Ocupació, crisi econòmica i treball decent

Ocupació, crisi econòmica i treball decent

Eduardo Rojo. [Diari de Girona] És un bon moment per prestar atenció a alguns dels més recents documents internacionals i europeus, amb algun apunt espanyol, que tracten sobre les noves (o no tan noves ) realitats socials i laborals, i com els està afectant la situació de crisi econòmica, al mateix temps que podem fer-nos moltes preguntes sobre com s’està abordant aquesta crisi i qui són les (moltes) persones que la pateixen més intensament. I potser també podem fer-nos la pregunta (molt retòrica, òbviament) de si és necessari que s’incrementin les desigualtats perquè algun dia la recuperació arribi a la major part de la població. Aquesta pregunta se la fa el lúcid pensador polonès Zigmun Bauman en el seu últim llibre La riquesa d’uns pocs ens beneficia a tothom?, i la seva resposta és molt clara: “Aquest treball intentarà demostrar per què aquestes i altres creences són mentida i per què tenen poca o cap possibilitat d’esdevenir veritats i complir la seva (enganyosa) promesa. També intentarà descobrir per què, tot i l’evident falsedat d’aquestes creences, seguim ignorant la falsedat d’aquestes promeses i no percebem com d’impossible és que es compleixin”.

No s’han formulat la pregunta, perquè ja coneixen la resposta , els autors de l’informe presentat per OXFAM al Fòrum Econòmic Mundial de Davos celebrat el mes de gener. El títol de l’Informe no requereix de gaire explicació: “Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica”, i s’hi aporten una sèrie de dades sobre la desigualtat que han de fer reflexionar seriosament . Em quedo ara amb les seves recomanacions de contingut laboral i que van en la línia del treball decent defensat per l’Organització Internacional de Treballadors, com és la de reclamar que totes les empreses que tenen o controlen ofereixin un salari digne als seus treballadors, “ja que la desigualtat econòmica es redueix amb mesures com l’enfortiment dels mecanismes de protecció social”, i també “l’enfortiment dels llindars salarials i dels drets dels treballadors” i “l’eliminació de barreres a la igualtat de drets i oportunitats de les dones“.

Cal prendre consciència de la importància del dret al treball com un dret de ciutadania, i a continuació adoptar les mesures necessàries, tal com propugna l’OIT, perquè sigui un treball decent, amb drets que permetin tenir una vida laboral digna per a tota persona treballadora. És curiós que calgui tornar als orígens del Dret del treball per recordar que allò que pot ser bo per a un ocupador, la màxima explotació de la força de treball, és nociu per al conjunt de la societat, raó per la qual es van adoptar les primeres normes laborals.

Per això, i al segle XXI, pensar el treball en termes únicament d’ingressos econòmics, em sembla erroni, encara que sigui important, ja que si no va acompanyat d’un desenvolupament de la persona perdrà tot el seu valor. I no oblidem, sisplau, que no tot treball es troba al mercat. La vida laboral és molt més que normes, i d’aquí la importància del dia a dia de les relacions de treball, on la flexibilitat i l’acord entre les parts és molt, molt més gran del que alguns organismes internacionals, europeus i espanyols creuen. Si plantegem el debat sobre la plena ocupació vinculant-lo a reducció de drets econòmics i socials ens estarem equivocant. Sí que és cert que cal plantejar-se com està canviant la feina i l’impacte sobre aquesta, per exemple, del canvi tecnològic, de les dades demogràfiques d’envelliment de la població en països desenvolupats, de la major presència femenina en el mercat laboral i de la necessària incorporació dels joves. És aquest el debat, i no el d’una reducció de condicions de vida, i de treball, per a gran part de la població mentre s’incrementen cada vegada més les desigualtats socials. En parlar de plena ocupació no podem pensar únicament en un percentatge baix de treballadors desocupats, sinó també i molt especialment “la categoria dels llocs de treball disponibles i els ingressos que generen”, ja que no n’hi ha prou que una persona pugui treballar sinó que és necessari que aquest treball sigui gratificant, que satisfaci les necessitats materials i socials de les persones, o dit d’una altra manera, cal apostar per un “treball decent”.

I en aquest àmbit és on s’ha de situar el debat sobre la reforma del Dret del Treball, amb una atenció especial a la seva dimensió internacional i europea, amb un nou marc de negociació col·lectiva i relacions laborals que combini seguretat en el lloc de treball i més en general en l’ocupació. Tal com ha posat de manifest el professor Tizano Treu, cal una projecció global del Dret del Treball i de la protecció social per encarar les noves realitats, ja que en la seva gran majoria encara romanen dins de l’òrbita nacional, i “tard o d’hora, les polítiques i les reglamentacions socials, almenys aquelles que conceben un desenvolupament democràtic de la globalització, necessiten ser projectades a escala global”.

Aquestes són algunes idees per al debat:

La normativa laboral ha de protegir totes les persones treballadores, i amb més intensitat als que es troben en situació més difícil en el mercat de treball. El dret del treball mai ha estat un fre, i no ho ha de ser, per permetre el desenvolupament de l’activitat empresarial que aposta per l’economia social, cooperativa i amb participació del personal.

Apostar per la formació és un dels eixos fonamentals de qualsevol proposta de millora de la situació, perquè només aquelles persones ben formades estan en condicions d’adaptar-se als canvis econòmics i socials. Cercar un model d’empresa que no abdiqui de l’assoliment de resultats econòmics positius però que permeti una millor distribució dels beneficis obtinguts ha de ser un punt de referència bàsic d’una política socialment progressista.

Apostar per un model de “flexibilitat”, paraula tan de moda que ja l’hem desgastada, en el qual la seguretat de les persones que tenen una feina es combini adequadament amb la protecció d’aquelles que en busquen, és una cosa fonamental. Regular mecanismes de protecció social que permetin a totes les persones tenir unes expectatives de vida raonablement bones després de sortir del món laboral. O dit amb llenguatge més clar: pensions dignes.

Potenciar una reforma laboral que no desequilibri les relacions de treball en clar detriment dels treballadors i de les seves organitzacions. Les relacions laborals que funcionen millor són les que es basen en l’acord i el diàleg social, i les empreses millors i més socialment responsables són les que tenen una plantilla ben formada, permanent i motivada. Perquè la normativa laboral contribueix al creixement econòmic i a la millora dels nivells d’ocupació i de reducció dels d’atur en importància molt menor que les reformes econòmiques, les que interessen de veritat.

dominio-06-09

Imatge extreta de: Dominio Público

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.