Altermundisme en marxa. T’apuntes?

Altermundisme en marxa. T’apuntes?

Xavier CasanovasAra fa tretze anys d’aquell llunyà 25 de gener de 2001. ATTAC França i el Partit dels Treballadors del Brasil convocaven el primer Fòrum Social Mundial com a rèplica i contrapoder al Fòrum Econòmic de Davos, el Fòrum dels poderosos i les oligarquies que feien i desfeien a l’ombra de la democràcia, la transparència i el bé comú.

Tot això passava quan encara no havia arribat la guerra d’Iraq i la resposta multitudinària que els dirigents no van voler escoltar, no havia arribat la gran crisi financera del 2008 i el famós i cínic “s’ha de refundar el capitalisme sobre bases ètiques” de Sarkozy, no havia arribat l’unànime crit d’indignació i petició de “democràcies reals” des de la Primavera àrab passant per la Puerta del Sol fins als “Ocupes” de Wall Street.

I què ha canviat? Molts diran que res, que l’altermundisme és inofensiu, innocu, que no té agenda, que no és capaç de crear un contrapoder real, que no hi ha unitat…  però alguns creiem que hi ha lluites que s’han guanyat:

– La primera i més important, la lluita dels noms que donem a les coses. O dit d’una altra manera, la proposta d’una llenguatge contrahegemònic a l’imposat pel capitalisme: eficiència, flexibilització, austeritat (pobra austeritat, quin gran segrest!!).  Enfront d’això? Bé comú, sobrietat compartida, comunitarisme, economia solidària, etc. I es que com deia Witgenstein, els límits del llenguatge són els límits del nostre món. La tasca de construir un altre món possible exigirà canviar les paraules que li donen nom.

– La segona ha estat aconseguir posar sobre la taula totes aquelles realitats d’injustícia que ens ofeguen i proposar alternatives concretes per a enfrontar-nos-hi. Qüestions com la submissió de les economies al deute i la seva auditoria, propostes com l’impost a les transaccions financeres internacionals (la famosa Taxa Tobin), l’exigència del dret a una vivenda digne, les propostes d’economia social i solidària: des del moviment de la via campesina fins al teixit cooperatiu, etc. Tot això es comparteix i s’amplifica, del local al global i tornant altre cop al local, en espais com el Fòrum Social Mundial.

Evidentment no es tracta de creure, com moltes vegades diem de manera innocent, que “tot és possible”. Sinó creure i esperar que l’impossible passi. I lluitar per a que aquest impossible tingui lloc. Portant per bandera l’esperança que tants i tantes necessiten arreu del món.

Resteu atents doncs a les properes cites, per què l’altermundisme està en marxa, i el podreu trobar al Fòrum Social Mundial de Madrid el proper cap de setmana 29 i 30 de març i al Fòrum Social Català (Girona – 5 d’abril; Barcelona, 11, 12 i 13 d’abril). Hi trobareu centenars de tallers en la línea de la construcció d’alternatives, de la desobediència i la crítica, de la construcció de noves sobiranies i democràcies i de nous processos constituents.

Perquè un altre món possible, ja s’està construint.

Et pot interessar:

Crònica i diari del Fòrum Social Mundial de Tunis 2013 per Cristianisme i Justícia

Crònica i diari del Fòrum Social Mundial de Dakar 2011 per Cristianisme i Justícia

fsm

Imatge extreta de: Alterglobalización

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.