Catorze anys mediant a Santa Coloma

Catorze anys mediant a Santa Coloma

Lucia Montobbio. [Dialogal] Rafa Crespo és historiador i antropòleg. Treballa al Centre d’Estudis Africans i Interculturals com a secretari general, i ha desenvolupat investigacions en universitats, com la Pompeu Fabra de Barcelona, Jaume I de Castelló, o Rovira i Virgili de Tarragona. Rafa Crespo col·labora en diverses iniciatives sobre la convivència i la diversitat intercultural, com l’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós, de la qual n’és tresorer i tècnic voluntari.

Com i quan neix aquesta iniciativa?

La idea surt entorn de les dinàmiques que, a finals dels 90 i inicis de l’any 2000, hi havia a Santa Coloma de Gramenet, quan van començar a aparèixer nous veïns i veïnes de diferents creences a la ciutat. A partir d’aquí, van néixer una sèrie de conflictes, relacionats amb l’obertura de centres de culte. Recordo, per exemple, el de l’any 2004, amb l’obertura d’un oratori musulmà al barri de Singuerlín; o les protestes veïnals davant l’obertura d’un gudwara a Can Mariner. Enmig d’aquest context, es van començar a trobar líders de diferents comunitats: catòliques, protestant- luterana, pentecostal, musulmana, i sikh, que més tard treballarien braç a braç en el procés d’elaboració del Pla per a la Convivència. La Xarxa de Transmissió de Valors de l’Ajuntament de Santa Coloma també estava involucrada en aquest pla, i és a partir d’aquí que es decideix crear un grup de diàleg interreligiós, que anava fent trobades en espais de diferents comunitats. L’objectiu era fer coneixença, com a persones i membres amb diferents  tradicions religioses.

I un cop conformats, què oferiu a la resta de població de Santa Coloma?

Bé, l’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós té diferents projectes. Depenent del públic al qual ens dirigim, fem una proposta o altra. Però, si parlem del conjunt de la població, des del 2007, cada mes, entre octubre i maig, organitzem conferències i tertúlies que tracten temes genèrics. Per exemple, avui hi haurà una sobre religions i migracions.

Migracions i religions estan relacionades ?

I tant, les migracions i les religions són factors que es retroalimenten. Les religions es difonen també a partir de les migracions; i en gairebé qualsevol tradició religiosa, les migracions hi són presents… ja sigui l’hègira, sigui l’èxode,  o les peregrinacions a llocs sagrats. O si parlem del nostre dia a dia, aquestes dues dimensions les trobem relacionades en temes vinculats a  l’antisemitisme, o la islamofòbia.

Tornant al que la vostra Associació ofereix a la societat. Crec recordar que, conjuntament amb l’AUDIR , vàreu fer un mapa.

Sí, és un mapa de la diversitat religiosa que hi ha a Santa Coloma. Es va realitzar el 2009, o sigui que segurament caldria actualitzar-lo, perquè la situació ha canviat força. Aquest recurs el fem servir per als tallers educatius que fem amb les escoles d’aquí; atenem, sobretot, instituts, centres d’educació secundària.

Aquest, el dels alumnes de secundària, seria un altre dels públics al qual us dirigiu. Com funcionen els vostres tallers?

Hi ha tres parts: a partir del mapa, els expliquem la situació de diversitat religiosa que hi ha a Santa Coloma i alguns principis d’aquesta diversitat. Després, parlen testimonis, persones de diferents tradicions que expliquen com viuen la fe, i com és la seva situació a Santa Coloma. I, finalment,  proposem un debat, preguntem als nanos, que diguin, que parlin; és interessant, perquè el fet religiós no el tenen molt clar, però sí que tenen molt incorporada la diversitat religiosa i cultural.

No tenen prejudicis?

Sí que en tenen. Que tinguin la diversitat treballada, no treu rumors, prejudicis, estereotips, però sí que, a partir de la seva consciència, és més fàcil treballar que amb altres públics, com per exemple els adults. Amb estudiants de Grau de 20 i pocs anys és molt més complicat.

Quins són els prejudicis més comuns que observeu A les aules ?

Els més comuns, pel desconeixement que tenen, són contra l’islam, sobretot tal com va la cosa ara. És habitual sentir a parlar de gihadisme i terrorisme. Un altre prejudici habitual és contra els sikhs; aquests, durant l’adolescència, poden tenir problemes amb el monyo, i són tractats com a persones amb tendències femenines per la resta de companys. Nosaltres, el que intentem és esclarir la part més social de les religions, per exemple l’alimentació: el menjar halal. Els joves normalitzen aquestes qüestions més socials, van plegats a fer un kebab i saben que estan prenent carn halal, i no hi ha cap problema. A més de donar informació sobre la part més social de la diversitat religiosa, el que també ens agrada és generar debat, i portar testimonis de diferents tradicions. Per exemple, jo sóc catòlic no practicant i faig alguns tallers, però si un centre està més interessat a tenir un testimoni musulmà, doncs hi va un voluntari d’aquesta tradició.

Qualsevol professor de secundària pot demanar que vingueu a l’aula a fer els vostres tallers?

No. Has de pensar que les escoles que atenem són només d’aquí, de Santa Coloma de Gramenet. No podem abastar més, per ara; cada any hi ha més demanda, però és un servei voluntari, i no arribem a més. Cal deixar de treballar per anar a les 9.00 o a les 10.00 a un taller, i no hi ha ningú que cobri per aquesta activitat.

Hem parlat de les tertúlies, dels tallers que feu amb els alumnes de secundària; sé que el vostre treball amb les comunitats està també reconegut.

Sí, l’altra activitat és la plataforma amb les comunitats de cara a negociar amb l’Ajuntament temes com l’obertura de centres de culte, qüestions que hi pugui haver de cara a les  administracions públiques. Això té un èxit relatiu, però bé, anem fent. Per exemple, fa dos anys, va haver-hi, a Santa Coloma, una moratòria pels centres de culte, vam haver de negociar amb l’Ajuntament, i els resultats han estat satisfactoris.

Suposo que, a més dels vincles que pugueu tenir amb l’administració pública, també treballeu la relació entre les comunitats religioses existents a Santa Coloma. C om a membres estables d’aquesta Associació, quants sou i de quines tradicions sou?

Socis, som entre 40 i 50; però, d’actius, en som 7 o 8. Les religions presents: catòlics, protestants, musulmans, sikhs, metodistes luterans, Pentecostals i ateus.

Continuen havent-hi conflictes interreligiosos en espais públics?

És que el fet religiós en ell mateix no és font de conflicte mai; són altres qüestions les que provoquen tensions (estereotips, prejudicis, antisemitisme, islamofòbia), i no el fet religiós en si, que, a més a més, és molt desconegut. Aquesta por que hi ha per obrir els centres de culte, jo, personalment, mai no l’he entès, si no és amb una lectura discriminatòria. Un dels arguments recurrents de queixa és que el centre de culte provoca soroll. Quan es prega, quin soroll es fa? Hi ha molts altres espais més sorollosos. La no normalització dels espais de culte dificulta temes com l’aprenentatge que s’haurà de fer d’una manera secundària, en centres cívics; i no es fa ni amb dignitat ni amb condicions. S’està transmetent un missatge als creients d’aquestes comunitats de no acceptació, d’haver-se d’amagar… cosa que és una hipocresia, perquè tu vas pel carrer i pots identificar perfectament que, a Santa Coloma, hi ha diversitat.

Sí, jo només m’hi he es tat una hora, i és evident que hi ha diversitat al carrer. Última pregunta, Rafa, només per curiositat, com arribeu a les comunitats?

Molt fàcil, a porta freda. Per exemple, ara ens volem apropar a una comunitat cristiana xinesa: nosaltres ens plantifiquem allà, i ja està. Els diem qui som i que venim a veure què fan, que volem conèixer. Pots trigar mesos en fer el vincle, però, a poc a poc, vas tenint retorns. Els joves són de gran ajuda, són la via per arribar als adults. Les dones també tenen un paper important, central; el paper de la dona com a mediadora és fonamental.

1290628497051

Imatge extreta de: El Periódico

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.