Entrevista a Cristina Monteys: Deu anys d’un grup d’espiritualitat femenina

Entrevista a Cristina Monteys: Deu anys d’un grup d’espiritualitat femenina

Lucia MontobbioEn el moment que vaig entrevistar a la Cristina Monteys feia poc que s’havia celebrat el dia de la dona. Una ocassió perfecta per parlar-vos d’una iniciativa recollida dintre de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR).Un grup de dones.

Parlo amb Cristina Monteys, coordinadora d’aquest grup d’espiritualitat femenina i també de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. De seguida em puntualitza –i amb raó– que parlar d’una dona no és el mateix que parlar d’un grup de dones.

«Quan es parla en general de les dones, crec que és molt més adequat fer-hi  referència en plural, és a dir, parlar de “les dones”, amb tota la seva diversitat i la complexitat que implica, i no de la dona, que pot fer pensar en una lectura essencialista i   uniformitzadora, com si ja tothom sabés quina mena de cosa és una dona», m’explica; i continua: «en qualsevol cas, jo em sento molt més còmoda i em resulta molt més fàcil identificar-me amb una referència a les dones –si són moltes segur que hi haurà un espai per a mi–, que no pas a la dona. Quina? Jo o una altra?».

L’entrevista l’he hagut de fer per escrit. No ha estat possible quadrar agendes. Però ens hem intercanviat correus electrònics. Això ha fet que pogués reformular les preguntes en plural, i que tot el grup de dones revisés les respostes que la Cristina m’havia enviat. Aquest és el fruit de la nostra correspondència.

Quan es va constituir el grup de dones i per què?

El Grup de dones va tenir la seva primera trobada un dia d’octubre del 2003. La iniciativa de crear el grup va sorgir en el marc del procés de preparació del Parlament de les Religions del Món, que es va celebrar a Barcelona el juliol del 2004. En aquest procés de preparació, un dels elements fonamentals va ser la dinamització del diàleg interreligiós a Catalunya de cara a que el Parlament fos un esdeveniment realment significatiu, i que pogués comptar amb una veritable participació de persones sensibles, compromeses amb el diàleg i la construcció de la pau de totes les tradicions religioses presents a casa nostra. Així, en aquest mateix marc, AUDIR va posar en marxa altres grups de diàleg, dels quals el nostre no és l’únic que continua funcionant deu anys després.

El grup va començar amb molta empenta i alguns conflictes. El nostre primer projecte va ser l’organització d’una taula rodona sobre espiritualitat femenina que es va fer dins del Parlament de les Religions, que va superar totes les expectatives, tant les dels organitzadors com les nostres. Al mateix temps, ens va costar un cert temps conciliar  es diferents visions sobre el paper de les dones en les religions, l’espiritualitat femenina i les reivindicacions de gènere. Dones diferents, provinents de contextos religiosos i culturals diferents, poden tenir maneres també molt diferents de plantejar-se totes aquestes coses i, sigui com sigui, cadascú ha de trobar el seu propi camí, la seva pròpia manera. Per això, ens ha calgut treballar molt l’escolta, de manera que anem trobant com avançar i créixer plegades, fins I tot quan discrepem.

Ja em suposo que cadascuna té el seu punt de vista. A més de diversitat en els vostres plantejaments i camins, també hi ha diversitat de religió, oi?

Sí. En l’actualitat, el grup té vuit membres: tres catòliques, una budista, una musulmana, una de l’Associació Espiritual Brahma Kumaris, i dues que, tot i tenir arrels cristianes, han fet camí per altres vies, sobretot en la recerca d’una espiritualitat femenina. Però hem aconseguit el més difícil en un grup interreligiós: potser vàrem començar amb intenció de «mostrar» la nostra diversitat, i hi havia, en podríem dir, «un tast de cada casa». Amb el temps, però, hem oblidat les etiquetes i ja no interactuem com a representants d’una o altra religió, sinó com un autèntic grup d’espiritualitat femenina, on totes som germanes. El treball del grup parteix de les nostres experiències i les compartim des d’allò que som i que és significatiu per a cadascuna de nosaltres. No es tracta de «l’Alcorà diu», o «el budisme diu», o «Jesús diu», sinó de «jo, que sóc musulmana, budista, cristiana…, ho visc així… la meva tradició em diu això…».

Quin paper creus que tenen les dones en les religions?

Institucionalment, mínim, és cert. Però, això no vol dir que no tingui cap importància, ans al contrari. Les dones hem treballat, des de sempre, en els marges de tots els àmbits de poder i a la base de totes les formes d’organització [vegeu Dialogal número 44]. Tanmateix, avui, aquests marges són fronterers, mediadors, fan xarxes, creen intersticis… I la base és un espai on aprendre a compartir des de l’horitzontalitat i el reconeixement. I cada dia és més necessari que les dones juguin fort, amb un paper rellevant en el seu món i a les seves vides. El patriarcat és un sistema que es fonamenta en relacions de dominació i submissió, que deshumanitza i que acabarà per convertir les religions en quelcom obsolet. Ara bé, la nostra participació, en realitat, depèn més de nosaltres que de ningú. No es tracta de plorar per allò que no podem fer, sinó de reconèixer i valorar allò que les dones fem i som, el nostre patrimoni i saviesa  espirituals, i avançar pel nostre camí amb confiança.

El paper de les dones ha de canviar? I si així és, cap a on?

L’horitzó amb què treballem al grup no és tant canviar el paper de les dones en les religions, sinó cercar, explorar, aprendre maneres de que, entre tots, dones i homes, siguem capaços de crear relacions, espais i comunitats fonamentats en el reconeixement de la dignitat de totes les persones, siguin quines siguin la seva situació i les seves opcions personals. L’experiència de les dones de ser als marges i a la base pot fer aportacions importants en aquest procés. Al mateix temps, les dones també hem de canviar, hem de reconèixer i transformar en nosaltres mateixes aquelles actituds que dificulten aquest canvi i potenciar i estimar tot allò de què som capaces per tal d’oferir-ho als altres.

Com s’aconsegueix aquest canvi?

La pregunta del milió! La feina que fem al grup intenta orientar-se en aquesta direcció a través del treball en cercle i les relacions horitzontals no jeràrquiques, l’escoltar sense jutjar en un espai on tothom té coses valuoses a dir, el reconeixement i el respecte, la pràctica del silenci, la connexió amb el cos i amb les emocions, la celebració, la creació de coses belles, el compartir un àpat, la solidaritat amb qui pateix… I, sobretot, fent el que volem fer.

Quines accions realitzeu com a grup?

Ens reunim un cop al mes, sempre amb un tema que hem decidit prèviament sobre la taula, sobre el qual explorem les diverses perspectives que cadascú aporta, juntament amb la saviesa i els ensenyaments de les diverses tradicions. Es tracta, sobretot, d’un procés d’aprenentatge al voltant de les actituds i habilitats que ens han d’ajudar en el procés de transformació personal i global en què ens hem embarcat. En cada trobada intentem dedicar una estona llarga a la meditació i a compartir el que hagi sorgit de la meditació que cadascú ha fet a casa des de la darrera reunió. També tenim molt interès en explorar maneres diferents i creatives d’expressar i compartir aquesta feina i aquest procés. Per això, de tant en tant (i menys sovint del que voldríem), intentem propiciar espais de trobada amb altres dones. Per exemple, aquest any hem muntat un taller sobre espiritualitat femenina i transformació social, que es va fer en el marc del Fòrum Català de Teologia i Alliberament, i l’any passat vàrem organitzar una trobada de dones al voltant del mateix tema, aprofitant la visita a Barcelona de la mestra budista nord-americana Karma Lekshe Tsomo.

Gràcies Cristina.

Gràcies a tu.

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.