistema que sosté tirans i és capaç de mobilitzar-se pel petroli però no per les persones.

“Extrema cruesa”… Au, siguem seriosos! La cruesa del que està passant, i que, gràcies a Déu, una fotògrafa va poder captar i compartir. Davant d’aquesta “extrema cruesa” crec que les meves paraules es queden curtes, molt curtes…

aylan2

Imatge extreta de: Ángulo7

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.