Cristianisme i Justícia. Durant aquest curs que acabem, Déu ha estat especialment present en la reflexió del Centre, ja des de la conferència inaugural que va anar a càrrec del teòleg gallec Andrés Torres Queiruga. A veure si ens entenem. Déu sempre hi és present, sobretot perquè l’opció de la nostra reflexió, l’opció fe i justícia, si té raó de ser és perquè parteix d’una promesa i avança cap un horitzó: l’horitzó del Regne de Déu. Per tant, en el nostre parlar sobre l’economia, sobre la política, sobre la situació de les minories culturals, sobre la situació de la dona, sobre l’ecologia o sobre l’Església, sempre hi és present el Déu de Jesús. Notem però d’un temps ençà la necessitat d’un parlar de Déu més explícit. La promesa i l’horitzó ja no formen part del substrat cultural d’una societat tremendament secularitzada. Es fa necessari, doncs, tornar a parlar de Déu amb un llenguatge intel·ligible, perquè des del respecte i la humilitat, (“agenollats” com diria el nostre bon Javier Vitoria) recuperem el rostre d’un Déu que segueix sent bona notícia per al món. Durant el curs hem publicat el quadern de José I. González Faus Déu? Però també al blog hem comptat amb destacades signatures que ens han ajudat a formular una paraula significativa. Aquí en teniu un recull.
– “Fuera de campo”, de Jorge Picó Puchadas
– “No blasfemes contra el Espíritu Santo”, de José Mª Segura
– “Jesús Nazareno”, de José I. González Faus
– Entrevista a Andrés Torres Queiruga “Queda algún lloc per a Déu en el nostre món?”
– “Más allá del Dios anti-mal”, de Héctor L. Palacios
– Andrés Torres Queiruga “Els miracles es realitzen quan col·laborem amb Déu”, de Jesuïtes de Catalunya
– Entrevista amb José I. González Faus “Déu?”
Imatgen extreta de: Pixabay