25 anys del martiri salvadorenc

25 anys del martiri salvadorenc

Victor CodinaEl 16 de novembre de 1989 el exèrcit salvadorenc va assassinar brutalment a cinc jesuïtes -Ignacio Ellacuría, Segundo Montes, Ignacio Martín Baró, Amando López, Juan Ramón Moreno, Joaquín López i López- la majoria professors de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas de San Salvador (UCA) i a dues dones, Elba Ramos, empleada de la llar i la seva filla Celina de 16 anys. Després de 25 anys podem preguntar-nos per les causes i conseqüències d’aquest històric martiri salvadorenc.

A Medellín (1968) i Puebla (1979), els bisbes llatinoamericans a rellegir el concili Vaticà II des d’Amèrica Llatina, van decidir optar pels pobres. El 1974, fa 40 anys, la Companyia de Jesús, en la seva Congregació General 32 va redefinir el carisma ignasià com el servei a la promoció de la fe i la lluita per la justícia, i lúcidament va advertir que aquesta opció tindria el seu cost, haurien de pagar un preu. La Universidad Centroamericana (UCA) des dels seus orígens es va orientar no només a formar professionals sinó a orientar-los al servei dels pobres del país i a la construcció d’una societat justa, fraterna i solidària. En 1980 va ser assassinat Mons. Romero, bisbe de San Salvador, mentre celebrava l’eucaristia, un pastor profeta al servei dels pobres.

Aquest context històric i sobretot el contacte amb els pobres, va convertir a aquests jesuïtes d’intel·lectuals de l’acadèmia en profetes dels pobres, en deixebles de Romero, en genuïns fills d’Ignasi de Loiola, veritables seguidors i companys de Jesús.

Han passat 25 anys, va caure el mur de Berlín i van caure les Torres bessones de Nova York, s’ha passat de la modernitat il·lustrada a la postmodernitat, de Prometeu a Narcís, hi ha nous reptes i nous paradigmes: TICs, feminisme, diàleg intercultural i interreligiós, teologia índia i afroamericana, ecologia, etc. No obstant això encara ressona la veu d’Ellacuría: fer-se càrrec de la realitat, encarregar-se de la realitat, carregar amb la realitat, baixar de la creu els crucificats de la història, construir una civilització no de la riquesa sinó de l’austeritat i pobresa compartida, revertir el curs de la història…

També ha canviat el clima eclesial, hem passat de l’hivern de la contrareforma del Vaticà II a la primavera eclesial del Papa Francesc que vol una Església pobra i dels pobres, critica el sistema econòmic actual que idolatra els diners i mata als pobres, i que a Lampedusa llança un missatge profètic contra la societat embolicada en la cultura del benestar que ha perdut el sentit de la solidaritat, té el cor anestesiat i s’ha tornat incapaç de plorar pels morts i de custodiar la natura. El Papa demana per als sectors populars terra, sostre i feina.

En aquest context l’assassinat de la UCA ja no es pot considerar com a conseqüència de la seva ideologia marxista, sinó com martiri del seguiment històric de Jesús de Natzaret. Gràcies a la seva mort es va accelerar la pau política a El Salvador.

Però aquest martiri ens qüestiona. Interroga als centres educatius de l’Església, col·legis i universitats, si formen simplement professionals competents perquè s’insereixin en l’statu quo del sistema social i eclesial, o si eduquen per a un món diferent i per una Església nazarena. Ajudem a que els cristians puguin donar raó de la seva esperança amb raons sòlides, o els mantenim en la rutina de la tradició religiosa de sempre? Ens limitem a ensenyar doctrines i normes o iniciem a l’experiència i a la trobada personal amb Jesús?

Han passat 25 anys, a la capella de la universitat reposen els cossos dels màrtirs salvadorencs i al jardí on van ser assassinats, el jardiner senyor Obdulio, marit d’Elba i el pare de Celina, va plantar 8 rosers vermells. Aquestes 8 roses són memorial del seu martiri i símbol de l’esperança pasqual. No ens deixem robar aquesta esperança…

Mártires de la UCA

Imatge extreta de: UNIJES

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.