Fronteres, CIEs i la maleïda actualitat!

Fronteres, CIEs i la maleïda actualitat!

Santi Torres. [Grup de Migracions] Quan al mes d’octubre del 2013 vam tenir la primera reunió del Grup de reflexió sobre migracions, poc ens pensàvem que l’actualitat (en aquest cas la “maleïda actualitat!”) estaria tan present en les nostres reunions. Vam escollir un tema (les polítiques migratòries de fronteres a Espanya i a Europa) que per la seva complexitat és de llarg recorregut, i constitueix avui per avui un dels principals elements de preocupació de tots aquells que ens dediquem a estudiar el fenomen migratori a casa nostra. Però l’actualitat (maleïda actualitat!) no ha fet sino corroborar que aquesta qüestió ha adquirit unes dimensions impensables fa un temps: els fets que han passat a Ceuta, Melilla, i Lampedusa, però que es podien estendre a tota la frontera sud europea, amb centenars i, fins i tot, milers de morts i desapareguts, ha evidenciat que la dimensió de la tragèdia era molt superior al que imaginàvem. Però no únicament hem hagut de tractar sobre la frontera externa, sino sobre aquella interna, tant o més invisible que la primera i que té en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIEs) el seu màxim exponent.

Aquestes són algunes de les conclusions a que hem arribat.

1-      Per diverses raons s’han activat els fluxos migratoris que passen per punts del nord-Àfrica que fan frontera amb Espanya i Itàlia. En la base d’aquest fluxes una suma de raons estructurals (desequilibri demogràfic i econòmic que no s’ha aturat sino que s’ha agreujat), amb raons més conjunturals com la situació de conflicte que es viu en determinades zones d’Àfrica i Pròxim Orient. Pensem sinó en la situació d’Egipte, Síria, Sud-Sudàn, Mali, Nigèria, Etiòpia, Iraq… A tot això cal afegir-li l’impacte que suposen altres factors com els efectes del canvi climàtic o l’acaparament de terres per part de les principals potències econòmiques, que està trencant l’equilibri d’economies fonamentalment agràries. Sobta la poca atenció  i espai que es dóna a explicar les causes d’aquest augment dels fluxos a l’hora donar les  notícies, i s’alerta des del grup de consideracions simplistes que es fan des d’alguns mitjans de comunicació parlant d’”invasió”, o exagerant determinades xifres.

2-      En el grup hem parlat també de si hi ha alternatives al reforçament de la tanca amb elements punxants, o a l’increment de la presència policial. Aquestes decisions “externalitzen els costos”, de manera que estan fent molt difícil la vida a les persones que s’acumulen al voltant de les ciutats de Ceuta i Melilla. Reconeixem que no és una qüestió de fàcil solució, però trobem a faltar un debat a fons per part de l’administració espanyola i europea. Solucions que haurien de passar per un abordatge de les causes profundes i no tant per una pura reacció a la por en que viu immersa la societat europea, i que l’ha portat al creixement d’actituds clarament xenòfobes.

3-      Pel que fa als CIEs hem viscut també fets dramàtics (maleïda actualitat!) com la mort el mes de desembre del 2013 d’un ciutadà armeni al CIE de Zona Franca de Barcelona. Conjuntament amb el grup de voluntaris de visita als CIEs hem redactat un posicionament de l’entitat que  demana la supressió d’aquest tipus de centres perquè comporten la vulneració i pèrdua de molts drets, i perquè les condicions en que aquest internament es produeix posen en risc la salut i el benestar de les persones detingudes i els seus familiars. Creiem que la llei d’estrangeria recull altres procediments, i ens qüestionem el model adoptat des del govern de l’Estat que porta a un abús de l’internament com a mesura prèvia a l’expulsió. Per altra banda, l’esperada aprovació del reglament de funcionament d’aquests centres no ha introduït cap millora substancial.

4-      En aquest mateix sentit, des del grup s’han estudiat alguns indicadors que demostren un gir en les polítiques d’immigració estatals. Un gir que va des de l’accent en l’acollida i la integració (a través dels procediments de regularització) a un èmfasi en l’expulsió. Aquest gir, que podria semblar explicable en l’actual situació de crisi econòmica i d’atur elevat, és no obstant, un gir miop en termes de mitjà i llarg termini. No respon per tant, a cap lògica econòmica, però encara pitjor, provoca el trencament de processos d’arrelament, i deixa entreveure una visió de la persona humana com a objecte de pur intercanvi comercial.

L’actualitat (la maleïda actualitat!) ha tocat de ple, doncs, el treball del grup de reflexió sobre les migracions. Un actualitat dolorosa, amb dimensions de crisi humanitària, que ens hauria de fer pensar i sobretot que ens hauria de despertar els sentiments d’hospitalitat, generositat, acollida… Perquè en el fons una política migratòria sense sentiments, és només això… una tanca punxant.

***

Per participar o rebre més informació del grup de Migracions de Migra Studium i Cristianisme i Justícia podeu escriure a: dimarga@hotmail.com

migration_peoplemap_smaller

Imagen extraída de: Moving people changing places

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.