Crisi, protecció econòmica i exclusió social

Crisi, protecció econòmica i exclusió social

Eduardo RojoEn parlar de la relació entre protecció social i exclusió social, cal parar atenció a la realitat laboral i el seu impacte sobre la protecció econòmica de què disposen les persones aturades durant els períodes en què es trobin en aquesta situació, i això requereix acostar-se a les dades sobre el nombre de persones que perceben prestacions contributives i assistencials, així com també, en la mesura del possible (i disponible), a les del programa PREPARA. Pel que fa a les primeres, cal constatar els importants canvis experimentats en les taxes de cobertura a mesura que s’anava desenvolupant la crisi, amb la caiguda de la cobertura dels que perceben prestacions contributives i el subsegüent augment de l’assistencial, tot i que el descens d’aquesta en els últims mesos ve en gran mesura derivat no de la reincorporació al món del treball, sinó de l’esgotament del període màxim de percepció i de no poder accedir a altres prestacions (excepte, en algunes ocasions, a les rendes mínimes d’inserció autonòmiques). També és important destacar com a reflexió general l’important descens de la taxa de cobertura de la població estrangera, especialment de l’extracomunitària, degut en gran mesura no a la crisi i pèrdua de l’ocupació sinó a l’abandonament del territori espanyol, bé sigui per tornar als seus països d’origen o bé per buscar feina en un altre Estat de la UE.

A) Alguns documents són d’un interès indubtable per acostar-se a aquesta realitat. En primer lloc, els informes anuals sobre el mercat de treball elaborats pel Servei de les Ocupacions del Servicio Público de Empleo Estatal, dirigits a col·lectius que tenen entre els seus membres bona part de persones desfavorides i a les quals pot arribar a afectar l’exclusió social. Amb dades de 2013, l’informe sobre estrangers ens dona el nombre d’aturats de llarga durada a 31 de desembre, que era de 194.914 persones, un 35,07% del total, dades que suposen un increment de més de dos punts respecte a l’any anterior, amb més de la meitat enquadrats en el sector de serveis. Si ens fixem en els més grans de 45 anys, un col·lectiu ben protegit amb relació a la resta de la població, es posa de manifest que la prestació amb major nombre de beneficiaris era el subsidi (44,2% dels beneficiaris més grans d’aquesta edat), amb un increment de l’1,35% el 2013, que es dóna la mà amb un descens més important, del 6,26%, dels que percebien prestacions contributives. Si ens fixem en les dones, més del 50% percebien prestacions en acabar 2013, amb preferència de la contributiva excepte, justament, les més grans de 45 anys, en què prevalia el subsidi, i havent-se observat una caiguda de la taxa de cobertura durant 2013, que va afectar especialment les menors de 25 anys. D’altra banda, una dada important, i preocupant, per a les persones amb discapacitat és que el seu nombre d’aturats de llarga durada era del 62,7%, força superior al 44,17% del total de la població, dada que permet constatar, com així ho fan els autors de l’informe, que “la cerca d’una feina és més prolongada en el temps per a una persona amb discapacitat que per a la resta de la població”. Si ens referim, per finalitzar, al conjunt de la població desocupada, del total de 2.865.159 perceptors, 1.310.918 ho eren de contributives, 1.180.446 d’assistencials, 133.343 del subsidi per a treballadors eventuals agraris, i 240.253 de la renda activa d’inserció, i un nombre residual (109) de persones que encara percebien la prestació de PRODI (protecció extraordinària anterior al PREPARA)

B) Si de l’any 2013 passem a dades més recents, a l’anàlisi de les dades de l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre del 2014, estudi realitzat per la Fundación Primero de Mayo, es constata poca diferència entre el nombre de desocupats que perceben prestacions segons es treballi amb les dades de l’EPA o amb les d’atur registrat que publica mensualment el MEySS, una diferència que l’informe situa en 148.908 persones. Altra qüestió és la taxa de cobertura en atenció als diferents criteris per determinar el seu càlcul i l’impacte que té sobre tal cobertura el còmput, o no, de persones ocupades a temps parcial que perceben prestacions, i molt especialment si es computa o no els que no han accedit encara al mercat de treball. L’informe utilitza l’anomenada “taxa de protecció dels aturats”, és a dir, el nombre d’aturats EPA (1.640.791) que perceben prestacions dividit pel total d’aturats EPA (5.420.728), essent la taxa del 30,3%, més de 27 punts inferior si es calcula la taxa de cobertura seguint el criteri del SPEE, és a dir, el nombre de persones beneficiàries de prestacions dividit pel de desocupats inscrits com a demandants d’ocupació i que ja estan en el mercat de treball. Tal com dic, l’informe subratlla que la taxa de cobertura és de menys d’un terç de la població desocupada, i que el 30 de setembre de 2014 “hi ha gairebé quatre milions de persones aturades que no perceben cap tipus de prestació (3.779.937)”, amb una taxa de cobertura de les dones inferior en vuit punts a la dels homes (26,3% i 34,0%), i amb només un 10,6% de joves menors de 30 anys que les perceben (162.727), davant 1.370.414 que no les perceben. En un any, com a síntesi que assenyala l’informe per ressaltar la no justificació de les retallades en les partides pressupostàries per a desocupació previstes en el Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2015, “la taxa de protecció és 3,7 punts menys”.

C) Per concloure, hom pot referir-se al VII Informe Foessa sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya, en les conclusions del qual s’aposta per la posada en marxa de polítiques que possibilitin aconseguir que la protecció social “arribi a estàndards bàsics en tot el territori i que es faci operativa a través d’un sistema de garantia de mínims”, així com també pel desenvolupament d’una protecció social que no quedi reduïda a la gestió de les prestacions econòmiques, cosa que pel que sembla als autors del text, s’ha d’aconseguir “des de l’enfortiment dels serveis socials públics, que faciliti la promoció i l’empoderament de les persones”. Caldrà adoptar mesures que corregeixin allò que es qualifica de “limitada capacitat redistributiva del sistema d’impostos i un model de prestacions baix, excessivament lligat al contributiu, poc protector en el temps i que no s’adequa a les necessitats de les llars en funció de les seves característiques”.

D) Concloc. I si fallen tots els mecanismes de protecció social “estatals”, es pot acudir a les rendes mínimes d’inserció autonòmiques, en el ben entès que la crisi econòmica i les restriccions pressupostàries han suposat també una reducció del seu abast potencial, reducció o limitació a la qual també coadjuven els requisits fixats per poder accedir a la prestació. I en la utopia que va defensar el meu mestre, el jesuïta Joan N. García-Nieto, queda el debat de la renda bàsica universal, la renda garantida de ciutadania, l’ingrés mínim ciutadà, i en definitiva, amb el nom que se li vulgui donar, una prestació per a tota persona, no vinculada a la seva situació econòmica.

plan-prepara

Imatge extreta de: INCCA

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.