Entrevista amb Rufí Cerdán: El dret a un habitatge digne i el drama dels desnonaments

Entrevista amb Rufí Cerdán: El dret a un habitatge digne i el drama dels desnonaments

Cristianisme i Justícia/Justícia i PauEl proper dilluns 13 de gener tindrà lloc la quarta sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió el tema a tractar seran les experiències d’empoderament al voltant dels desnonaments i del dret a un habitatge digne. Per a això comptarem amb la participació d’Eudald Vendrell, advocat i ex vicedegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Carme Trilla, responsable del Servei de Mediació en Habitatge de Càritas diocesana de Barcelona i ex secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Rufí Cerdán, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la comarca del Bages. L’acte es podrà seguir en directe a http://www.cristianismeijusticia.net/en-directe i a Twitter amb el hashtag #HabitatgeDDHH

Per anar obrint boca, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar en Rufí Cerdán…

– El concepte de dret a la vivenda suposa que les administracions estan obligades a afavorir l’accés a l’habitatge mitjançant la promoció pública, la concessió d’ajudes a través de Plans d’habitatge o amb l’adopció de mesures urbanístiques. Després del ressò que ha tingut la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la lluita contra els desnonaments heu notat algun canvi en l’actitud de l’Administració per garantir aquest dret? Quins passos cal donar perquè així sigui?

La lluita directa dela PAH ha nascut i s’alimenta de la resistència solidària contra una de les situacions de violència més doloroses que practica el sistema capitalista actual que rescata bancs mentre llença famílies al carrer i les deixa sense casa. Aquesta resistència, inicialment dirigida contra els bancs, que són el nucli dur del sistema, ben aviat es va adreçar contra les institucions còmplices que els emparen: els governs, els parlaments i els poders locals. La situació és tan dramàtica i tan generalitzada que avui hi ha més de 170 plataformes d’afectats per les hipoteques arreu de l’estat espanyol.

La reacció més significativa de les administracions la va protagonitzar el govern del PP en rebutjar les propostes de la Iniciativa Legislativa Popular de la dació en pagament recolzada per més d’un milió quatre-centes-mil signatures i aprovant una llei que s’ha demostrat incapaç de resoldre el 90% de les situacions de les famílies afectades que es veuen al carrer i amb un deute de per vida.

A Catalunya, la PAH va protagonitzar la ocupació de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el procés de desnonament del bloc alliberat amb persones reallotjades en un edifici propietat del banc SAREB a Salt. En aquesta acció, en la qual es va mostrar la força solidària de les PAH catalanes, es va aconseguir el reallotjament en pisos de lloguer social per a la gran majoria de les famílies afectades.

Aquesta lluita totalment justa que obté la seva força de la desobediència civil, ha aconseguit una gran simpatia popular, per més que els aparells mediàtics del Partit Popular s’hagin esforçat en desprestigiar-la amb calúmnies, i per tant ha obligat a algunes administracions a fer “gestos” de cara a la galeria. Aquests gestos com els que ha fet la Generalitat i alguns ajuntaments, no han passat de ser publicitat de la seva miserable oferta d’habitatges de lloguer social o la simplificació d’algunes de les barreres burocràtiques que han de superar els afectats que finalment poden aconseguir la dació de la seva vivenda.

Per als afectats per la hipoteca el camí és clar: Lluitar, lluitar i lluitar perquè queda molt camí per recórrer, però l’experiència ens demostra que “SÍ ES POT”. 

– El dret a una vivenda digna, a més, està relacionat amb altres drets humans com el treball, la salut, la seguretat social, la privacitat, l’educació… Espanya és el país d’Europa que més habitatge buit acumula i el que més desnona. En aquest sentit, es podria dir que l’Estat espanyol està vulnerant els drets humans? I si es així, què pot fer la ciutadania per canviar i denunciar aquesta situació?

S’acaba de publicar l’informe “Emergencia habitacional en els estado español, la crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos des de una perspectiva de derechos humanos”  fet conjuntament per l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals que ja porta deu anys de lluita pel dret a l’habitatge i per la PAH.

L’informe, avalat per una acurada recerca (11.000 enquestes i entrevistes en profunditat), diu textualment en una de les seves conclusions:

“Aquest model [immobiliari-financer-urbanístic] ha privilegiat la construcció indiscriminada i ha privilegiat l’accés a l’habitatge en règim de propietat. Les conseqüències d’aquesta opció són l’existència d’un exigu parc d’habitatge social (menys del 2% del parc total), un elevat parc d’habitatges buits i infrautilitzats (un 13,7% del parc total) i una marcada desatenció a altres formes de tinença més segures i accessibles econòmicament com el lloguer social, la propietat cooperativa, la cessió d’ús o el dret de superfície”.

A Catalunya la situació no és millor, forces ciutats importants arriben al 15% de pisos buits i la que ostenta el rècord més lamentable és Manresa amb un 24% de pisos sense gent. L’informe posa de manifest un problema estructural, el que explica el “miracle econòmic espanyol” que desvetlla que les arrels del problema es troben en el model econòmic però també en les polítiques territorials i urbanístiques que són essencials en model d’apropiació de capital del sistema capitalista.

Aquestes causes profundes del problema ja van ser denunciades al maig del 1968  per Henri Lefebvre[1],  iniciant un corrent crític contra un urbanisme deshumanitzador que ha tingut un llarg recorregut i que actualment te un bon representant en el geògraf David Harvey el qual denúncia els mecanismes especuladors de les polítiques urbanístiques a escala global com ho va fer en una Conferencia en el Fòrum Social Mundial 2009. La lluita a favor “dret a la vivenda i a la ciutat”  és una de les moltes cares de la lluita contra un sistema que ha abandonat descaradament els drets humans més bàsics com a referents morals. Aquesta lluita específica pren moltes formes arreu del món, però darrerament comença a esdevenir una xarxa mundial d’experiències de lluita per aquests drets fonamentals sobre l’habitatge i la ciutat humanitzada, en bona part teixida entorn del Fòrum Social Mundial[2]. 

– Tu, Rufí, formes part activa de la PAH del Bages. Que ens pots explicar de la teva experiència en aquesta plataforma ciutadana?

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages (PAHC Bages) va nàixer tot just fa una any a la seu de l’Ateneu Popular la Sèquia que es troba en un edifici ocupat del centre de Manresa que acumulava vuit anys d’abandonament.

Des de les primeres assemblees no han parat d’afegir-se persones i famílies afectades fins al punt que aquestes reunions dominicals estan formades per una mitjana de vuitanta persones. La lluita ha estat dura i sostinguda, estimulada per accions exitoses la major part de les vegades, com es mostra en el recull de premsa del nostre blog.

La raó de ser dela PAH és la lluita solidària contra el nucli dur d’un sistema que extorsiona i denigra moltes i moltes persones. Però allò que és humanament més valuós de la seva tasca és el procés de transformació personal dels que arriben sentint-se culpables i esdevenen actors d’un veritable procés d’alliberament.

Una d’aquestes afectades explica la seva experiència al Blog del PAHC Bages, un cop aconseguida la dació en pagament de la seva vivenda i aquests dos paràgrafs resumeixen millor que les meves paraules el sentit profund d’aquesta vivència personal i col·lectiva:

“Nunca olvidaré mi primer día en la PAHC Bages, ni a cada una de las personas que hicieron más cálida mi llegada.   Como todos, llegué a la plataforma temblorosa y agotada por una situación de desgaste que se prolonga desde hace años. Años de lucha constante contra bancos, leyes y ex pareja. Años constantes de lucha contra el sistema que tanto nos aprieta y desvaloriza…

Y gracias a la PAHC Bages, que me arropó para unirme a su lucha y hacer de la mía la de todos ellos. Invitándome a ser partícipe de sus problemas, sus ganas de reivindicar. Contagiándome sus deseos de pelear por lo justo, por la verdad, por un futuro mejor. Recordándome que sí hay gente con principios y valores dispuestos a conseguir lo que tanto temen los políticos: la unión. Gracias por recordarme lo bonito que es compartir y confiar”.

– Un dels trets més destacables de la PAH es la seva filosofia d’impulsar l’empoderament, el suport mutu i l’autoorganització. Els resultats i èxits de la Plataforma demostren que és una estratègia guanyadora. Creus que seria perfectament aplicable a altres plataformes i moviments socials?

La PAHC Bagesparticipa plenament dels principis i formes de treball de tots els col·lectius que formen part de l’Ateneu Popular la Sèquia. El lema que apareix sota el seu logo és: denunciant injustícies, construint alternatives”La PAHC Bages ha aprés a funcionar de forma assembleària, havent de superar moltes dificultats però demostrant que és viable treballar coordinadament sense lideratges permanents que anul·lin les capacitats per desvetllar de moltes persones.

Els membres dela PAH ho tenen molt clar: només ens queda el camí de la lluita o el de la desesperació.  Però construir la solidaritat requereix molt d’esforç per canviar els comportaments individualistes que el sistema ha fet arrelar en el cor de tots nosaltres. Ens calen canvis radicals de les formes de ser i de viure.

Un dels elements que facilita aquesta transformació és disposar d’un espai col·lectivitzat on el suport mutu no només és dóna dins el col·lectiu sinó entre col·lectius i entre persones de molt diversa procedència i on es comparteixen vivències i també estones de lleure i activitats culturals i formatives, tot experimentant els valors inherents a la tradició dels ateneus populars que van ser molt significats en la història dels nostres moviments socials.

D’altra banda, aquesta forma de construir la lluita solidària difereix molt de les formes d’assistència que es practiquen als serveis socials promoguts per les administracions i també entre les ONG i entitats de caràcter assistencial. Ho dic amb coneixement de causa, perquè participo a Càritas de Manresa i malgrat que els referents de l’entitat com els que es poden trobar al document del Model D’acció Social de Càritas poden ser totalment coincidents amb la filosofia de l’empoderament, encara practiquem més el resoldre necessitats de l’altre que ajudar a caminar amb ell.  El fet és que ens cal treballar molt, i aprendre d’experiències com la de la PAH, per apartar-nos de la beneficència que es predica i es promou des dels mateixos governs que retallen drets socials, per passar a practicar la solidaritat combativa, transformadora de persones i d’estructures. 

– I ara… en quin moment ens trobem? Cap a on camina la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la seva lluita pel dret a una vivenda digna?

Malauradament les situacions dramàtiques per a moltes famílies afectades segueixen  creixent. Tots els indicadors que constaten la intensificació i cronificació de la pobresa així ens ho confirmen, mentre podem observar la ineficiència dels poders públics i la darrera perversió que ens mostren en matèria d’habitatge, amb la venda dels estocs d’habitatge públic a fons de pensions especuladors, mentre el banc SAREB es mostra absolutament impermeable a cedir habitatges socials, promovent l’enfrontament i sense donar opcions a negociar al ocupants del bloc de Salt.

El conjunt de les PAH catalanes i bona part de les de l’estat estem intensificant la nostra lluita en el que denominem Campanya Obra Social de la PAH, que és la ocupació de pisos buits de les entitats bancàries per allotjar famílies que han perdut casa seva en mans dels bancs i no poden obtenir lloguer social.

A Manresa aquesta lluita ha obtingut habitatge social per a deu famílies, quan els acords voluntaris promoguts per l’ajuntament amb les entitats bancàries no han aportat aquesta quantitat d’habitatges en una ciutat amb més de 9.000 habitatges buits. A Catalunya ja hi ha més de 700 persones allotjades en aquests pisos ocupats.

L’Obra Social de la PAH és resposta solidària i construcció d’alternatives per als empobrits que lluiten contra el sistema que els nega un dret fonamental.


[1] Lefebvre, Henri, 1968, Le droit à la ville, Ed. Economica, 3ième édition, 2009

[2] “Ciudades para tod@s: articulando capacidades sociales urbanas”, de Ana Sugranyes y Charlotte Mathivet Habitat International Coalition (HIC) Segunda edition-Santiago de Chile, 2011-01-23

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.