Primera valoració de l’Alcorà per un Papa

Primera valoració de l’Alcorà per un Papa

Jaume Flaquer. [Catalunya cristiana] Dos breus paràgrafs de l’exhortació Evangelii gaudium (252-253) condensen diversos elements essencials del diàleg amb l’islam segons el papa Francesc. Hi ha dues grans novetats respecte d’altres documents ofi cials: la menció del Llibre sagrat dels musulmans i la petició «de ser acollits i respectats en els països de tradició islàmica».

Mai abans no s’havia formulat tan clarament una petició de reciprocitat en el tracte de les minories religioses. Diu: «Prego, imploro humilment a aquests països que donin llibertat als cristians per poder celebrar el seu culte i viure la seva fe, tenint en compte la llibertat
que els creients de l’islam gaudeixen en els països occidentals!» Igualment, el Papa exhorta els cristians a «acollir amb afecte i respecte els immigrants de l’islam que arriben als nostres països». El gest de Francesc d’anar a visitar els nàufrags de Lampedusa (8/07/2013) mostra ben bé que aquesta exhortació no és una paraula buida.

A més, el Papa convida, des de «l’afecte envers els veritables creients de l’islam», «a evitar odioses generalitzacions, perquè el veritable islam i una adequada interpretació de l’Alcorà s’oposen a tota violència». Aquesta frase ha estat molt ben rebuda per les autoritats islàmiques. La gran majoria de corrents musulmans identifiquen islam, pau i tolerància, tot i que aquesta tolerància està encara lluny de la llibertat religiosa. Sens dubte, des dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York, l’islam ha fet un enorme esforç per fonamentar un islam pacífic i deslegitimar tot tipus d’atac terrorista. Aquests intents sovint no arriben al lector occidental, però és una preocupació molt viva entre ells. En una famosa carta de 138 personalitats islàmiques al Papa i als caps de totes les Esglésies es deia fa uns
anys que l’amor a Déu i l’amor als éssers humans és un dels fonaments de tota religió vertadera.

Aquest reconeixement que el vertader islam i l’adequada interpretació de l’Alcorà s’oposen a tota violència no ha suscitat l’acord, tanmateix, d’alguns islamòlegs com el també jesuïta Samir Khalil. Aquest ha recordat, en un comentari a l’exhortació, que l’Alcorà refl ecteix en molts versets les batalles en què va haver de participar el mateix profeta de l’islam. No
solament és veritat això, sinó que l’islam neix dins d’un moviment messiànic que aspirava a la conquesta de Jerusalem. Ara bé, faríem fl ac favor a l’islam si li neguéssim la capacitat de reinterpretar els seus textos fundacionals i la seva història en paràmetres similars als de la legitimació de la «guerra justa» medieval o de la legítima defensa actual.

L’altra gran novetat de l’exhortació és la menció i valoració (almenys parcial) de l’Alcorà. Diu: «Els escrits sagrats de  l’islam conserven part dels ensenyaments cristians.» La meditada absència de tota referència a l’Alcorà i a Muhammad en la declaració Nostra aetate del Concili Vaticà II va suscitar decepció entre els musulmans, malgrat el reconeixement dels elements inèdits que contenia aquesta declaració respecte de tota la tradició del Magisteri de l’Església. El papa Francesc fa per primera vegada el pas de reconèixer veritat i bondat dintre d’aquest llibre sagrat.

Francesc enumera també una petita llista d’aspectes remarcables de l’islam. Escriu: «Jesucrist i Maria són objecte de profunda veneració, i és admirable veure com joves i ancians, dones i homes de l’islam són capaços de dedicar temps diàriament a l’oració i de participar fi delment dels seus ritus religiosos.» A més, reconeix que l’islam no és una pura religió de compliment quan diu que «molts d’ells tenen una profunda convicció que la pròpia vida, en la seva totalitat, és de Déu i per a Ell». Més aviat, al contrari, el Papa sembla impressionat per la potencialitat totalitzadora de l’experiència religiosa islàmica.

Finalment, no podia faltar en aquest Papa una menció al «compromís ètic» dels musulmans i a la seva «misericòrdia cap als més pobres».

El papa Francesc emmarca el diàleg amb l’islam dintre d’un gran apartat sobre el «diàleg social com a contribució a la pau», i aquest, a la vegada, està situat dintre del capítol quart del document que porta per títol La dimensió social de l’evangelització. Això significa que el Papa entén aquí l’evangelització en un sentit ampli, és a dir, la transformació de la societat a partir dels valors evangèlics. Aquí se subratllen la prioritat del pobre, el treball per la unitat i la recerca de la pau. En aquest sentit, el diàleg interreligiós amb l’islam queda
emmarcat dintre del mateix objectiu que havia assenyalat el papa Benet XVI i que
travessà gairebé totes les seves declaracions: treballar per la pau en el món mitjançant
el diàleg interreligiós. Ara bé, l’estil carismàtic de Francesc, la seva proximitat, i els seus «aires del sud» han fet que també el món musulmà hagi acollit amb entusiasme aquesta primavera eclesial.

Imatge extreta de: Catalunya cristiana


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.