No podran aturar la primavera (II): Estiu econòmic #2014aExamen

No podran aturar la primavera (II): Estiu econòmic #2014aExamen

420-piggy-bank-save-utilities-spring-esp.imgcache.rev1394732363309.webentreParéntesis/Cristianisme i JustíciaDesprés de més d’un lustre d’una crisi econòmica molt intensa i extensa, tan prolongada que ha passat a ser estructural, podem dir que seguim «socarrats, cremats o recremats». Alguns indicadors macroeconòmics semblen assenyalar un cert repunt de recuperació, però encara són tènues i fràgils i, sobretot, encara no afecten aquelles persones que més pateixen l’empobriment o l’exclusió social.

A més, aquesta crisi prolongada ha vingut acompanyada d’una política centrada en l’austeritat i les retallades socials, que ha generat una intensa i creixent des igualtat que amenaça seriosament la cohesió social. Diversos informes publicats la tardor del 2014, i molt especialment el VII Informe FOESSA sobre Pobresa i Desenvolupament Social, promogut per Càritas Espanyola, subratllen aquesta tendència. Mentre que en el cicle llarg de les últimes dècades es pot constatar una certa millora relativa de la situació de les classes populars, és evident que aquesta crisi no ha estat neutral, sinó que ha colpejat molt especialment les rendes més baixes i els sectors més amenaçats per l’exclusió.

Els indicadors macroeconòmics de recuperació són encara molt dubtosos i els efectes d’aquesta tendència trigaran temps a fer-se notar en la vida quotidiana. Més tard o més d’hora, canviarà el cicle. Tanmateix, no és aquesta la qüestió clau. Allò nuclear és quin model productiu volem promoure a mitjà termini i per quin model de societat volem apostar; dit d’una altra manera, amb quins criteris i valors pretenem superar la crisi. El creixement tot sol resulta ambigu. Una de les dades més alarmants de la nostra realitat espanyola és que els anys de creixement del període anterior a la crisi van ser incapaços de reduir les taxes de pobresa i exclusió social. Tornarem a créixer, potser, però les persones empobrides segui ran estancades…, si no canviem el model de desenvolupament social, orientant-nos a un desenvolupament integral i solidari.

L’any 2014 ha quedat marcat també per l’explosió de molt diversos casos de corrupció. Estem parlant, segons dades del Consell General del Poder Judicial, d’uns 1.700 casos i unes 500 persones imputades. No és que abans no es donessin comportaments corruptes ni que aquestes situacions hagin començat ara. El que fa especialment sagnant la situació és que s’han produït i descobert en un període en què la població veu retallats els seus drets i prestacions, la qual cosa aguditza la indignació i la sospita. Encara hi ha un element addicional en la corrupció que patim: la convicció que no es tracta de casos aïllats, tot i que cridaners, sinó d’autèntics entramats institucionals que afecten els partits polítics (casos Gürtel o ERE falsos), el sistema financer, que alhora ha estat executant desnonaments (cas de les targetes opaques de Bankia, després de l’escàndol de les preferents), el sistema de formació professional (que afecta patronal, sindicats i altres agents socials) i el mateix sistema institucional dels municipis (cas Malaya, operació Púnica).

Enmig d’aquesta tòrrida situació, els ciutadans se senten cremats i desitjarien sentir alguna ombra o bri d’aire fresc que alleugereixi una mica la situació. També n’hi ha. Sens dubte, són les famílies i el teixit ciutadà de la societat civil els qui estan actuant de coixí protector davant la crisi. Augmenta el voluntariat i les petites donacions a ONG i altres entitats socials, davant la brusca caiguda del finançament públic.

Hi ha, a més, alternatives econòmiques que s’expressen en l’economia social, en l’auge del cooperativisme i en noves formes de solidaritat. Nous estils de vida més sobris qüestionen també, des de les practiques quotidianes, que el creixement econòmic sigui la solució de tot.

420-piggy-bank-save-utilities-spring-esp.imgcache.rev1394732363309.web

Imatge extreta de: AARP 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.