Nous reptes per a un Madrid 2020

Nous reptes per a un Madrid 2020

Ana Vázquez Ponzone. Encara amb la notícia sobre la no elecció de Madrid com a seu per a les Olimpíades de 2020 a les pàgines dels nostres diaris m’atreveixo a prendre la paraula a l’alcaldessa la ciutat, Ana Botella, quan diu després de la derrota que Madrid encara té molts reptes que afrontar. Efectivament, en això crec que estem tots d’acord. A mi se m’acudeixen uns quants.

Entre ells animaria a l’alcaldessa i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat i de tot un país a mantenir l’esperit olímpic que es mostrava en els vídeos de promoció per a la candidatura de Madrid 2020. No sé si vostès els han vist. A més a més d’algun estèticament bonic, podrien servir per a un estudi sociològic.

Una estona abans d’invertir uns minuts en veure què dèiem de nosaltres mateixos vaig rebre un email d’un amic congolès establert a Espanya. El Gabriel va estar dos anys a Ceuta sense poder sortir: d’una banda la frontera amb el Marroc, per un altre el mar. Finalment i després de molta paciència, mantenint l’esperança tot i travessar moments durs, va ser enviat a la península.

La seva història com la de tants altres donaria per a molt, però el cas és que fa dos anys, ja a Madrid, es va casar amb la Isabel, espanyola. Viuen en una casa de lloguer, es van comprar un cotxe fa uns mesos i d’aquí a poquet seran papes d’una nena que viurà i creixerà en aquest país.

Fins aquí tot bé. Però el Gabriel m’escrivia per compartir amb ràbia i amb dolor que en 4 mesos de carnet de conduir l’han parat a la ciutat 4 cops per preguntar-li si el cotxe era seu, per inspeccionar el cotxe per dins o per veure si havia passat la ITV, i que no entenia, i que no sabia… “Tot això va passar durant els quatre mesos després d’aconseguir el meu carnet de conduir, imagino que en un, dos o tres anys passarà més… Estic fart i cada vegada que la policia m’atura em poso trist i nerviós. Jo em pregunto una altra vegada: què pecat he comès? No sé si és per ser un negre o un immigrant. Llavors si és per ser un negre o un immigrant, un negre/estranger com jo no pot ni tenir cotxe ni conduir, o és la meva cara que dóna impressió de ser lladre o delinqüent? No sé, fins i tot fins al dia d’avui sempre la policia m’atura a les boques de metro”.

I com el Gabriel molts altres. Així que quan una estona més tard després de llegir les seves paraules vaig veure aquest vídeo de promoció de la candidatura que es titula Madrid makes sense en què es diu amb rotunditat: “Sóc d’un país amb tolerància i integració”, al que Cristiano Ronaldo contesta “Té sentit”, vaig pensar que efectivament Madrid té molts reptes per davant.

Un d’ells seria seguir invertint recursos en integració, en el desenvolupament comunitari de barris on persones de diferents nacionalitats i creences conviuen i, per què no, en formar la pròpia policia en aquest esperit olímpic que tant de bo no mori. Gabriel comenta “d’aquí a poc seré pare, i com tots els pares vull passejar en pau, ja sigui en cotxe o caminant amb el meu petit, com tothom, sense que ningú em molesti“. Per a mi té sentit.

Imatge extreta de: 20minutos

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.