Migra Studium. El passat 13 de maig, la Comissió Europea va presentar la nova agenda europea de migració, que inclou quatre mesures immediates. Entre les mesures anunciades hi figura una operació al Mediterrani per a desmantellar les xarxes de traficants. Amb inusitada rapidesa, el 18 de maig, el Consell Europeu va posar en marxa l’operació EUNAVFOR MED al Mediterrani central meridional. Es tracta d’una operació militar dirigida a desarticular el tràfic de persones: detectar, capturar i eliminar els vaixells i mitjans que utilitzen.
Una operació militar d’aquestes característiques suposa l’ús de la força fora del territori de la UE – tema controvertit- i requereix el consentiment de Líbia – difícil d’obtenir- o del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que pot concedir-lo basat en una pressumpta amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. Quina amenaça per a Europa justifica aquest intervenció militar? Quin cost en termes humans? L’operació militar es dirigeix a frenar l’arribada de migrants i refugiats atacant els mitjans de transport que utilitzen enmig de la més total desesperació. No obstant, el pla es desentèn del destí o la protecció que cal oferir a les persones.
Els Estats estan obligats legalment a proporcionar protecció en el seu territori a totes les persones que ho necessiten. La Unió Europea, en una resposta defensiva i insolidària, ha decidit impedir que arribin, per a evitar la seva responsabilitat. La tragèdia del Mediterrani exigeix una resposta excepcional de solidaritat, acollida i mesures de protecció. En aquest sentit, hem analitzat i proposat, juntament amb altres organitzacions d’esglésies europees, diferents alternatives per a establir vies d’accès legal i segur a Europa, sense que aquestes persones tinguin que posar-se en mans de xarxes de traficants per a accedir de forma irregular. La proposta europea de quotes d’acollida per països és un pas positiu, encara que tímid, en aquest sentit. No obstant, ens sembla evident que la detenció o destrucció de vaixells de traficants no protegeix a les persones en absolut, més bé al contrari.
En absència de vies legals i segures d’accès a Europa, la destrucció de vaixells probablement forçarà la recerca de rutes alternatives, més llargues, cares i perilloses i un nou modus operandi de les xarxes de traficants que floreixen en absència de vies legals d’accès. Per altre costat, tancar la via líbia suposa probablement exacerbar o perllongar l’infern de les persones migrants en aquell país. Líbia manca d’una política migratòria i d’asil; i actualment suporta una fortíssima situació d’inestabilitat i violència. Avui per avui, Líbia no és un país segur per a migrants i refugiats, com ho evidencia el Servei Jesuïta a Refugiats titulat “Més enllà del que puguem imaginar”.
Demanem que les persones interceptades en el mar no siguin retornades a Líbia fins que hagi millorat dràsticament la situació del país, donat l’elevat risc que això suposa per a les seves vides i la seva llibertat, particularment en el cas de persones subsaharianes. La Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’estatut de Refugiat prohibeix als Estats retornar a sol·licitants d’asil a països on la seva vida o la seva lliberat estiguin amenaçades. També demanem que la UE publiqui el contingut de qualsevo acord bilateral amb Líbia en que aquesta es vegi obligada a proporcionar assitència i cooperació en el control de la migració irregular, per a que es pugui sotmetre aquests acords a rendició de comptes i a supervisió democràtica.
Finalment, des del Servei Jesuïta a Migrants demanem que Espanya i la resta d’estats membres recolzin de manera valent i decidida les propostes de reasentament i distribució temporal de persones refugiades que la Comissió ha proposat.
Imatge extreta de: Migra Studium