Eduardo Rojo: «No tot treball es troba al mercat»

Eduardo Rojo: «No tot treball es troba al mercat»

Cristianisme i Justícia/Justícia i PauEl proper dilluns 4 de novembre continuem amb la segona sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió comptarem amb Eduardo Rojo, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona que ens parlarà del dret, el treball i l’atur massiu.

Amb motiu d’aquesta xerrada, Eduardo Rojo ens ha contestat algunes preguntes per anar entrant en matèria.

– Actualment el 27% de la població espanyola està a l’atur, aquesta xifra augmenta fins al 57% si parlem de joves menors de 25 anys. La recent reforma laboral ha precaritzat encara més la realitat laboral impedint la negociació col·lectiva i facilitant acomiadaments massius. Com hem arribat a aquesta situació, Eduardo?

La reforma laboral de 2012, aprovada pel govern del Partit Popular, ha ampliat considerablement el poder de l’ocupador i ha debilitat la negociació col·lectiva. Es tracta d’una opció política, clarament reflectida en l’exposició de motius de la Llei 3/2012, que pretén alterar, encara que no ho digui expressament, l’equilibri de poder, ja ara molt debilitat, en les relacions de treball. Un objectiu no escrit era la devaluació salarial, la reducció de salaris, i malauradament sí que s’ha aconseguit, amb una retallada de drets per a una bona part de la població.

– El mateix papa Francesc demanava fa menys d’un mes esforços a les institucions per garantir el dret al treball. Quins són aquests esforços i de quina manera es pot garantir avui el dret al treball?

Segueixo amb molt d’interès les aportacions del Papa Francisco sobre assumptes econòmics i socials, i m’ha impressionat gratament la seva valoració positiva del dret al treball, en sintonia amb la doctrina social de l’Església. Crec que el primer repte a superar és prendre consciència de la importància del dret al treball com un dret de ciutadania, i a continuació adoptar les mesures necessàries, tal com propugna l’Organització Internacional del Treball, perquè sigui un treball decent, amb drets que permetin tenir una vida laboral digne per a tota persona treballadora.

– Tenint en compte el context de crisi actual, és factible parlar avui o en un futur de plena ocupació? I en tot cas, la cerca d’aquesta plena ocupació continuarà afectant als drets laborals i als salaris?

Si plantegem el debat sobre la plena ocupació vinculant-lo a reducció de drets econòmics i socials ens estarem equivocant. Sí que és cert que cal plantejar-se com està canviant el treball i l’impacte sobre el mateix, per exemple, del canvi tecnològic, de les dades demogràfiques d’envelliment de la població en països desenvolupats, de la major presència femenina en el mercat laboral i de la necessària incorporació dels joves. És aquest el debat, i no el d’una reducció de condicions de vida, i de treball, per a gran part de la població mentre s’incrementen cada vegada més les desigualtats socials.

– I per últim… Paul Lafargue en el seu cèlebre assaig de finals del segle XIX El dret a la mandra afirmava que “els capellans, els economistes i els moralistes han sacro-santificat el treball”. Més de 100 anys després ens hem adonat que certament cal repensar el treball i el model social i econòmic, però des d’on? Quines sortides o alternatives tenim?

És curiós que calgui tornar als orígens del Dret del Treball per recordar que allò que pot ser bo per a un ocupador, la màxima explotació de la força de treball, és nociu per al conjunt de la societat, raó per la qual es van adoptar les primeres normes laborals. Per això, i al segle XXI, pensar el treball en termes únicament d’ingressos econòmics, em sembla erroni, encara que sigui important, ja que si no va acompanyat d’un desenvolupament de la persona perdrà tot el seu valor. I no oblidem, per favor, que no tot treball es troba al mercat.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.