Anna Vall-llossera: «L'escolta té una gran capacitat curativa»

Anna Vall-llossera: «L’escolta té una gran capacitat curativa»

[Nani Vall-llossera, col·laboradora habitual del blog de Cristianisme i Justícia i membre del Consell Directiu del centre, va ser entrevistada fa uns dies a la secció “Gent corrent” d’El Periódico de Catalunya. Aquí teniu l’entrevista].

Veus. Gemma Tramullas[El Periódico de Catalunya] Des del finestral de la seva àmplia i lluminosa consulta al Centre d’Atenció Primària del barri barceloní de Bon Pastor, la doctora Vall-llossera -Nani per als amics- observa les últimes cases barates que resisteixen l’envit dels moderns blocs de pisos.

-Fa vuit anys va demanar plaça al CAP de Bon Pastor. ¿Per què aquí?

-Ha sigut una de les millors decisions de la meva vida. Jo sóc de Sant Gervasi, però crec que un barri treballador és el millor lloc on es pot exercir de metge de família. A més, en aquest ambulatori es fa formació de residents i això m’interessava.

– Sant Gervasi la gent viu vuit anys més que al Raval, diu un estudi del 2012.

– El cercle malaltia-pobresa és determinant. Els metges de família actuem sobre la població en el seu medi; coneixem les seves relacions, els seus problemes econòmics i les seves angoixes, que són factors que influeixen en la seva salut. Per això és tan important la continuïtat assistencial. No és admissible haver d’esperar tres setmanes per veure el teu metge de capçalera o que enviïn un metge que no coneixes a visitar-te a domicili.

-Això no surt als titulars.

-Potser perquè no són notícies tan espectaculars com la llista d’espera del servei d’urgències d’un hospital. Estem enlluernats

per la tecnificació de la medicina. Com més proves fem i més sofisticada és la tècnica, més sensació de seguretat tenim. Però és fals. Un excés de medicina pot ser perjudicial.

-Vostè practica una medicina humanista.

-L’escolta i la paraula tenen una gran capacitat curativa, però cada vegada hi creiem menys. Acollir el patiment de les persones i convidar-les a verbalitzar l’origen social del seu malestar ajuda a nomedicamentalitzar les persones.

-Parlar requereix més temps que fer una recepta. ¿De quants minuts disposa?

-Set minuts per pacient, però intento dedicar a cada un el que crec que necessita. Quan tanques la porta de la consulta pots exercir la teva llibertat per fer les coses com creus que les has de fer. Però no sé com podré seguir fent-ho si augmenten les quotes. Entenc que s’han de mirar els números, però la nostra feina va molt més enllà d’un full d’Excel.

-¿Per què és metge?

-Sempre he tingut vocació d’ajudar i m’encanta la gent.

-¿La seva vocació es fonamenta en valors cristians?

-Sí, sóc cristiana, sóc creient, però no voldria que ningú se sentís envaït per la meva fe. Creure em porta a intentar estimar els altres i a lluitar per la justícia. No concebo la fe en el déu en què jo crec sense aquesta mirada sobre el que pateix.

-¿Què destacaria de tot el que ha passat a la seva consulta en aquests vuit anys?

-Quan es produeix el miracle o l’oportunitat que una dona verbalitzi una situació de violència masclista, aquesta consulta és sagrada. Tota la resta passa a ser secundari i s’ha de dedicar el temps que faci falta a acompanyar-la en el llarg procés de reconstrucció i apoderament.

-Des del 2012, els estrangers amb menys de tres mesos empadronats a Catalunya no tenen dret a la sanitat pública.

-Aquesta llei es va aprovar amb l’argument d’acabar amb l’anomenat turisme sanitari, però en realitat afecta els més vulnerables. Emparant-me en la llei podria dir que no atenc certa persona, però emparant-me en el meu jurament hipocràtic no puc deixar d’atendre ningú.

-¿La llei obliga els professionals de la salut a trencar el seu codi ètic?

-Sí. Però com molts altres companys, ho tinc clar: primer és la persona.

1422657046544

Imatge extreta de: El Periódico de Catalunya

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.